ELS ORIGENS DEL CENTRE FRATERNAL DE PALAFRUGELL, MÉS QUE UN CASINO

INTERIOR DE LA SOCIETAT
El Centre Fraternal de Palafrugell formalitzà públicament la seva constitució en Societat cultural i recreativa el mes de novembre de 1887. Amb un caràcter obert i interclassista, en els estatuts que regirien els vincles de l'organització, es manifesta el caràcter associatiu plural dels seus membres, declaració amb la que es vol allunyar de qualsevol doctrina i ideologia partidista, i amb la única voluntat comuna d'impulsar la cultura, l'educació, les arts i l'esport entre els seus associats. Intencions d'evident contingut humanista i lliurepensador.

QUADRE DE MEMBRES (1898)

En un moment de forta tradició associativa a Europa, i a casa nostra, no podia ser de cap altra manera, la creació de casinos, associacions i cooperatives d'un o un altre signe polític i confessional, proliferà enormement. La particularitat però, de la societat que es constituí, no es corresponia amb cap dels compromisos ideològics anteriors. Aquesta no declara filiació alguna, no es manifesta partidària de cap pensament polític. Resulta d'un universalisme ideològic més proper als ideals d'una associació maçònica que d'ideologia política, social o religiosa alguna.

Això era així en la teoria, a la pràctica, ningú, ni els membres de la Junta, ni els socis, mancaven de les seves preferències polítiques, confessionals o filosòfiques; preferències que a la vila eren coneguts. I aquells eren temps on tots, benestants i obrers, il•lustrats i llecs, tenien una accentuada orientació religiosa, política o social.
Aquest és el cas en que es situaria l'emblema i fins i tot el mateix nom que té el Centre Fraternal, on es mostra l'encaixada fraternal de dues mans, simbolisme i denominació d'evidents connotacions maçòniques. Aquest emblema de la Societat ha evolucionat al llarg de la seva dilatada historia, afegint i traient complements però sense variar el motiu principal de les mans encaixades en senyal de concòrdia i enteniment. Simbolitza la baula d'una cadena fraterna, consistent en el creuament dels braços pel davant del pit, encaixant les mans, així creuades, amb les persones contigües, a la manera en que es fa a les Trade Union britàniques.
 
EL CENTRE FRATERNAL A L'ACTUALITAT
 La República Espanyola, la Primera (1873-1874), fou d'una durada efímera que va transcorre des de la seva proclamació l'11 de febrer de 1873 fins al pronunciament del general Martínez Campos, que donà inici a la Restauració borbònica, del 29 de desembre de 1874.

Experiència curta i molt violenta amb una forta inestabilitat política i social, la República fou governada per quatre presidents diferents i el període marcat per tres guerres civils simultànies: la Tercera Guerra Carlista, la sublevació cantonal a la Península Ibérica i la Guerra dels Deu Anys a Cuba.

Amb tot i això, la Primera República Espanyola fou el primer intent ferm i seriós de fer bé les coses. La Carta Magna republicana, es tractava d'un projecte de constitució republicana federal, s'inspirava en la constitució federal dels Estats Units; caracteritzada per la seva vocació democràtica i per ser la més avançada de totes les del segle XIX a Espanya. La desaparició de la Primera República impedí que la realització d'aquest projecte constitucional fos aprovat i desenvolupat.

L'Empordà ha estat tradicionalment un territori sobrat d'ideari liberal, amb profundes conviccions republicanes, i un fort arrelament del pensament federalista que ningú no ha ignorat mai.

Diem que aquest pensament no s'ha ignorat mai, però això no vol dir que no s'hagi hagut d'amagar, d'emmascarar durant els temps de difícicultats, de persecució. Époques que s'han viscut de forma sempre dolosa arreu de Catalunya i particularment a la nostra Comarca. Amagar la ideologia, el pensament o les opinions polítiques, resulta sempre frustrant i decebedor. Difícil d'aconseguir quan es viu amb intensitat i compromís.
LA REPÚBLICA DEL CARRER DE BEGUR
Han hagut particulars, (Vegeu l'entrada en aquest bloc del diumenge dia 18 de gener de 2009), i també organitzacions que no s'han estat de manifestar públicament el seu compromís amb un ideari concret, i l'exposaven a la llum del dia de forma manifesta, o convidant l'espectador a una mena de joc quasi descarat, revestit de simbolisme, a voltes pueril, que servia per a identificar-se entre els compromesos i sovint passava desapercebut pels no iniciats.


EL LLEÓ REPUBLICÀ DEL FRATERNAL
En aquest sentit el lleó de la façana del Centre Fraternal, sempre present, sempre vigilant, ha representat durant tot aquest temps la malaguanyada Primera Republicana, ideari que ha caracteritzat sempre la nostra població. El Lleó Republicà vigila Plaça Nova des d'una posició privilegiada. Ubicat a la cantonada del carrer de Sant Sebastià, guaita l'espai de la Vila on s'han manifestat tots i cada un dels esdeveniments importants que han succeït a la població. I vigila també, el carrer de Pi i Margall, on hi havia estat sempre situada històricament la Casa de la Vila i des d'on s'administrava el nostre petit, però important, viure quotidià en societat. 
DETALL DEL LLEÓ
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ


HEMEROTECA DIGITAL AMP
EL PALAFRUGELL POPULAR. Enric Bagué i Vilà. Tavernes, cafès, fondes, hostals, casinos, colles i cinemes. Quaderns de Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell. Diputació de Girona. 1995.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

EL CAMP D’EN GRASSOT