Esteve Maranges Sastre era un fill obedient, el benjamí d’una família nombrosa. El seu pare, Josep Maranges, un botiguer de l’Escala, li va acordar un matrimoni de conveniència amb la pubilla de la família Pi Vergonyós del veïnat d’Ermedàs de Palafrugell. La promesa, Rosa Pi i Tió, era una donzella hereva d’un considerable patrimoni que s’havia de mantenir, a ser possible incrementar, però sobre tot continuar. Quan, com en aquest cas, quan era la dona qui posava a disposició del seu home hisenda i heretat, era preceptiu que el marit prengués el cognom del consort i a la manera d’un àlies l’anteposés al seu, un convencionalisme que es va donar abastament en temps de la il·lustració. L’enllaç es va celebrar a l’església de sant Martí de Palafrugell, era el dilluns 6 d’abril de 1744. Un cop es va establir al Mas Pi d’Ermedàs, l’escalenc va començar a ser conegut pel nom d’Esteve Pi i Maranges.
Amb aquell matrimoni Esteve Maranges adquirí una considerable notorietat social a Palafrugell i esdevingué un destacat pròcer local, fins al punt de formar part com a regidor, del govern municipal de la població durant el bienni 1749-50.
El matrimoni amb la Rosa Pi li proporcionà també l’important patrimoni en masos i terres que posseïa la seva muller, entre moltes altres propietats tenien el domini directe del Mas Gras, el Mas Gorgoll i el Mas Canyet de Santa Eugènia de Vila-romà, amb grans extensions de terres al pla de Castell, propietats que l’Esteve Maranges gestionà amb ma ferma.
El dia 3 de maig de 1745, va néixer el primogènit de la família, un nen a qui posaren el nom de Josep, era un nom d’àmplia tradició entre els homes de la família Maranges. Posteriorment la família s’ampliaria amb tres fills més, dues noies, Maria i Francesca, i un noi, Francesc.
Església de Sant Ramon d'Ermedàs (s. XVI)
El 18 de gener de 1763, quant Josep,
el primogènit de la família, estava a punt de fer els divuit anys es casà amb
l’Antònia Pouplana i Sala, deu anys més gran que ell. L’Antònia era filla del
notari de Palafrugell Francesc Pouplana i Brugarol, i d’Antònia Sala Maitg, la
seva esposa, que era natural de Lloret. El notari tenia l’oficina en els baixos
de l’habitatge familiar, al carrer de la Caritat, davant mateix del carrer de
les Quatre Cases, al costat de l’horta i mas de Can Jonama.
El dia 9 de 1764 va néixer el seu
primer fill, es tractava d’una nena a la que posaren el nom de Rosa. En Josep tenia
19 anys i socialment encara anteposava el cognom matern al de Maranges. En
aquell temps residien al mas Pi d’Ermedàs amb el seu pare, a qui ajudava en
l’administració de les propietats. El Josep tenia la consideració social de
pagès i ell mateix se sentia un pagès de soca-rel.
Del jove matrimoni naixerien tres
fills més, el Valentí, que va néixer quan encara residien a Ermedàs i a partir
de l’any 1768 quan ja havien fixat residència al poble, i quan, segurament
influït pel seu sogre notari, ha començat a qüestionar-se la condició de pagès
per la d’un hisendat urbà, els altres dos, l’Esteve nascut el 1768 i l’Antònia
que va néixer l’any 1772. A Palafrugell, fixaran el domicili familiar al carrer
de la Font.
En aquest temps serà quan el Josep recupera
els cognoms legítims i naturals de la seva família i inicia una campanya d’ascens
social que el portarà a la Familiatura de la Inquisició, on assolirà el grau de
Tinent Agutzil del Tribunal del Sant Ofici. Els familiars del Sant Ofici, eren
servidors laics de la Inquisició, i representaven la Institució en els
territoris allunyats de les seus centrals, la seva Familiatura de Palafrugell,
en aquest racó rural de l’Empordà, va significar de facto l’accés a la condició
de noble. L’any 1773 el cardenal Celada, li atorgarà poders com a procurador
per a representar el Priorat de Santa Anna en la baronia de Palafrugell.
Va morir el 22 agost de 1778, a
l’edat de 33 anys i fou enterrat dins l’església, en la capella de Nostra
Senyora, a la tomba de la Casa Maranges i Pi.
El seu pare l’Esteve Maranges moria uns anys més tard, l’onze de febrer de 1787, a l’edat de setanta-dos anys.
Comentaris