Dia 20 - Dissabte
A les deu del matí. Ofici solemne en l'Església Parroquial de Sant Martí en llaor de Santa Margarida, amb assistència de les autoritats, prenent-hi part la Schola Cantorum.
A dos quarts d'onze. Inauguració, en el local de l'Escola de nois, de la magnífica exposició de fotografies de la Costa Brava, tretes pel reputat fotògraf barceloní D. Sebastià Jordi.
A les dotze. Escullida audició de sardanes, a la Plaça Nova, a càrrec de les notables cobles «La Principal» de La Bisbal, «La Selvatana» de Cassà de la Selva i «La Principal», d'aquesta.
A dos quarts de tres. Selectes concerts en el «Centre Fraternal» i «Círculo Mercantil», a càrrec de les orquestres «La Principal» de La Bisbal i «La Selvatana, respectivament.
A les cinc: GRANDIÓS FESTIVAL D'AVIACIÓ
a càrrec dels il·lustres aviadors Antoni i Francesc-Josep d'Habsburg-Lorena i de .Borbó, els quals efectuaran loopings, barrenes i demés exhibicions d'acrobatisme aeri en el seu magnífic avió.
A dos quarts de sis. Escullida audició de sardanes a Plaça Nova per les tres citades orquestres."
Nit: a les deu. Sardanes a Plaça Nova per les tres citades orquestres.
A dos quarts de dotze. Esplèndids balls en l'envelat i els salons del Circuí Mercantil i Centre Fraternal.
Dia 21 Diumenge
Matí, a les onze. Balls en el Centre Fraternal, Círculo Mercantil i en l'envelat.
A dos quarts de tres. Concerts en el Centre Fraternal i Circuí Mercantil.
A les cinc. Sardanes a Plaça Nova per les tres citades orquestres.
A dos quarts de set: SENSACIONAL PARTIT DE FÚTBOL 
entre els primers equips del F. C. BARCELONA i PALAFRUGELL F. C , disputant-se una artística copa cedida pel Magnífic Ajuntament d'aquesta.
L'arrengleració dels equips serà donada en la secció d'esports.
Nit a les deu. Sardanes a Plaça Nova.
A dos quarts de dotze. Balls a l'envelat i en els salons esmentats.
Dia 22 Dilluns
Els mateixos festeigs del dia 21, excepte el partit de futbol.
Notes importants. El camp d'aviació és situat a poca distancia de la població i precisament en l'espai de terreny existent entre la carretera de Torroella i el bosc conegut per «Alsinar d'en Frigolet». En ell s'efectuaran tots tres dies, matí i tarda, vols amb passatgers, al preu de 20 i 25 ptes., podent-se ja inscriure qui vulgui volar, en les oficines del Comitè de Turisme, en el Secretari del mateix o en el. propi camp d'aviació.
— Hi haurà tots els dies, a la tarda, extraordinàries sessions de cine al saló de l'Ideal Cine Barcelonès.
En el mateix saló s'hi efectuaran els balls organitzats pel «Círculo Mercantil».
—En els jardins públics de les Escoles hi ha instal·lades les barraques de fira, havent-hi nombroses i variades atraccions publiques.
— L'exposició de fotografies de la Costa Brava, serà oberta al públic tots tres dies, en el local de l'Escola Municipal de Nois.
Aviació i futbol: veus aquí les dues notes sobresortints que han fet una cosa tan bellament reeixida la nostra Festa Major enguany. Gràcies a elles, el moviment de forasters del qual parlem en la nota general de la festa ha pogut ésser la cosa extraordinària que ha estat i de la qual ens en recordarem anys.
En la secció esportiva donem compte del partit de futbol, corresponent a aquestes ratlles el parlar, consagrant-li tota la importància que es mereix, dels actes de divulgació i propaganda de l'aviació que amb tan rotunda i falaguer èxit han tingut lloc durant els tres dies de la nostra festa.
Hem de remarcar en primer lloc que, al primer anunci de que enguany també s'intentaria celebrar per la nostra Festa uns actes, d'aviació fou rebuda per la gent amb cert escepticisme. Es natural que així fos, ja que, aquesta era la tercera vegada que hom intentava la celebració d'aquests actes i el dos anteriors per te manca de formalitat, per a no qualificar-ho de forma mes dura, s'havien esfumat lamentablement. I era que en els anys anteriors hom s'havia confiat al famós aviador Canudes, sense veure que gairebé tot el prestigi d'aquest era un buf hàbilment fet de retalls de diari i gasetilles suplicades, sense prendre una real consistència.
