Passa al contingut principal

LA PLAÇA DE LA FONT

Hi hagué un temps que fent honor al nom que rebia la plaça, de la font rajava bona aigua de boca. Actualment, tret del seu valor històric i ornamental, que en té sobradament, el monument només fa la funció de fanal.
























































Enguany fa 131 anys de la seva construcció. La seva instal·lació fou una decisió insòlita per inesperada, ja que el mes de juny de 1883, data de la seva construcció, finalitzava el manament consistorial, llavors era de durada bianual. I en Martí Noguer, l’alcalde sortint, que devia deixar del seu càrrec el darrer dia del mes de juny, va sorprendre tothom quan pocs dies abans del seu relleu anuncià la transformació urbanística de la Plaça de la Font. Les obres s'iniciaren immediatament.



En aquest lloc ja existia una font molt antiga, que des del segle XVI donava nom al rodal. El sortidor estava adossat a la paret de ponent de la plaça i durant molts anys fou l’única font pública que hi hagué a Palafrugell per proveir d’aigua potable la vila, i així continuà fins que fou inaugurada la Font Monumental de Plaça Nova l’agost de 1882.
La intenció de l’alcalde era convertir l’espai irregular que era la cruïlla del carrer-riera de la Caritat amb el de la Font, en un lloc més agradable segons la concepció urbanística de l’època, al mig del qual s’hi col·locaria una font monumental coronada per un fanal de gas de grans dimensions que fos suficient per a enllumenar la plaça. El fanal es deixaria encès durant tota la nit perquè servís de guia els vianants.
La font existent estava massa atrotinada i havia envellit malament, a la manera com ho fa molta gent, disgustada amb els de la vila. A l'estiu quan feia més falta es resistia a servir aigua i es passava inservible bona part de la temporada calorosa, deien a l'ajuntament que això era normal, degut a la sequera estival i a un desviament inadequat que s’havia realitzat feia uns anys sobre la deu que l’alimentava. Amb la nova font aquella informalitat manifesta asseguraven que s'acabaria. I així va ser.
Fa uns anys la secció d'espeleologia de l'Agrupació Excursionista de Palafrugell, va fer unes prospeccions als aqüífers subterranis del poble, buscaven desvetllar les incògnites seculars que amoïnen la població, sobre una possible xarxa aquàtica que s'estén a sota del poble, una mena de galeries i sales artificials elaborades misteriosament pels antics habitants. La llegenda així ho diu, encara que ningú en vol parlar. Sembla que s'avergonyeixen de creure en eixes tradicions.
Com deia, els joves intentaren descobrir la connexió, entre la deu del Casal Popular i la Font de la Plaça. Van fer una exploració física dels llocs i no la veieren, però aportaren molta informació interessant. Potser els mancà una proba de coloració que hauria desvetllat aquest o altres parts del misteri.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes