Entrades

DINS LA VILA VELLA

Imatge
Entre els carrers de Cavallers, Valls, i Pi i Margall, també s’inclou Plaça Nova, es troba el nucli antic de la Vila. Dins aquest perímetre, amb algunes excepcions, s’haurien de trobar els edificis més vells del poble. Els vials que hem enumerat ressegueixen sensiblement la traça de l’antiga muralla, que durant segles envoltà la població; Palafrugell va ser Castell abans que Vila. D’aquell recinte fort ja no en queden rastres, les murades del passat van desaparèixer sota la piqueta municipal al segle XIX. És lamentable!. Dins aquell robust perímetre, -Pasqual Madoz va arribar a dir que els murs feien 50 peus d’alçada-, s’aixecaren els edificis més emblemàtics de la població, l’església i can Roses en son exemple dels més antics, però també s’hi van estar la Casa del Prior, en el seu lloc hi ha ara la farmàcia Sunyer. La de Santa Anna de Barcelona fou una senyoria a la qual pertanyien les cases, els homes, les bèsties, els molins, els prats, els boscos, els rius i els mars de Palafrugel…

L’ORIGEN DE PLAÇA NOVA

Imatge
Si fem atenció als documents de l’època que ho expliquen, l’origen de Plaça Nova deu la seva existència a la voluntat de crear un espai lúdic alternatiu en el qual poder celebrar els balls públics i practicar els jocs de pilota que s’hi exercitaven a la plaça, un espai que es trobava dins la vila vella, immediat i davant l’església de Sant Martí, per resultar aquestes practiques motiu de distracció i irreverència per a la casa de Déu. En la disciplina del joc de pilota s’enfrontaven dues o més persones, i es participava individualment o formant equips si els nombre de jugadors era nombrós. La tècnica de l’esport consistia en llençar-se la pilota entre els jugadors, que rebia el nom de “joc llarg”. Existia la variant de llençant la bola contra una paret colpejant-la amb la ma nua, amb guant per protegir-se, o fent servir una pala. En aquest cas la disciplina s’anomenava “joc ple”. Les regles que tenia el joc eren pràcticament idèntiques a les regles que s’hi fan servir al tenis actual, d…

SEBASTIÀ VIVES, EN MALÀNIMA

Imatge
Quasi ningú no el recorda a Palafrugell pel seu nom de família, però més d'un et confirmarà estimat lector haver sentit parlar d’un home al que deien Malànima, motiu pel que era conegut un personatge singular que residí a la vila durant la segona meitat del segle XIX. El seu nom de baptisme era Sebastià Vives Matas, nascut a la ciutat de Mataró, fill legítim i natural d’en Magí Vives Vila, un bracer de Vilassar de Mar. L'any 1851, a l’edat de 26 anys, es traslladà a Palafrugell atret per la puixant industria de la població. En aquell temps ja era casat amb la Josefa Matas i Barrera, filla de la vila de Blanes, de 20 anys d'edat. En Sebastià i la seva dona, no sabien llegir ni escriure, mancança molt comuna entre la població rural d'aquella època, però això no fou impediment perquè comencessin a traginar mercaderies, amb una mula i un carro que compraren amb l’estalvi que havien pogut aplegar. Dedicant molt esforç establint la base d’un pròsper negoci familiar que al cap …

EL POU D’EN BONET

Imatge
El Pou d’en Bonet emergeix de l’inframón amb un brocal en la forma poligonal que te un trapezi isòsceles, i amb aquella part de pedruscall amb que sobresurt ocupant un bon tros de vorera, es revela descarat al carrer Begur de Palafrugell. Els acabats d’un l’element pràctic no necessàriament tenen perquè ser artístics, si ens el mirem amb els ulls que se’l miraria un forà, veurem una andròmina, evidencia un tipus d’estructura constructiva senzilla, sense ornats, d’una rusticitat quasi modèlica. És un element de serveis que existeix a destemps, d’un altre moment, d’una època antiga, d’aigua no canalitzada; però que, malgrat tot el que s'ha dit, si li poguéssim atribuir virtuts humanes, d’aquest diríem que posseeix les millors, i llavors podrien dir que és un pou que s’avergonyeix. El Pou d’en Bonet se’n va dir abans Pou d’en Papi i d’això fa molt temps. El fet que tingués nom propi, ens indica que era d’ús públic i per tant fora del domini privat. No se’l coneixia per cap altre nom. E…

EN JOAN FUSTARET

Imatge
“...Fuera de Cataluña, en todo el resto de España, se goza de una completa paz y sosiego público...”
Aquesta història va tenir lloc durant un període que s’ha convingut en denominar Guerra dels Matiners, un conflicte que es va circumscriure a Catalunya emmarcat dins el context de la segona guerra carlista, que tingué lloc entre els anys 1846 i 1849, malgrat que el conflicte incloïa molt diversos components polítics i ideològics de tendències liberals i republicanes. Cap a finals de l’any 1848 els republicans s’alçaren en armes al costaner central de l’Empordà, el grup que instigava la revolta s’havia format amb una trentena d’homes, una partida de joves revolucionaris que provenien de Sant Feliu, Calonge, La Bisbal i Palafrugell i probablement obeïen la consigna d’insurrecció llençada per Abdó Terrades des de París a principis de juliol. Per tal de manipular l’opinió de la gent, la premsa tenia ordres de titllar de bandolerisme qualsevol manifestació contraria a la monarquia i era obli…

ACLUCA ELS ULLS 2

Imatge
Quin grau de coneixement tens del teu poble?. Ets capaç d’identificar els llocs que et mostro?. Et proposo un joc que consisteix a dir-me la localització d'on es troba la imatge que surt a la fotografia. Totes les que es mostren estan localitzades dins l’àmbit urbà de Palafrugell, indrets pels que passes sovint, o no tant, però que en un moment o altre has tingut ocasió d’observar. Ànima’t, mira amb uns altres ulls les coses belles que tens a l’abast dels sentits. Envia les respostes que sàpigues a frugelli@gmail.com

2.1 En quin carrer es troba?

2.2 En quin carrer es troben aquests rajols de paret?
2.3 Saps el nom amb el que es coneix aquesta casa?

2.4 Quina cantonada protegeix l'àngel

2.5 Si et trobessis aquí, que veus mirant cap amunt?

LA CREU DEL PEDRÓ

Imatge
De l'actual Raval Superior abans en deien d'Amunt, i en el mateix punt en que aquest finalitzava s'iniciava el carrer del Pedró, però com que en el us del català la vocal e te la sonoritat de vocal neutra quan es troba en una posició àtona, el so que resulta, de sempre ha estat dit Carrer del Padró. I d'aquesta manera s'escrivia abans de la normalització. Era lògic que s'hi transcrivís tal i com sonava. També allà mateix, en aquell punt, s'iniciava el camí antic de Begur. Ara arrenca més lluny, coincidint amb una fita de terme a la perifèria de la població, prop de la vila d'Esclanyà. La petita vila d’Esclanyà està documentada des del segle XIII amb el nom d'Asclayano i també figura com Sclayano. L'origen etimològic del nom és dubtós, alguns estudiosos el fan derivar d’asclar, i com que una ascla és una estella grossa, asclar significaria estellar, trencar fent estelles. En Joan Corominas al seu torn ens parla del nom evolucionat, propi del llatí,…