Palatio Frugelli

El priorat de Santa Anna de Barcelona va obtenir rendes de les possessions de Palafrugell, Mont-ras i Llofriu pel dret de senyoriu que tenia sobre els seus termes entre els anys 1194 i 1811. Aquest dret feudal consistia en exercir els sis mals usos sobre persones i propietats, però també amb domini i control dels medis de producció i distribució. D’ell eren els molins, els forns de calç o els de coure el pa, les pedreres i les fargues, imposant als camperols de la seva baronia l’obligació de fabricar i reparar les eines de treball en la fàbrega senyorial, de moldre els cereals en el seus molins, coure el pa en els forns del priorat i pagar la pedra borda o els blocs treballats i escairats extrets de les seves pedreres.                                   Berenguer Ramon i Ramon Berenguer. Miniatura familia comtal (pares i fills) L’escenificació públic d’aquest domini tenia lloc quan un nou prior assumia e...

En temps passats, entre els vius i els difunts la convivència era una cosa molt més propera del que avui ens podem arribar a imaginar. La mort en tota la seva magnificència era per als nostres ancestres una cosa consubstancial a la pròpia vida i era considerada i tractada de forma natural, sense els tabús ni l’obscurantisme amb els que l’han acabat d’encobrir. Els cementiris, on tenia lloc el procés de podridura o descomposició dels cadàvers estava ubicat en la immensa majoria de poblacions al costat de les esglésies, i a tocar de les cases sense cap més obstacle entremig que no fos el mur que el circuïa, i aquest existia solament com una delimitació entre allò que havia estat consagrat i el que era considerat mundà. Cloent-lo s’impedia també que els animals de carrer entressin en el recinte alterant la serenitat dels morts.           Miniatura d'un homenatge de fidelitat i vassallatge al senyor feudal. En un capbreu del Monestir de Sant Pere de Galligans de Gir...

L’apotecari del castell de Palafrugell Francesc Roger deixà escrit en un llibre de la botiga [1] la celebració festiva que va tenir lloc a la població de Palafrugell quan, acabada l’obra de Pau Costa, es va col·locar el primer pany  d’or en el retaule. En realitat l’església parroquial de Sant Martí ha tingut dos retaules majors dedicats al sant que van ser costejats pels palafrugellencs, el primer, al segle XV d’estil gòtic, obra del pintor Lluís Borrassà ( ca 1360 – ca 1425) . Desaparegué i segurament fou desmantellat per aprofitar els materials. El darrer del segle XVIII i estil barroc, de l’escultor Pau Costa (1665 – 1727). Aquest fou destruït durant la Guerra Civil espanyola. El 2 de novembre de 1710 els obrers de l’obra vella de l’església signaren un contracte amb l’escultor pactant-se per a la fàbrica del retaule la quantitat de cinc mil cinc-centes lliures barceloneses. El diumenge dia 20 d’octubre de 1771 els dos obrers de l’obra vella, el sastre Antoni Granés, i e...

Durant la gèlida nit del dimarts 8 de gener de 1822, movent-se en la foscor per no ser vistos, uns desconeguts van abandonar un cistell en el portal de la casa del carrer de la Caritat, on vivia el notari de Palafrugell Mariano Montserrat. Fins l’endemà de bon matí, quan va començar l’activitat a la casa, no es van adonar del paquet que hi havia davant la porta, quan els plors insistents d’un nounat va alertar la serventa que avançava feina a la cuina. Els gemecs se sentien tan propers que semblaven provenir de dins de la mateixa casa, i eren tan exasperats que no li va costar gens localitzar d’on venien en realitat els sanglots. De seguida va judicar la noia que es tractava d’un nen que alguna família desesperada havia deixat abandonat durant la nit a les portes d’una casa que sabien benestant i de bons cristians. Un altre desgraciat més —va pensar la minyona— Ja he perdut el compte dels que portem. En un gest que sabia inútil va mirar el carrer ansiosament amunt i avall, com si...

En el llibre d’Henry Lyonnet A travers l’Espagne Inconnue , editat a Barcelona el 1896 per Richardin Lamm et C cie , Succursale E. Dentu, París, en parlar el viatger de Palafrugell ressaltant el gran centre de producció que era de taps de xampany i de com s’havien enriquit alguns industrials amb aquest ofici, lloà l’existència de algunes cases molt ben construïdes. De la visita que realitzà a l’església trobà un altar de fusta molt bonic i emfatitzà la curiositat de que en els batents del portal d’entrada, hi havia clavades una infinitat de ferradures, com si fossin estampats japonesos en caixes de sàndal. Quan marxava de la vila, l’autor va haver d’esperar l’hora de sortida del tramvia en el saló d’un gran cafè, en aquell moment buit, el propietari intentava fer-lo entendre de la gran quantitat de partits polítics que hi havia a Espanya. Però el francès, avorrit, optà per retirar-se a l’estació sense voler escoltar el final de l’explicació. El pas del tramvia era en aquell temps poc...

