Passa al contingut principal

La fornícula de la Tarongeta

De tant que ens importa la vila de Palafrugell ja ni ens la mirem. Que n’és d’important el progrés quan se’n du pel davant tot el que ens és proper i familiar. Hi han llegats que han de ser al museus, son molt valuosos, irreemplaçables únics. Hi ha que no, que han de ser al carrer, on han estat sempre, on han de continuar per equilibrar les nostres vides, i que ens serveixen de referència, de guiatge, de línia de vida emocional.
Una fornícula és un element intranscendent, no te cap utilitat pràctica, una insignificança arquitectònica i artística que s’encasta a la paret per aixoplugar un sant o una creu. Si endemés està situada al carrer de la Tarongeta, en ple centre de Palafrugell, lloc on hi havia una d’aquestes minúscules caixetes de paret, tot queda tan lluny i diluït que l’opinió pública ni s’assabenta de la seva pèrdua. Hi havia una creu, y el poderós progrés desbaratador la va demolir. Feia temps que ja no era un símbol religiós efectiu, havia perdut credibilitat, era un simple ornament que formava part del carrer, que l’enriquia, que li donava personalitat, que l’identificava.
De la fornícula desapareguda, ara ens diuen que la posaran al museu, que no es llençarà, que no apareixerà decorant la torre d’algun espavilat. Però això no ens reconforta. Voldriem que la tornesin a posar allà mateix.
No tenim la necessitat d'anar al museu a explicar els nostres nets que allò que s’exhibeix fòra de contest protegit dins d’una asèptica vitrina, antigament servia de salconduit pels viatgers que sortien del poble per aquest índret, i allà davant la imatge s'encomanaven a la seva protecció.

Hi ha un “Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell”, però no es dedica a contemplar aquestes petiteses, és massa tècnic, massa polític, massa exclusiu. N'hi han unes quantes fornícules més al poble, les acabarem guardant totes al museu?.
Convertir Palafrugell en lloc de vida agradable i de qualitat no passa exclusivament per fer més entitats bancàries, l’ampliació d’una de les quals ha provocat aquesta desaparició. Es comença per respectar els ciutadans i allò que els identifica, els vestigis i les empremtes que els nostres avantpassats ens deixaren en el llegat urbà. Les actuacions al nucli antic han de ser molt curoses i meditades, no avaluant-les administrativament, sinó socialment, i arribat el moment de decidir políticament, anteposar sempre el interès generals de les persones als interessos comercials de les entitats privades.

Desfem-nos d’una vegada de la sentència que, com si es tractes d'una pesada llosa, ens atribuí Josep Pla, dient de nosaltres que tenim un sentiment antihistòric del poble. Restituïm la fornícula del carrer de la Tarongeta.

Comentaris

Anònim ha dit…
S'ha indagat perqué ha desaparegut la fornícula del carrer de la Tarongeta de Palafrugell?

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),...

SÍMBOLS I GRAVATS, ELS GLIPTES DE PALAFRUGELL

1. Introducció Els testimonis que encara perduren i podem trobar exterioritzats arreu les cases i carrers ens poden apropar a intuir com estava organitzat el món espiritual dels nostres avantpassats encara que desconeguem la consciència moral dels individus. Existeixen múltiples manifestacions de símbols religiosos a les cases, carrers i esglésies, suficients com per a poder esbotzar la imatge d’uns homes i dones que visqueren la seva època amb una fe profunda i sincera. La concepció de la vida religiosa del món rural dels nostres avantpassats estava molt present a la vida quotidiana i condicionava totes les activitats que dugueren a terme al llarg de la seva existència. En un temps en què els canvis socials i els domèstics de l’antiga societat agrícola evolucionaven lentament durant llargs cicles, les idees i les creences perduraven a través de les generacions, sense que cap esdeveniment extern tingués prou influència com per a provocar un canvi sobtat. Aquests ritmes letàrgics es ...