PALAFRUGELL VILA DE LLIUREPENSADORS

Si s’ensenyés la Història viscuda des del costat de la gent
 en lloc de la Història dels monarques i dirigents,
 no estaríem perpètuament sotmesos
 a mantenir-los els privilegis.
Del conflicte que van viure els ciutadans en relació amb l’Església catòlica durant el segle XIX, la vila de Palafrugell no fou aliena. La ferma resistència dels lliurepensadors que tots els fets rellevants de la vida fossin regits per la religió, tingué una imatge pública molt notòria en l’àmbit que pertocava l’enterrament dels difunts. La “Real Orden de 3 de enero de 1879” reconeixia únicament l’Església catòlica la facultat de decidir qui moria dins la seva comunió i qui ho feia fóra d’ella i mitjançant un altre ordenament, la “Real Orden de 2 de abril de 1883”, s’autoritzà la construcció de cementiris “neutres”, o l’ampliació dels que ja existien, com a llocs on s’havien d’enterrar els individus que havien rebutjat la fe catòlica.
El moviment social impulsat pels lliurepensadors que reclamava el dret d’esser enterrats dignament i amb decor sense els rituals eclesiàstics, raons que ells denominaven de “la bona mort”, patí innumerables restriccions per a poder dur a terme els actes laics que reclamaven, i el simple fet d’organitzar un seguici fúnebre no eclesiàstic, requeria el permís previ per escrit que havien d’expedir les autoritats. Obligació contemplada en la “Ley de Reuniones de 1880”.

Vista parcial del cementiri civil destinada els agnòstics.

Dins aquesta agitació ideològica hem de situar la manera en que publicava la premsa liberal la noticia dels enterraments laics, on es ressaltava el nombrosíssim seguici que havia acompanyat el difunt, l’absència de clero i en la gran majoria dels casos l’acompanyament de la comitiva amb música interpretada per una banda o la cobla local, acte que era presentat, malgrat les dificultats interposades, com una realització meritòria. A la vila tothom coneix la història del testament d’en Francesc Matlleria, anècdota posterior al moment de referència però que s’ha d’inscriure dins aquest moviment laïcista.




Una de les poques esteles funeràries que resten al cementiri de laics.

Al cementiri del Coll de Morena de Palafrugell, a la part alta, darrera la capella, encara hi és l’espai separat, ja sense ús, del cementiri “neutre”, o civil, on resten un pocs testimonis de tombes i nínxols d’aquells vilatans que volgueren ser lliures fins al primer dia de la seva mort. No hi busqueu signes religiosos, els únics elements que hi trobareu son les fites amb un triangle metàl·lic que conté les inicials del difunt i una data. Cap més record. Res més que això.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

EL CAMP D’EN GRASSOT