Ninou és una manera familiar
d’anomenar el Cap d’any. És doncs el primer dia de gener. I aquest nom és
l’adaptació al llenguatge popular del terme llatí Anni Novi, Any Nou Al seu torn el mot “any”, prové de la proforma
indoeuropea composta at no, període
de temps que se’n va. La celebració o festa del dia de Ninou, com en deien els
antics del Cap d’any, té un origen que es perd en la part fosca de temps passats.
El costum de festejar el Ninou ens ve d’antigues creences i pràctiques que
l’església vinculà a hàbits pagans i feu tot tipus de manejos per acabar amb
ella. El festeig, celebrat amb xivarri i disbauxa, tenia lloc el Cap d’any,
entès, no com el final o la culminació de les coses i del propi esser humà,
sinó com l’inici d’un nou cicle astronòmic i l’oportuna revitalització
personal.
Cal dir, però, que la datació històrica
dels anys ha començat en dies i èpoques diferents. La monarquia romana
celebrava el principi d’any en el solstici de primavera, el primer dia de març,
quan esclatava la vida a la natura i arribava la bonança del clima per
emprendre campanyes de guerra. Poc desprès es traslladà al dia ú de gener, el
mes del déu Ianus, una divinitat
pagana que tenia dues cares, una mirant al futur i l’altra que mirava al passat
i això el facultava per tancar i obrir els anys.
Els primers cristians establiren
en un primer moment començar l’any el dia de la Resurrecció de Crist, per a
commemorar la Pasqua, la festa més important de la seva fe, però, com que és
una celebració lunar i per tant mòbil, van decidir de passar-la al dia de
l’Encarnació anno Incarnatione Domini,
el 25 de març, i els dies del mes es distribuïen en calendes, nones i idus. La seva celebració coincidia amb la dels
pagans que començaven l’any en el mateix mes.
Posteriorment l’orbe cristià per
una pietosa conveniència religiosa decidí que l’inici de l’any comencés el
mateix dia de Nadal natalis invicti solis, festivitat que desprès de la
Pasqua és la més important del calendari cristià. De tal unió es concloïa que
la necessària celebració festiva era de joia per commemorar l’arribada del
salvador, i s’utilitzava per a desviar els conversos de les pràctiques
supersticioses i sovint idòlatres que el costumari pagà associava amb el
començament de l’any.
Va ser el monarca Pere II el
Cerimoniós qui feu la gesta, francament agosarada, de dictar molt prematurament
una reial ordre de 16 de desembre de 1350, perquè a partir de llavors la correspondència
i els documents oficials es datessin emprant la numeració correlativa dels dies
de mes i es suprimís d’una vegada per totes l’antiga formula romana de calendes, nones i idus, que fins llavors
havien encapçalat els escrits i que les dates fossin calculades des de la
Nativitat de Jesús, en lloc de ser-ho des de l’Encarnació
Seria més tard, entrat el segle XVI que la festa, havent perdut ja qualsevol traça de les creences originals, es traslladà al primer dia de gener, l’octau desprès del naixement, i dia de la Circumcisió de Crist.
Em de recuperar del català termes i frases pròpies i abandonar aquelles que estan massa interferides pel castellà. Termes com Ninou o Cap d’Any per a referir-nos al dia 1 de gener; i nit de Nadal i nit de Cap d’Any, per a desterrar les Nit Bona i Nit Vella.
Comentaris