Un dia, del qual la memòria ja no guarda el record, va arribar a l’Empordà un estranger, era un personatge trempat i de tracte agradable. Aquell home era belga, petit d’estatura i tan atapeït de carns que quan anava mudat i s’enfundava la jaqueta el seu aspecte s’arrodonia fins assemblar-se a una pilota de platja. Era un home afable i tranquil, tenia la cara d’un intens vermell nord europeu, i era fumador de pipa. No coneixia ni una paraula en català i al principi es feia entendre fent signes i gesticulant còmicament amb braços i mans. Aviat, però, començaria a parlar en un idioma que es va inventar. En aquella nova llengua es podien reconèixer traços remots de català salat, reminiscències castellanes i glopades de francès, aquell idioma l’emprava en les converses fent servir un llenguatge pla, sense cap entonació i naturalment resultava molt difícil entendre. Era el segon de vuit germans, tots ells nascuts del matrimoni entre Jean François Mettèwieu i Beatrice Appelmans; el nostre h
Palatio Frugelli
Recull de les Cròniques i les Històries de la Població i la Gent de Palafrugell, Baix Empordà (Girona ) .