Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2009

La muralla de Palafrugell

Imatge
El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la muralla
Com a la gran majoria de viles fortificades, imaginem…

Torres de guaita i defensa (II)

Imatge
La Torre de Sant Sebastià de la Guarda (s. XV).
La torre de guaita de Sant Sebastià domina una àmplia panoràmica del mar de Palafrugell i del seu terme interior, el lloc ideal per situar una torre amb la funció de vigilància i poder seguir la navegació de galeres i llenys pirates i corsaris i des d’on enviar immediatament un avís de perill a la Torre dels Moros, el lloc visible més proper al castell de Palafrugell.
La Torre de Guaita de Sant Sebastià de la Guarda està actualment classificada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i s’inclou en el pla especial de protecció i intervenció en el patrimoni històric del municipi.
La primera noticia que fa menció d’aquest indret la trobem el 13 de setembre de 1441 en una resposta de la cúria de Girona al prior de Santa Anna de Barcelona, senyor del castell de Palafrugell, segons la qual s’accedeix a la seva sol·licitud de bastir una ermita dedicada al patró Sant Sebastià en una torre prop del mar entre els ports de “Loffra” i “Cala d’A…

EL SAQUEIG DE PALAMÓS DE 1543

Imatge
L’any 1542 ja s’havia informat a les viles costaneres catalanes que una poderosa flota de turcs berberescs manada per Khayr al-Din, dit Barba-rossa, havia atacat sistemàticament les costes mediterrànies des de Sicília a Niça i era una amenaça i perill constant del que havien de tenir una atenció especial perquè les incursions, era qüestió de temps, arribessin també a casa nostra. El rei de França Francesc I volia d’aliat a Barba-rossa per lluitar contra el rei d’Espanya Carles I, i el convocà a Marsella per organitzar una flota de guerra conjunta. Allà arriba el dia 5 de juliol de 1543, rebut amb grans honors per part dels cortesans francesos i el turc fa de la rada de Marsella el seu quarter general. La flota francesa que s’ha d’unir al paixà consta de vint galeres i divuit naus de transport. Finalment el mes d’agost es dirigeixen a Niça, una de les possessions més febles de Carles I.
Dia 6 d’octubre de 1543.-
Faig memòria per l’esdevenir, jo Antich Brugarol Codina, notari del castell …