La Pineda d’en Marquès va ser en el passat un lloc d’estimada concurrència dels palafrugellencs, era el lloc d’esbarjo que li corresponia tenir en una època en la que el temps d’oci es repartia entre el passeig, la missa, el casino, la taberna, i els ateneus d’exaltació republicana. N’estic segur que de no haver existit el pinar, els palafrugellencs se l’haurien inventat per tenir un lloc de recreo imaginari on refugiar-se, un lloc per on poder passejar mentalment. Era un espai sanitós i terapèutic com en deien d’aquell lloc. La Pineda era un element periurbà, una arbreda situada en el punt just, ni massa a prop, ni massa lluny, una situació d’acceptable abast. Era un bosc de repoblació, amb els pins ordenats en rengleres com si restessin en formació. D’una aclaparadora simetria estàtica. L’arboreda estava envoltada de les hortes més riques i fructíferes del municipi, podria dir-se d’ella que era l’enyorat parc municipal que tant desitjava la població. I el volien així, tal qual es...

Ninou és una manera familiar d’anomenar el Cap d’any. És doncs el primer dia de gener. I aquest nom és l’adaptació al llenguatge popular del terme llatí Anni Novi , Any Nou Al seu torn el mot “any”, prové de la proforma indoeuropea composta at no , període de temps que se’n va. La celebració o festa del dia de Ninou, com en deien els antics del Cap d’any, té un origen que es perd en la part fosca de temps passats. El costum de festejar el Ninou ens ve d’antigues creences i pràctiques que l’església vinculà a hàbits pagans i feu tot tipus de manejos per acabar amb ella. El festeig, celebrat amb xivarri i disbauxa, tenia lloc el Cap d’any, entès, no com el final o la culminació de les coses i del propi esser humà, sinó com l’inici d’un nou cicle astronòmic i l’oportuna revitalització personal. Cal dir, però, que la datació històrica dels anys ha començat en dies i èpoques diferents. La monarquia romana celebrava el principi d’any en el solstici de primavera, el primer dia de març, quan e...

El primer dia de març de l’any 1496, va morir de forma natural el mercader Andreu Bruguerol que residia al veïnat del Vilar, una petita barriada situada a ponent del castell i vila de Palafrugell. Les exèquies eclesiàstiques de la defunció detallaven perfectament el cost de la cerimònia que devia pagar el finat, encara que generalment ho solia sufragar un familiar viu. Les noticies o proclames de la defunció tenien un cost de cinc sous, i a cada un dels capellans que hi participaren, mossèn Fina, mossèn Pau Bonet, mossèn Joan Pla, mossèn Benet Batllia i el sagristà, devia pagar un sou. De sepultura es devien pagar tres sous i tres més de costes, i per les misses que son fill li feu per cada dia de la novenal, dotze sous. Només uns dies més tard, el 13 de març, va morir madona Caterina, tenia l’ofici de teixidora, i es va fer córrer la veu que morí desesperada, amb això es volia dir que ella mateixa s’havia llevat la vida, penjant-se. Resulta del tot impossible saber les raons personals...

Al segle XIX els casinos es van erigir en els centres associatius per excel·lència, els primers que s’implantaren eren els clubs privats de les elits, institucions exclusives de persones que s’hi afiliaven per a compartir un interès comú, ja fos per raons d’oci, per afinitat política o de posició social. D’indubtable inspiració anglosaxona, a casa nostra la seva implantació es comença a consolidar a partir de la dècada dels 40 del segle XIX. Es creu que el Casino d’Amigos va ser el primer centre associatiu que es fundà a Palafrugell, va ser el diumenge 21 d’agost de 1853 [i] . Aquell club de la classe benestant, el casino de la crémé  de Palafrugell, estava situat, com no podia ser de cap altra manera, al senyorial carrer de Cavallers, i naturalment, com la majoria de casinos, sense permetre l’entrada a les dones. En els estatuts de la societat deixava ben clara la finalitat de l’entitat, que era la possibilitat d’oferir els socis relacions comercials i d’amistat i totes aquelles...

  Hi ha, entre els ex-vots de l’ermita de sant Sebastià, un de rar i suggestiu, tan exòtic i estrany que atreu l’atenció dels visitants. És un objecte llarg, estret i lleugerament corbat que diuen es tracta d’una costella de balena, encara que més aviat sembla un ullal d’elefant. La fantasia popular, creadora infatigable de llegendes, refereix la història inversemblant de l’exvot de la següent manera... ...Corria l’hivern de l’any de gràcia de 178..., que els pescadors de Calella es preparaven per afrontar la dura estació repassant xarxes, calafatant embarcacions i embreant veles, cordes, rems i politges. Aquell hivern es presentava dur, doncs les fortes ventades de tramuntana impulsaven rugents onades contra els penya-segats de la costa. Arribat el moment de fer-se en mar, les embarcacions sortiren en diferents direccions de dos en dos per a practicar la l’art de l’arrossegament. Una d’aquestes parelles posà rumb al cab de Sant Sebastià i de sota el penyals llençaren les xar...

En el temps que els va tocar viure, les bruixes no eren res més que dones atrevides, mullers valentes, doncs reivindicaren un model de vida alternatiu amb l’esperit de l’ànima femenina, completament oposat al model de la pura força bruta que aplicaven els homes. Les impel·lia la força que més temia el poder feudal, la raó pura. La temptativa de canvi que proposaven no tenia pas sentit de classe, camí que s'assajarà més endavant, el que elles proposaven era un sistema social que, per damunt de tot, prioritzes la vida, cosa ben diferent del sistema que s'acabaria instaurant. Les dones s'enfrontaren al poder feudal i religiós i per això foren acusades d’entregar-se al diable. Des d'aquell moment el seu mon es va declarar proscrit, i considerat perillós per la fe i el poder se’l perseguirà a mort. Aquest era el sentit que s’atribuïa a la mandràgora, una herba carregada de llegenda i considerada pròpia de les bruixes i per aquest motiu rebia el nom d’herba de bruixa. Deien q...

L’abreviatura de Nandu, tan catalanesca, correspon al nom de Ferran, un dels més gloriosos per la barrila que han fet arreu del mon. Ja el significat de la paraula és ben explícit: Ferran vol dir tant com “home lliure”. Res d’estrany te, doncs, que els Nandus vulguin viure la llibertat que els pertoca i que s’hagin assenyalat sempre per llurs aficions venusianes, bàquiques i sardanapalesques, col·locant el mingo allà on han sigut. Però qui era en Nandu de Llofriu?. No, no es tracta pas de un personatge, “El Nandu de Llofriu” va ser un setmanari eròtic-satíric que es va publicar entre el 23 de novembre de 1922, el dia en que aparegué el primer número i el 27 de setembre de 1923, que sortí el darrer, quan es va deixar de publicar. Sense cap vinculació amb la nostra vila, triada únicament com a paradigma del mon pagès. Va ser prohibit per l’autoritat perquè era poc apte i indecorós per a la gent culta i de be, que sobretot no el llegia, però es preocupava de protegir la moralitat...

El dia 26 de gener de l’any 1854 l’ajuntament de Palafrugell rebé una circular del governador de Girona en que s’ordenava procedir amb les operacions de Quintes. Els serveis municipals s’encarregaren de realitzar un allistament on figuraven els joves que complien els requisits expressats a la “Ley de Reemplazos”, i eren tots aquells homes que el dia trenta d’abril d’aquell any tinguessin fets vint anys. La llista fou verificada pel capellà de l’església de Sant Martí mossèn Joan Collboni, i posteriorment exposada a la vista pública durant deu dies continuats. El dia 5 de març es va convocar sessió municipal per tal d’atendre les possibles al·legacions i reclamacions i si s’esqueia rectificar l’allistament de mossos. No se’n va presentar cap reclamació i l’allistament va quedar ratificat pels membres de l’ajuntament constitucional. El dia 2 de abril de 1854 eren les set del dematí que van ser citats a la Sala Capitular de la vila de Palafrugell els membres de l’ajuntament, havien...

El dia 3 de gener de 1874, el Capità General de Madrid, general Manuel Pavía, encapçalà el cop d’estat que va posar fi a la Primera República i el governador civil de Girona, fidel al nou directori, manà substituir la composició dels ajuntaments republicans disposant que, entre d’altres pròcers, el 17 de març prengués possessió com a conseller del nou ajuntament Josep Genís i Sagrera. No sabem perquè, però aquest mai no ho va fer. Era un temps turbulent, insegur, perillós. Era temps de correries de carlins, i de les milícies nacionals que els anaven al darrera. Josep Genís era el darrer fill d’una nissaga d’industrials surers vinguts d’Agullana a Palafrugell a les beceroles del segle XVIII. Els Genís havien establer una fàbrica de taps al carrer Cervantes, l’empresa industrial J. Genís i Cia, i fixaren la residencia familiar una mica més amunt, a l’altre costat de carrer, allà on fa cantonada amb el carrer de les Botines. La casa Genís és un edifici de planta baixa i dos pisos que ...