Rajoles de Mitgera

Les rajoles ceràmiques de mitgera s’empraven antigament a les nostres viles per recordar de qui era la propietat del mur que separava dues finques veïnes. Quan un dels dos veïns es veia en la necessitat d’aixecar de nou una paret o el mur mitger d’un habitatge, i sempre que el costat no estès ja edificat, es tenia per costum fixar una rajola que indicava d’una manera molt “sui generis”, qui havia fet la despesa de l’obra, si aquesta era unitària o compartida, o en quina de les dues finques s’havia aixecat el mur.
El Dret Civil Català era prou clar en aquests tipus de litigi. Tot propietari que es proposes d’edificar al seu predi podia construir-hi una paret d’obra del gruix corresponent meitat en solar propi i meitat ocupant el del veí. El seu ús era comú a ambdós i cada propietari podia carregar-hi fins a la meitat del seu gruix.
La mitgeria era forçosa en les parets de tanca de patis, horts, jardins i solars fins una alçària mínima de dos metres i el sòl de la paret divisòria havia de ser mitger; tot i que el veí no tenia cap obligació de contribuir a la meitat de les despeses de construcció de la paret fins que per part seva edifiques o tanqués la seva finca.
El cas era que resultava més senzill edificar la paret mitgera de l’habitatge en camp propi que haver de consultar i demanar el veí la seva disponibilitat o la meitat dels diners, quan en la majoria dels casos només interessava a una de les parts. Per estalviar futures disputes i la utilització de raons immemorials es deixava constància de la titularitat de l’obra executada mitjançant una rajola que recordés al veí quins drets posseïa sobre aquella paret.
Les inscripcions que hem pogut veure a la Vila son les habituals que es donen a la nostra comarca i els pobles veïns. Aquestes contenen un text on es recorda al veí els seus drets sobre el mur de mitgera, o l’ús que en pot fer d’ell, i es localitzem, sobre tot, dins del raval urbà de creixement noucentista.

Comentaris