El priorat de Santa Anna de Barcelona va obtenir rendes de les possessions de Palafrugell, Mont-ras i Llofriu pel dret de senyoriu que tenia sobre els seus termes entre els anys 1194 i 1811. Aquest dret feudal consistia en exercir els sis mals usos sobre persones i propietats, però també amb domini i control dels medis de producció i distribució. D’ell eren els molins, els forns de calç o els de coure el pa, les pedreres i les fargues, imposant als camperols de la seva baronia l’obligació de fabricar i reparar les eines de treball en la fàbrega senyorial, de moldre els cereals en el seus molins, coure el pa en els forns del priorat i pagar la pedra borda o els blocs treballats i escairats extrets de les seves pedreres.
Berenguer Ramon i Ramon Berenguer. Miniatura familia comtal (pares i fills)
L’escenificació públic d’aquest domini tenia lloc quan un nou prior assumia el govern del priorat, i la universitat de la vila i castell de Palafrugell li havia de retre els juraments i homenatges de fidelitat i vassallatge en senyal de possessió i senyoriu que aquest tenia del lloc. L’homenatge tenia lloc amb una cerimònia que s’iniciava estant el consistori municipal y el prior de Santa Anna, o en representació d’ell el seu procurador, davant del Portal de Vall, porta per la que s’entrava dins els murs del castell, que avui quedaria situada al capdavall del carrer Major cantonada amb el carrer Cavallers. També havien d’estar presents els veïns de la vila i dels llocs de Mont-ras i Llofriu.
El batlle feia entrega al prior de les claus amb les que s’obrien i tancaven les portes del castell i prenent-ho de la mà i donant-li la dreta l’entrava dins els murs del castell, caminant i passejant els dos pels seus carrers en senyal de dita possessió.
Arribats a la porta de d’alt del castell, denominada lo Portal de Dalt, el prior prenia també possessió d’ella i acabat el recorregut el prior tornava les claus al batlle, prometent aquest guardar-les i tenir-les en custòdia. Fet això es dirigien a l’església de Sant Martí on eren presents els regidors i vocals de la universitat, els caps de casa de la vila i dels llocs de Mont-ras i Llofriu, i allà sobre el llibre dels quatre evangelis que es trobava obert en un missal a sobre de l’altar major, el prior prestava jurament a Déu i els seus sants, prometent al batlle, regidors i veïns observar i fer observar els Privilegis, Estatuts, pràctiques i bons costums de la Vila i Castell de Palafrugell, la seva baronia i terme.
Detall de la coberta del llibre de clavari de Palafrugell de 1533.En continent sortien tots de l’església fins a la plaça pública situada davant del temple i allà, batlle, regidors i veïns, per ordre i un després d’un altre prestaven, de boca i amb les mans, jurament i homenatge de fidelitat al prior que els rebia assegut en una cadira amb respatller, prometent-li ser bons fidels, lleials vassalls a les seves ordres i manaments, obeir-lo i pagar i satisfer tots els drets i fruits que eren de costum satisfer i pagar.
Un cop fet l’homenatge, el batle en representació de la vila entregava al prior un plat gran de plata en el que hi havia diferents grans, fruits o llavors, els mateixos amb els que s’acostumava a pagar els delmes i tributs, com eren el blat, la civada, el sègol, l’ordi i altres; també hi havia alguns diners en moneda menuda. A continuació el prior escampava els grans per tota la plaça en senyal de la possessió de censos, delmes i altres drets de la vila de Palafrugell pertanyents al priorat de Santa Anna.
Després es treia els guants blancs en senyal d’aprensió de la Jurisdicció Civil de la vila, castell i baronia, i en senyal de l’aprensió de la Jurisdicció Criminal desembeinava l'espasa i l'esgrimia en l'aire fent amb ella tres vegades el senyal de la creu en nom de la Santíssima Trinitat.
El seguici d’autoritats s’apropava després a la casa del priorat, situada en la mateixa plaça i el prior la prenia en possessió obrint i tancant la porta quedant-se ell en l’interior. A continuació sortint de la casa entregava al batlle la vara o bastó de batlle que li conferia potestat i poder per administrar justícia a les parts i defensar els drets, preeminències i prerrogatives del priorat i de totes les altres coses a les quals estava obligat de fer pel seu càrrec al compliment dels quals estava obligat per la seva persona i ben immobles, pels quals havia de jurar i homenatjar novament amb les seves mans i boca al prior.
A continuació el prior revocava el càrrec de l’antic Nunci, Porter i Agent Fiscal de la Cúria del Castell (pregoner públic) i tot seguit el tornava a nomenar perquè li prometé i prestés Sagrament i Homenatge. Fet el nomenament li ordenava que precedit d’un so de trompeta i amb veu alta i intel·ligible publiqués en la Plaça Pública un pregó adreçat als vilatans on es notificava uns manaments i les penes en que incorrerien els que els desobeïssin.
Panoràmica de la vila de Palafrugell. Fotografia de l'autor.El nunci començava el pregó dient...
Ara, hojau tothom que us notifica, ÿ fa saber la Honorable Cort de la present Vila ÿ Castell de Palafrugell ÿ son terme de part del senyor prior del molt il·lustre priorat de Santa Anna de Barcelona ÿ Baró de dit present Castell y son terme que diu ÿ mana que persona alguna gose...
El primer manament prohibia la blasfèmia de Déu i els Sants, sota pena de 50 sous que s’aplicarien en obres pies. El segon manament facultava al prior, al batlle i persones facultades per a desterrar del terme de Palafrugell a qualsevol infractor de les lleis durant el termini mínim d’un dia natural, segons fos la gravetat de la falta. El tercer prohibia la caça de faisans, francolins i perdius sense llicència demanada i obtinguda, sots pena de 10 lliures i la retirada de les armes i guarniments de caça a més de ser condemnat a trenta dies de presó. La meitat de la multa la rebria l’acusador i l’altra meitat a l’oficial que l’executés. En quart lloc es prohibia jugar pública o amagadament a qualsevol joc de daus, de cartes o de qualsevols altres jocs il·lícits, sota pena de 50 sous.
Finalment en el pregó es manava a totes les persones que tinguessin propietats, terres i possessions que afrontaven amb camins i rieres, que dins l’espai i termini dels vuit dies següents al pregó, havien de netejar i escurar aquells, cada un el seu front, sota pena de 10 sous barcelonesos.
Comentaris