Els romans, per costum o inclinació cultural, denominaven bàrbars tots aquells pobles estrangers dels quals les seves lleis i costums diferissin de les de Roma, i d’aquesta manera, bàrbar o estranger, per a ells era una mateixa cosa. Quan Juli Cèsar i August conqueriren de la part nord d’Àfrica, un territori de molt basta extensió que els antics denominaven amb diversos noms: Mauritània, Numidia, Líbia i també Ifriqiya, ells la va designar Barbaria, i als seus habitants barbarescos, per a distingir-los d’altres pobles, donat que els seus habitants eren els més ferotges i indòmits que els romans havien vist mai. La Barbaria s’estenia des d’Egipte a l’est, al llarg d’una ampla franja litoral sobre el Mediterrani, i s’allargava una mica sobre l’Oceà cap al sud-oest. Es dividia en dues parts separades per les muntanyes de l’Atles, la primera era la Barbaria pròpiament dita, estava al nord i comprenia d’oest a est quatre països, l’imperi del Marroc i Fes, que eren sultanats independe...
Recull de les Cròniques i les Històries de la Població i la Gent de Palafrugell, Baix Empordà (Girona ) .