L’apotecari
del castell de Palafrugell Francesc Roger deixà escrit en un llibre de la
botiga[1] la celebració festiva que
va tenir lloc a la població de Palafrugell quan, acabada l’obra de Pau Costa,
es va col·locar el primer pany d’or en
el retaule.
En
realitat l’església parroquial de Sant Martí ha tingut dos retaules majors
dedicats al sant que van ser costejats pels palafrugellencs, el primer, al
segle XV d’estil gòtic, obra del pintor Lluís Borrassà (ca 1360 – ca 1425).
Desaparegué i segurament fou desmantellat per aprofitar els materials. El
darrer del segle XVIII i estil barroc, de l’escultor Pau Costa (1665 – 1727). Aquest
fou destruït durant la Guerra Civil espanyola.
El 2 de
novembre de 1710 els obrers de l’obra vella de l’església signaren un contracte
amb l’escultor pactant-se per a la fàbrica del retaule la quantitat de cinc mil
cinc-centes lliures barceloneses.
El
diumenge dia 20 d’octubre de 1771 els dos obrers de l’obra vella, el sastre
Antoni Granés, i el pagès Narcís Barnoy, acompanyaren al mig de l’església, que
era plena de gent, Miquel Prats, pagès de Regencós habitant al carrer dels
Cavallers, a qui seguien el batlle, regidors, síndics i diputats del municipi,
després el domer segon Dr. Josep Fina i Plana i part dels curats i beneficiats,
darrere d’ells Francesca Prats, esposa de Miquel Prats, acompanyada de les seues
germanes Narcisa Mont, vídua i Teresa Bonay, i les dues mullers dels obrers de
l’obra. Davant de la comitiva els músics feien sonar les trompes de caça i els
abuesos.
Quan la
cobla del seguici deixà de tocar l’organista de l’església, mossèn Joan
Francesc Pujol, interpretà una peça musical mentre la comitiva acompanyava
Francesca Prats dalt del Presbiteri, on l’esperava el mestre daurador Francesc
d’Assis Serra en una taula davant l’altar i li donà un pany d’or i un cotó
perquè el col·loqués al retaule. Al presbiteri, agenollats pregaren recitant
una oració a Sant Sebastià.
Francesca
col·locà el pany d’or en mig del triangle de la corona que simbolitzava Déu,
situada en el cimbori del retaule, en el punt més alt i centrat. Desprès les
germanes van col·locar un cadascuna i seguidament hi posà un altre pany Miquel
Prats, finalment fou el daurador principal qui el col·locà, moment en que sonà
l’òrgan, les dues trompes i els dos abuesos. Amb dita música es cantà el rosari
a la mare de Déu i en acabar, la comitiva, amb la cobla tocant, acompanyà la
família Prats a casa seva.
Allà
donaren un refresc als acompanyats i desprès, amb la cobla, s’organitzà un
festeig en la plaça, sortint la Francesca en el primer ball. Tota la celebració
fou costejada pel matrimoni Prats.
L’endemà,
dilluns 21 el reverent Lluc Roger, prevere i beneficiat de l’església acabà de
daurar i brunyir la dita corona. Els treballs de dauradura i pintura del
retaule els va acabar el mestre Serra, que cobrava la seva feina per jornals i
no a preufet, el 22 d’agost de 1784[2], ajudat per un o dos
fadrins.
Antoni Granés, sastre, i el mestre de primeres lletres Josep Llabià, van ser els obrers de l’obra de l’església que van dur la gestió de l’encàrrec. Malgrat tot, la dedicació i l’esforç que empraven en l’administració de l’obra no es considerava suficient per a molts vilatans, que els criticaven cruelment amb la voluntat de fer-los plegar, un objectiu que no van poder aconseguir.
Comentaris