Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2015

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

Imatge
Diversos estudiosos asseveren que el cristianíssim nom de Martí, del llatí Martinus, que tan abundant fou en altre temps a la nostra població, era el nom pagà amb que es consagraven les criatures al déu romà Mars, una antiga divinitat solar venerada des de molt antic entre els pobles de la Itàlia Central, amb els noms de Mars, Mauors o Marspiter. Els erudits a que ens referim veuen una vinculació entre la conquesta franca i la difusió  de la devoció pel sant. Segons ens reporten, els exèrcits dels francs tenien per costum erigir una capella dedicada a Sant Martí cada cop que obtenien una victòria sobre els sarraïns. Aquesta pràctica explicaria la seva prolífica expansió i testimoniaria la gran devoció que li professaven i les habilitats guerreres que tenien. De Sant Martí de Tours no sabem perquè va arribar a ésser patró de l´església parroquial de Palafrugell, tot i ser-ho també, després de Sant Joan, del major nombre de parròquies de la Catalunya Vella, però en gairebé tots els casos…

PALAFRUGELL VILA DE LLIUREPENSADORS

Imatge
Si s’ensenyés la Història viscuda des del costat de la gent  en lloc de la Història dels monarques i dirigents,  no estaríem perpètuament sotmesos  a mantenir-los els privilegis. Del conflicte que van viure els ciutadans en relació amb l’Església catòlica durant el segle XIX, la vila de Palafrugell no fou aliena. La ferma resistència dels lliurepensadors que tots els fets rellevants de la vida fossin regits per la religió, tingué una imatge pública molt notòria en l’àmbit que pertocava l’enterrament dels difunts. La “Real Orden de 3 de enero de 1879” reconeixia únicament l’Església catòlica la facultat de decidir qui moria dins la seva comunió i qui ho feia fóra d’ella i mitjançant un altre ordenament, la “Real Orden de 2 de abril de 1883”, s’autoritzà la construcció de cementiris “neutres”, o l’ampliació dels que ja existien, com a llocs on s’havien d’enterrar els individus que havien rebutjat la fe catòlica. El moviment social impulsat pels lliurepensadors que reclamava el dret d’esser e…