Afortunadament, enguany les coses prengueren un viarany fot distint. Nostre distingit amic D. Enric Vergés i Barris, — qual nom, pel prestigi propi i l'heretat, era ja una plena garantía- en seguir els seus cursos de pilot civil el que el farà el primer palafrugellenc que assoleixi aquest títol; pogué prendre la iniciativa de les festes d'aviació d'enguany, gràcies a l'amistat amb els seus professors de pilotatge, els Arxiducs Antoni i Francesc - Josep d'Habsburg i Borbó. Recollit l'oferiment pel Comitè de Turisme, esdevingut Comissió de Festes, aquest i el Sr, Vergés laboraren a l'uníson i gràcies a aquesta íntima cooperació, les festes d'aviació, tants anys intentades i mai celebrades, pogueren aquest any ésser realitat.
Elegit curosament el terreny que havia d'ésser tots aquests dies convertit en aeròdrom aquesta fou una de les tasques mes difícils, ja que l'accidentalitat natural del nostre terreny rural d'una part i l'abigarrament en aquest paisatge de les alambrades aeres -força elèctrica, telègraf, telèfon, en totes adreces- feien difícil trobar una planúria el suficientment extensa per a convertir-se en camp d'aviació, però desprès d'haver-ne examinat, gairebé lupa en mà, tots els llocs mes o menys aptes, a l'últim hom trobà l'aeròdrom en la planúria existent entre l'alzinar d'En Frigolet i la carretera d'aquesta a Pals i Torroella. Ràpidament el terreny, que meresqué l'aprovació dels aviadors, fou posat en condicions, gràcies a haver donat per això tota mena de lloables facilitats, tant el propietari del camp Sr. Frigola (Can Frigolet) com els dos arrendataris del mateix. Igualment l'arrendatari d'un camp veí Sr. Enric Darna, facilità la caseta existent en el mateix, que pogué ésser convertida en convenient lloc de taquillatge.
Fets els darrers preparatius a la vigília de la festa, baix la direcció de l'aviador Arxiduc Francesc Josep, qui havia anticipat el viatge un jorn, el dia 20, primer de la Festa, a les set del matí, després d'haver fet un vol sobre la població, aterrissà en l'aeròdrom improvisat la magnífica avioneta, Havilland Moth, gràcil, elegant, lleugera, pilotada per l'Arxiduc Antoni i portant com a passatger al pilot - alumne senyor Lletjós.
No trigaren en començar-se els vols amb passatgers, essent el primer D. Enric Vergés, qui es remuntà sobre la població i tot el tros de Costa Brava palafrugellenca; rere ell, seguí D. Agustí Farràs, D. Frederic Dellonder i don Josep Mª Manich, essent tots aquests vols realitzats al matí, essent l'avió pilotat indistintament per ambdós arxiducs.
La impressió de seguretat pasmosa donada per aquests senyors determinà una grossa afluència de gent en el camp d'aviació i ja a primeres hores de la tarda ell s'invadí de gent, uns, en atesa del seu torn per a volar, altres per a presenciar els vols i les exhibicions acrobàtiques anunciades. Rompé el foc Francesc Duran i seguiren Ernest Artigas, Sebastià Puig, Miquel Girbal, Domenec Farràs, Narcís Peya, Llorenç Genis, Enric Mas, Joan Payeras, Srta, Lluïsa Genís — la primera senyoreta qui ha rebut, en aquesta, el baptisme de l'aire— Samuel Roca i Rodó, Salvi Sendra, Francesc Gallart, Jacinte Ribas, Joan Ripoll — qui efectuà un bell vol per la Costa — Venanci Serra i Miquel Pujol. Era bell sentir els comentaris que feren tots aquests passatgers, la major part dels quals rebien el baptisme de l'aire; de la seva boca sols eixien entusiastes mots, donant tots idèntica impressió de seguretat, de serenitat absoluta i d'un pilotatge peritíssim. El glas era trencat i hom hagué de tencar la llista d'inscripcions car la nit venia a sobre; ja que, de no ésser així, la llista de noms, en la tarda del primer jorn s'hauria prolongat mes encara. 
