Si s’ensenyés la
Història viscuda des del costat de la gent
en lloc de la Història dels
monarques i dirigents,
no estaríem perpètuament sotmesos
a mantenir-los els
privilegis.
Del conflicte que van viure els
ciutadans en relació amb l’Església catòlica durant el segle XIX, la vila de
Palafrugell no fou aliena. La ferma resistència dels lliurepensadors que tots
els fets rellevants de la vida fossin regits per la religió, tingué una imatge
pública molt notòria en l’àmbit que pertocava l’enterrament dels difunts. La “Real
Orden de 3 de enero de 1879” reconeixia únicament l’Església catòlica la
facultat de decidir qui moria dins la seva comunió i qui ho feia fóra d’ella i mitjançant
un altre ordenament, la “Real Orden de 2 de abril de 1883”, s’autoritzà la
construcció de cementiris “neutres”, o l’ampliació dels que ja existien, com a
llocs on s’havien d’enterrar els individus que havien rebutjat la fe catòlica.
El moviment social
impulsat pels lliurepensadors que reclamava el dret d’esser enterrats dignament
i amb decor sense els rituals eclesiàstics, raons que ells denominaven de “la
bona mort”, patí innumerables restriccions per a poder dur a terme els actes
laics que reclamaven, i el simple fet d’organitzar un seguici fúnebre no
eclesiàstic, requeria el permís previ per escrit que havien d’expedir les
autoritats. Obligació contemplada en la “Ley de Reuniones de 1880”.
Dins aquesta agitació ideològica hem de situar la manera en que
publicava la premsa liberal la noticia dels enterraments laics, on es
ressaltava el nombrosíssim seguici que havia acompanyat el difunt, l’absència
de clero i en la gran majoria dels casos l’acompanyament de la comitiva amb música
interpretada per una banda o la cobla local, acte que era presentat, malgrat
les dificultats interposades, com una realització meritòria. A la vila tothom
coneix la història del testament d’en Francesc Matlleria, anècdota posterior al
moment de referència però que s’ha d’inscriure dins aquest moviment laïcista.
Una de les poques esteles funeràries que resten al cementiri de laics. |
Al cementiri del Coll de Morena
de Palafrugell, a la part alta, darrera la capella, encara hi és l’espai
separat, ja sense ús, del cementiri “neutre”, o civil, on resten un pocs
testimonis de tombes i nínxols d’aquells vilatans que volgueren ser lliures
fins al primer dia de la seva mort. No hi busqueu signes religiosos, els únics
elements que hi trobareu son les fites amb un triangle metàl·lic que conté les
inicials del difunt i una data. Cap més record. Res més que això.
Comentaris