La fornícula de la Tarongeta

De tant que ens importa la vila de Palafrugell ja ni ens la mirem. Que n’és d’important el progrés quan se’n du pel davant tot el que ens és proper i familiar. Hi han llegats que han de ser al museus, son molt valuosos, irreemplaçables únics. Hi ha que no, que han de ser al carrer, on han estat sempre, on han de continuar per equilibrar les nostres vides, i que ens serveixen de referència, de guiatge, de línia de vida emocional.
Una fornícula és un element intranscendent, no te cap utilitat pràctica, una insignificança arquitectònica i artística que s’encasta a la paret per aixoplugar un sant o una creu. Si endemés està situada al carrer de la Tarongeta, en ple centre de Palafrugell, lloc on hi havia una d’aquestes minúscules caixetes de paret, tot queda tan lluny i diluït que l’opinió pública ni s’assabenta de la seva pèrdua. Hi havia una creu, y el poderós progrés desbaratador la va demolir. Feia temps que ja no era un símbol religiós efectiu, havia perdut credibilitat, era un simple ornament que formava part del carrer, que l’enriquia, que li donava personalitat, que l’identificava.
De la fornícula desapareguda, ara ens diuen que la posaran al museu, que no es llençarà, que no apareixerà decorant la torre d’algun espavilat. Però això no ens reconforta. Voldriem que la tornesin a posar allà mateix.
No tenim la necessitat d'anar al museu a explicar els nostres nets que allò que s’exhibeix fòra de contest protegit dins d’una asèptica vitrina, antigament servia de salconduit pels viatgers que sortien del poble per aquest índret, i allà davant la imatge s'encomanaven a la seva protecció.

Hi ha un “Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell”, però no es dedica a contemplar aquestes petiteses, és massa tècnic, massa polític, massa exclusiu. N'hi han unes quantes fornícules més al poble, les acabarem guardant totes al museu?.
Convertir Palafrugell en lloc de vida agradable i de qualitat no passa exclusivament per fer més entitats bancàries, l’ampliació d’una de les quals ha provocat aquesta desaparició. Es comença per respectar els ciutadans i allò que els identifica, els vestigis i les empremtes que els nostres avantpassats ens deixaren en el llegat urbà. Les actuacions al nucli antic han de ser molt curoses i meditades, no avaluant-les administrativament, sinó socialment, i arribat el moment de decidir políticament, anteposar sempre el interès generals de les persones als interessos comercials de les entitats privades.

Desfem-nos d’una vegada de la sentència que, com si es tractes d'una pesada llosa, ens atribuí Josep Pla, dient de nosaltres que tenim un sentiment antihistòric del poble. Restituïm la fornícula del carrer de la Tarongeta.