Així, el segon dia, la llista fou continuada a gran escala; vegi's sinó : Emili Duran, Narcís Vilà, Sebastià Vilà, Srta. María Monserrat Manic, Srta. Maria Batlle, Srta. Teresa Ibartz, Srta. Concepció Mascort i Quintana, Josep Vergés Mates, Pere Alsius Granés, Srta. Francesca de Linares, Lluís Gallart, Carles Pinedo, — qui, durant el seu vol, tregué unes magnifiques fotografies — Josep Sagrera Perxés, Josep Colls, Srta. Anna Colls, Lluís Bofill, Francesc Noguera, Jaume Pol, Francisco Llambí, Joan Llambí, Climent Botifoll, Miquel Bravo, Srta. Dolors Poch, Mateu Regàs, Joan Carreres, Josep Mª Xaudiera, Martí Font, Lluís Vila Sabater, Lluís Reixac, Pelai Capella, Joan Mayol, Pere Teixidor, Srta. Marina Batlle, Ignasi Zorigeta i Lluís Massaneda.
La llista no és esgotada encara, ja que el día 22, tercer de la Festa, els vols amb passatgers es reprengueren amb igual intensitat. Al matí volaren els senyors Enric Darna i Manuel Bisbe, rera els quals D. Josep Sagrera efectuà un vol de llarga durada, recorrent tota la nostra costa durant mitja hora. Després d'aquest vol, fórem galantment convidats i sense una vacil·lació ni el mes petit dubte, baix l'expert pilotatge de l'arxiduc Francesc Josep ens remuntàrem a l'aire recorrent la població i tota la costa, del Cap Roig a Tamariu, en distintes direccions; deixem per a l'edició vinenta els comentaris a aquest magnífic vol nostre, que, com a tots els demés passatgers, ens deixà una impressió absoluta de seguretat, fent-nos eco únicament en aquestes ratlles de l'expressió del nostre agraïment.
Per la tarda, romperen el foc les Srtes. Elvira i Rosa Vergés, seguint-les Josep Bofill de Carreras, Josep Mª Fina, Rosend Aliu, l'Alcalde D. Josep Bertran, la Srta. Consol Gorgoll, les Sres. Rosa Palomeres de Linares, Mercé Miquel de Sagrera, D. Josep Sagrera (3ª vegada) Venanci Serra, qui en aquest segon vol, llençà uns artístics prospectes de propaganda de la seva casa comercial per damunt la població, Narcís Plaja, Guillem Geli, Francesc Valmanya, Josep Guilló, Miquel Bofill, Pere Pla, Sra. Maria Miquel de Pla, Sra. Mercè Miquel de Sagrera (en aquest segon vol, acompanyada de la seva encantadora filleta Mercè) i finalment, en segon vol, la Srta. Marina Batlle.
Durant l'intermeig dels vols, el primer dia l'arxiduc D. Antoni primer i D. Francesc Josep després, realitzaren distints vols acrobàtics especialment en renversements i barrenes, reexint magníficament, malgrat que el fort vent regnant creés dificultats i causant grossa sensació en l'enorme massa de públic que presenciava els vols.
Com a resum de les festes, hem de reconèixer que aquestes han constituït un èxit sense precedents, essent eficacíssimes a l'objecte perseguit que fou, principalment, el de propagar l'aviació i fer d'ella una cosa eminentment popular.
Fins avui hi havia el prejudici de que era l'aviació una cosa encara voltada de grossos perills i que el que s'embrancava a ella, anc que sols fos per un simple vol, devia abans arranjar els seus afers amb Déu i amb el Notari, confessar-se i fer testament. Sempre estan bé aquestes dues coses, però hom ha vist clar com l'aviació no els havia de donar caràcter extraordinari: la impressió de seguretat que trasllueix en el fons d'aquestes ratlles informatives i que tant sovint hem esmentat en el transcurs de les mateixes, esdevingué la nota dominant.
Fou això, gràcies a que fou portada a cap la tasca per uns aviadors meritíssims i, en parlar d'ells, el nom d'asos de la nostra aviació era en tots els llavis. Els Arxiducs D. Antoni i don Francesc-Josep poden estar satisfets, no sols d'haver fet extraordinàriament per a propagar l'aviació, cosa plenament assolida, sinó d'haver afegit un non esgraó en la seva ja ben cimentada fama.
Abans de partir, ells ens manifestaren la seva gratitud envers tot Palafrugell, afegint-nos com havien quedat satisfets de tot i de tot-hom, cosa aquesta ben agradable de consignar. BAIX EMPORDÀ, en recollir ho, felicita als aviadors i fa també extensiva aquesta felicitació, a D. Enric Vergés, a qui es deuen els treballs preliminars i la secundació als que després portà a cap el Comitè de Turisme local, al qual també pertoca legítimament una bona part de les felicitacions.
Ha passat la nostra Festa Major i la nota culminant d'ella ha estat l'animació que ha revestit caràcters verament extraordinaris, sobretot en les nits del dissabte i del diumenge. Llavors, si les tardes, amb motiu de l'aviació i del partit de futbol havien vist una gernació immensa pels carrers, en la nit aquests s'acabaren d'omplenar i, pels carrers cèntrics, donar un pas era gairebé obra de titans.
En els llocs corresponents, donem compte deis festivals d'aviació i de l'extraordinari partit de futbol entre el F.C. Barcelona i l'equip local: ressenyats aquests dos actes i dits uns mots sobre la gran gentada, ja tenim tot dit sobre la Festa Major. Els demés números, sardanes, balls, atraccions, etc. etc. foren els de consuetud.
Al Sport Bar, en un escenari improvitzat al carrer, actuà tots tres dies un duetto i una cançonetista, ambdós números ben dins les regles de la moral estricta i una mica apagesat i bastant vulgar el duetto i ben gentil i discreta la coupletista. Com no cal dir, a les hores d'atracció s'omplenà el popular cafè i les ovacions foren a granel.
A Sant Sebastià fou inaugurada la nova barana que dona un aspecte fantàstic a la magnífica terrassa. Ampliada aquesta prop de dos metres sobre la costa i coberta d'una vela resguardadora, hom tenia la impressió de trobar-se a sobre un luxós transatlàntic. La bellíssima terrassa estigué tots tres dies i especialment a les nits verament «chic» constituint la nota mes fina i de mes bon gust que hi ha a Palafrugell.
Es un fet, que ara ja sabem fer les coses bé : balls de fi d'any amb cocktails i Champagne; el Palafrugell, un dels primers equips de Catalunya; personatges que'ns visiten; l'aviació popularitzada i a l'abast de tots els nostres conveïns: tot això havia de tenir un magnífic marc que ha estat i és la terrassa esplèndida, meravellosa, de Sant Sebastià. Les nits, allà, s'escolen ràpides, plenes de «charme» tant per la delícia del lloc com per la saborositat dels menjars i begudes glassades que s'hi servien.
Entre les notes excel·lidores de la nostra Festa Major, el fet d'haver-se en ell inaugurat la reforma de la terrassa de St. Sebastià, no pot mancar en mig les mes remarcables.
Els balls foren: el del Fraternal, a càrrec de «La Principal», de La Bisbal, bastant desanimat i mes si es té en compte l'agombolament que en dies de Festa Major i de festa ordinaria venien essent els balls de la mes popular i 
nombrosa de les nostres entitats recreatives. Una deserció, gairebé col·lectiva, feu fer via a la majoria cap a l'envelat on actuava «La Principal», d'aquesta i aquell ball, en quantitat, constituí un èxit superior als mes optimistes dels càlculs dels nostres bons amics organitzadors.
Aquests, han tingut el lloabilíssim encert de destinar a beneficència els beneficis obtinguts i així, enviat per la Comissió de ball de l'envelat, l'Asil de Vells d'aquesta ha rebut 150 pessetes i 50 el nostre Hospital, generosa idea que cal aplaudir com es mereix. Al Mercantil; com de costum, celebraren els seus balls al saló de l'Ideal Cine Barcelonés, anant el programa a càrrec de «La Selvatana», de Cassà de la Selva.
Fou el ball que s'esperava fóra, davant els precedents dels anys anteriors; una nota fina, excel·lidora, plena sense agombolaments, lleugerament matitzada per la beutat d'unes noies que verament feien rodar el cap.
En el clos dels jardins públics s'hi bastiren els cavallets i barraques de fira i, a la nit, sobretot, fou el lloc de cita de la gent que fugia de les calors del ball. Tots els negociants instal·lats allí, en ple Juliol feren el seu Agost, malgrat no haver-hi cap barraca sobressortint, sino mes aviat una col·lecció de prímades, que, si be han passat aquest any, és de creure que, en l'esdevenidor, serán objecte d'examen previ per a evitar que, amb la capa de barraques de regals i premis, s'hi amaguin coses que bordegen la paraula timo. Per damunt aquests incidents d'una pageseria «turoparquesca» hi ha que convenir que el lloc era prou bell i les nits prou aromadas perqué honi, inclús amb plena coneixença rondes per aquelles barraques engolidores dels rals — un rera l'altre, i menys mal que amb quinze céntims hom podia tornar-hi — en cerca d'una mes que fugicera, llunyana compensació.
Comentaris