Passa al contingut principal

EL SERVEI D’ARMES

El dia 26 de gener de l’any 1854 l’ajuntament de Palafrugell rebé una circular del governador de Girona en que s’ordenava procedir amb les operacions de Quintes. Els serveis municipals s’encarregaren de realitzar un allistament on figuraven els joves que complien els requisits expressats a la “Ley de Reemplazos”, i eren tots aquells homes que el dia trenta d’abril d’aquell any tinguessin fets vint anys. La llista fou verificada pel capellà de l’església de Sant Martí mossèn Joan Collboni, i posteriorment exposada a la vista pública durant deu dies continuats.

El dia 5 de març es va convocar sessió municipal per tal d’atendre les possibles al·legacions i reclamacions i si s’esqueia rectificar l’allistament de mossos. No se’n va presentar cap reclamació i l’allistament va quedar ratificat pels membres de l’ajuntament constitucional.
El dia 2 de abril de 1854 eren les set del dematí que van ser citats a la Sala Capitular de la vila de Palafrugell els membres de l’ajuntament, havien estat convocats per l’alcalde per tal de donar compliment a allò que preveia la Llei de Quintes i celebrar sorteig general dels mossos, que haurien de prestar servei d’armes.

La crida popular s’havia efectuar mitjançant pregó públic, uns avisos que va fer repetida i anticipadament el nunci municipal en els punts acostumats de la població, que havien estat fixats de molt antic. Un cop iniciat el procediment es van introduir les paperetes dels noms en unes boles, les quals s’acompanyaven d’unes altres boles numerades. Cada papereta es llegia en veu alta per l’alcalde quan era introduïda i el mateix feia el regidor síndic amb els números. Les boles van ser col·locades en dos bombos que es van fer girar repetidament durant una bona estona, un cop es va creure que era suficient, dos nens menors de deu anys les van anar treien d’una en una. El primer infant anunciava el regidor síndic les que contenien els noms i tot seguit l’altre nen deia el número corresponent a l’alcalde.


Les paperetes que s’havien llegit eren comprovades pels altres regidors i pel públic assistent que s’interessés en veure-les.
El dia 9 d’abril es va realitzar a porta oberta la talla dels mossos a la Casa Capitular de la vila. Eren les set del dematí quan s’iniciaren les talles i s’encarregaven de realitzar-la dos metges de la població, els doctors Francesc Bonet i Josep Martí. La talla dels mossos l’inscrivia i supervisava el comandant retirat Josep Deulofeu. Tots els membres del consistori encapçalats per l’alcalde Pere Prats, estaven presents.

A la llista d’aquell any de 1854 figuraven divuit individus, dels quals des del número ú al número nou van resultar aptes pel servei i declarats soldats immediatament. D’aquests soldats, tres d’ells, demostraren estar matriculats a la llista especial d’Homes de Mar, que fou certificat per l’Ajudant de Marina del Districte que estava present i servirien al Cos de la Marina. Els altres nou mossos que ocupaven els darrers números del sorteig van ser declarats suplents, cap d’ells era present a la sala, tots eren absents i ningú va respondre quan es va cridar el seu nom. No fos cas!.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes