Al segle XIX els casinos es van erigir en els centres associatius
per excel·lència, els primers que s’implantaren eren els clubs privats de les
elits, institucions exclusives de persones que s’hi afiliaven per a compartir
un interès comú, ja fos per raons d’oci, per afinitat política o de posició
social. D’indubtable inspiració anglosaxona, a casa nostra la seva implantació
es comença a consolidar a partir de la dècada dels 40 del segle XIX. Es creu
que el Casino d’Amigos va ser el primer centre associatiu que es fundà a
Palafrugell, va ser el diumenge 21 d’agost de 1853[i].
Aquell club de la classe benestant, el casino de la crémé de Palafrugell, estava
situat, com no podia ser de cap altra manera, al senyorial carrer de Cavallers,
i naturalment, com la majoria de casinos, sense permetre l’entrada a les dones.
En els estatuts de la societat deixava ben clara la
finalitat de l’entitat, que era la possibilitat d’oferir els socis relacions comercials
i d’amistat i totes aquelles opcions de diversió i esbarjo en la pràctica d’entreteniments
honestos.
La societat d’Amigos va ser coneguda popularment con “la Costra”, fent referència al caràcter
dels seus socis, perquè allà s’hi ajuntava la societat burgesa més immobilista,
puritana, conservadora i tradicional de la població.
Quan el Casino d’Amigos ja havia iniciat el camí, a la vila van anant apareixent d’altres casinos de caire associatiu ben divers, es va establir el casino La Fraternitat, fundat l’any 1854, La Laboriosidad, fundada el 1858, El Palafrugellense, fundat l’any 1859, que era una societat amb el sentit d’admissions menys restrictiva, més oberta i de caire més liberal, era conegut afectuosament pel sobrenom de Can Martinet, perquè la seva seu estava situada al carrer de Sant Martí, número 1. La societat es va dissoldre a finals de l’any 1887 per les diferències ideològiques sorgides entre els socis, i de la desfeta, aquell mateix any, sorgiren dos casinos ben representatius de la societat palafrugellenca, El Centre Fraternal, que es va iniciar amb 32 socis i es va mantenir en el mateix edifici, i el Centre Obrer, que s’instal·là en un edifici de Plaça Nova on posteriorment s’establiria el Cercle Mercantil
L’any de 1882 van tancar les portes La Laboriosidad i La Fraternitat, i el
mateix any va aparèixer L’Aliança, que posseïa totes les característiques
particulars de l’extinta Fraternitat, i es constituïa amb la totalitat dels socis
d’ella i una gran part d’altres socis que abandonaren el Casino de Amigos. El
nou casino La Aliança es va instal·lar en un edifici de Plaça Nova propietat de
Manuel Jubert, situat entre el Cafè Orient, que feia cantonada amb el carrer de
Sant Sebastià i el Centre Obrer, que s’instal·là uns anys més tard.
L’any 1868 s’inaugurà el Casino Ampurdaneses, el 1871 La Industrial,
i el 1879 el Círculo Palafrugellense (1879-1893), un club elitista, conservador
i burgès format pels comerciants de la població.
Entretant el Casino de Amigos, que d’un temps ençà, s’havia anat dessagnant
de socis de mica en mica, va reaccionar enfront el darrer cop amb el passi dels
dissidents a La Aliança i l’any 1883 va obrir al públic, en els baixos de la
societat, una tenda de queviures amb el nom de Centro Industrial. En
l’establiment, que havia estat muntat per alguns empresaris flequers s’oferia
als clients un ràpel trimestral del 3%sobre les compres realitzades. La botiga
pretenia ser un reclam que portés nous socis, i alhora li feia competència a
les dues cooperatives populars que existien en aquell moment a Palafrugell, La
Reformadora i La Económica Palafrugellense. No hem d’oblidar que el Casino
de Amigos era un dels clubs d’industrials i petits burgesos de la població.
L’any 1886 es va inaugurar un casino religiós, el Centro de Católicos (1886-1906), situat al carrer Tarongeta; el 1887 el casino El Siglo (1887-1894), conegut popularment per Can Pinós[iii], i el 1889 el Círculo Tradicionalista (1889-1899), que era el casino dels carlins. El Centro de Católicos i el Círculo Tradicionalista eren de la mateixa corda i durant tot el temps que van coincidir van treballar braç a braç, sense que es definís amb total claredat on estaven els límits d’un i començaven els de l’altre.
La oferta que les societats feien als seus socis i per a la captació de nous membres era diversa i va anar evolucionant al llarg dels anys amb la incorporació de noves generacions en les institucions. Totes coincidien en el servei de cafeteria que constituïa el reclam més o menys principal de l’entitat, i a partir d’aquí unes centraven les propostes en l’esbarjo, organitzant concerts, en el joc, en la literatura, concertant conferencies i dotant-se d’una extensa biblioteca, en el teatre d’aficionats, amb una sala ad-hoc on feien representacions dramàtiques pròpies i alienes, etc.
Comentaris