Cal Cardenal

Cal Cardenal és una casa situada al carrer del Progrés, un edifici semblant a les altres cases unifamiliars noucentistes de la vila que es construirán seguint un estil neoclàssic popular. A la tarja metal·lica que hi ha sobre el portal figura la data de construcció de 1858. Cal Cardenal és el motiu que tingueren els propietaris originals de la casa.

Donant al carrer del Progrés, nom que data de l’any 1868-69, anteriorment era conegut pel nom de Principe de Asturias, mostra la seva millor cara, una façana de simetria vertical longitudinalment dividida en tres crugíes i verticalment en el mateix nombre de plantes. Com que desconeixem qui era el seu primer propietàri i tampoc no tenim cap rastre de qui fou el mestre d’obres, no fos cas que en la distribució haguès volgut representar-se quelcom de simbòlic, no ens podem estar de relatar que novament trobem el nombre tres en les obertures que hi ha l’exterior a cada una de les plantes.
En conjunt, les formes de l’edifici transmeten una sensació de sobrietat, de casa bona temperada, d’ostentació contenida, de haber estat feta per una persona instruida en el liberalisme i el progrés.

Per a les formes geomètriques s’han utilitzat cercles i rectangles. Sobre l’eix de simetria s’ha emprat tres vegades el cercle. En primer lloc sobre el pla vertical de la planta baixa per traçar l’arc de mig punt al portal d’accés ocupat per una tarja metal·lica, i a les dues plantes superiors per donar forma semicircular als balconets.

Les lloses dels balcons es recolzen sobre dues mènsules corinties, que a nivell del primer pis estan tombades per disimular les diferencies d’alçada entre les plantes i no invadir l’espai dels guardapols de les grans finestres inferiors.

Sota els dos balcons centrals es troba la raó que el fa singular, el motiu que caracteritza l’edifici i el fa únic. Es tracta de les figures d’una dona i un home, fets de terra-cuita en alt relleu. La dama, d’aspecte Jove, està situada sota el balcó de la primera planta, mostra només el cap enmarcat dins d’un oval orlat de fulles vegetals d’acant. Els cabells semblen recollir-se al clatell en un monyo.

A la part superior hi ha representat el bust d’un militar de molt alta graduació, que segons recull la tradició popular representa el general Baldomer Espartero, personatge molt popular i estimat entre els seguidors de la política lliberal d’aquell temps.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

FENT L'HONOR AL DÉU CUPIDO