L’EXVOT DE L’ERMITA DE SANT SEBASTIÀ

 Hi ha, entre els ex-vots de l’ermita de sant Sebastià, un de rar i suggestiu, tan exòtic i estrany que atreu l’atenció dels visitants. És un objecte llarg, estret i lleugerament corbat que diuen es tracta d’una costella de balena, encara que més aviat sembla un ullal d’elefant.

La fantasia popular, creadora infatigable de llegendes, refereix la història inversemblant de l’exvot de la següent manera...

...Corria l’hivern de l’any de gràcia de 178..., que els pescadors de Calella es preparaven per afrontar la dura estació repassant xarxes, calafatant embarcacions i embreant veles, cordes, rems i politges.

Aquell hivern es presentava dur, doncs les fortes ventades de tramuntana impulsaven rugents onades contra els penya-segats de la costa. Arribat el moment de fer-se en mar, les embarcacions sortiren en diferents direccions de dos en dos per a practicar la l’art de l’arrossegament. Una d’aquestes parelles posà rumb al cab de Sant Sebastià i de sota el penyals llençaren les xarxes per a començar a pescar. Passada una llarga estona el patró de les embarcacions manà recollir-les. La pesca fou abundant, i com que la llum del dia començava a obscurir, les barques iniciaren la tornada, però fos per la imperícia del timoner o l’excés de la càrrega, al cap d’una estona la distància entre les dues barques era molt gran.

En aquell moment s’aixecà un fort vent i les grans onades que els venien de proa, dificultaren encara més la marxa. El patró ordenà reforçar les veles i es posà en el lloc del timoner, doncs la situació començava a ser compromesa, angoixosa. Les ratxes se succeïen amb major rapidesa i una densa boirina començava a esfumar el contorn de la costa. En vista d'això, i davant el perill de xocar contra un dels molts baixos d'aquella zona, la tripulació va decidir passar la nit en la mar, i tirant una àncora al fons i recollint les veles es van lliurar al descans.

Havia transcorregut una bona estona quan un horrorós cruixit els va despertar a la realitat; el pal major, trencat per la meitat, havia caigut a un costat, arrossegant en la seva caiguda la vela mestra i posant en greu perill l'estabilitat de l'embarcació. Amb uns quantes destralades es van desembarassar del que era una molèstia, i lliure d'ell la nau va recobrar l'equilibri; però no van poder evitar que

una ona major que les anteriors saltés per la borda i omplís un dels departaments de popa. Es van posar a exhaurir l'aigua, però una nova ràfega huracanada, agafant a la barca de costat, la va fer sotsobrar, caient els seus tripulants a l'aigua.

Començava a clarejar un nou dia i un dels mariners, debatent-se en un mar turmentós, pregava al sant Sebastià, l’ermita del qual es dibuixava llunyana sobre el blau del cel, prometent-li enviar al santuari allò de més valor que tingués el buc o la persona que el salvés. No havia acabat de fer la tal promesa quan aparegué un navili que en veure el nàufrag recollí algunes veles i li envià una xalupa.

Quan el pescador tornà en sí es va poder assabentar que era una nau balenera basca que tornava de reposar els útils de pesca a Marsella. El capità de la nau li explicà que es trobaven en plena temporada de pesca i mancat de mariners i li proposà d’acompanyar-los al Cantàbric que era on es dirigien. Passat un mes de navegació, donaren vista a les costes gallegues i en un dels seus ports desembarcaren el pescador empordanès, que no havent oblidat la promesa a Sant Sebastià, demanà el capità d’agafar la peça major de l’esquelet d’una de les balenes.

Transcorreguts uns mesos es dirigí en romeria a l’ermita de sant Sebastià, l’acompanyaven els pescadors de Calella amb les dones i fills que volien presenciar el seu company fent l’acte d’entrega del vot.

Aquesta és la història del rar ex-vot que hi ha a l’ermita de sant Sebastià i narra la fantasia popular, infatigable creadora de llegendes, les quals, el temps, els dona prestigi de tradicionals i suggestius i romàntics encanteris.