Palatio Frugelli

Article publicat al diari de La Vanguardia el dimars 24 de març de 1896. En uno de los libros de bautismos archivados en la parroquial iglesia de San Martín de Palafrugell, hallará el curioso que lo visite una partida de inscripción que traducida del catalán al castellano dice: «A los diez del mes de Agosto del año de mil setecientos cuarenta y nueve en las fuentes bautismales de la Iglesia Parroquial de San Martin del castillo de Palafrugell, Obispado de Gerona, yo José Plana Prebere y Delmero primero de dicha Iglesia he bautizado á Francisco, Salvador, José, nacido el día seis del indicado mes y año, hijo legítimo y natural de Miguel Ametller. maestro de gramática de La Bisbal—habitante su muger en Palajrugell—y de María Ametller y Paguina consorte. Fueron padrinos don José de Ciurana, habitante en La Bisbal, y Agata esposa de Francisco Planas y Pi de Torroella de Montgri». ¿Quién hubiera dicho? ¿Quién hubiera adivinado entonces de los que llevaron al recien nacido, para darle el sel

Cal Cardenal és una casa situada al carrer del Progrés, un edifici semblant a les altres cases unifamiliars noucentistes de la vila que es construirán seguint un estil neoclàssic popular. A la tarja metal·lica que hi ha sobre el portal figura la data de construcció de 1858. Cal Cardenal és el motiu que tingueren els propietaris originals de la casa. Donant al carrer del Progrés, nom que data de l’any 1868-69, anteriorment era conegut pel nom de Principe de Asturias, mostra la seva millor cara, una façana de simetria vertical longitudinalment dividida en tres crugíes i verticalment en el mateix nombre de plantes. Com que desconeixem qui era el seu primer propietàri i tampoc no tenim cap rastre de qui fou el mestre d’obres, no fos cas que en la distribució haguès volgut representar-se quelcom de simbòlic, no ens podem estar de relatar que novament trobem el nombre tres en les obertures que hi ha l’exterior a cada una de les plantes. En conjunt, les formes de l’edifici transmeten una sens

Introducció. Les formacions rocoses de composició calcària, no son especialment abundants al territori municipal de Palafrugell, la potencia de les minses formacions que es donen són escaduseres, no arriben més enllà de ser afloraments insignificants. La roca calcària apareix una mica més abundant al nord de la vila, però ja dins els termes d'Esclanyà, on l'activitat de producció de calç en el passat, no va desaprofitar l'explotació de les formacions que tenien a l'abast. És important, justament per no abundar gaire als entorns, el forn de calç del camí antic de Palafrugell. En aquesta instal·lació pre-industrial, que es va situar a la vora del camí des d'on tenia un accés fàcil, es produïa artesanament calç viva per calcinació de la pedra. La utilització de la pedra calcinal per a produir calç, era una tècnica prou coneguda des de l'antiguitat, i seria contemporània, si no anterior, a l'explotació del jaciment de la pedrera que existeix en aquest mateix llo

"Publicat al diari La Vanguardia el dia 25 d'abril de 1882" En la estación del ferro-carril de Francia se reunieron á las seis de la mañana de anteayer, varios vocales del Consejo de Administración de la Sociedad general de Alumbrado de España y Portugal entre los que se encontraba el excelentísimo señor don Joaquín de Cabirol, director-gerente, el secretario señor Tort y Martorell y los señores Pons, Badía y otros, y los representantes de la prensa de esta capital, saliendo con algún retraso, en el tren que se dirige á Francia. A pesar de que habian corrido noticias alarmantes de que habia ocurrido en la provincia de Gerona alguna novedad, emprendimos el viaje plenamente convencidos por las noticias que adquirimos de que eran infundados tales rumores. Pasada la estación de Tordera dejóse sentir el aire frió que se nota cuando nos aproximamos al Pirineo. Empezó luego á lloviznar presentándose la atmósfera con evidentes señales de que la lluvia seria nuestra compañera de v