EL COMBAT DE PALAFRUGELL (juliol de 1638)


Dins el context de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), el 1635, en el marc d'expansió de l'absolutisme hegemònic a Europa, França i la monarquia hispànica es declaren la guerra i situen l'escenari de la contenda en terres del Principat de Catalunya, en els límits del comtat del Rosselló.
Durant la campanya de Leucata (Llenguadoc), vora Salses, al Rosselló, l'estiu de 1637, els francesos trencaren el setge de la ciutat el 27 de setembre i obligaren els exèrcits espanyols a replegar-se a terres del Principat, preparant-se per a la llarga pausa hivernal. El lloctinent del rei a Catalunya el compte de Santa Coloma, ordenà que els exèrcits del terç, un total de deu mil homes de diferents nacionalitats, fos acomodada en diversos aquarteraments segons la capacitat dels pobles que els acollirien. Tenien la intenció de deixar passar l'hivern i prosseguir la guerra quan arribés el bon temps. Es van despatxar ràpidament ordres als pobles i viles que havien d'acollir tropes, entre el Rosselló i Barcelona indican el tracte, atencions i drets d'aliment amb que haurien d'atendre els oficials i soldats, i les quantitats de farratge per a mantenir les cavalleries.
Al Baix Empordà ja s’havien produït estades anteriors de tropes reials amb brots generalitzats de conflictes durant els allotjaments forçats els anys 1542-1543, i concretament a Palafrugell l’any 1592. L’allotjament de tropes en campanya estava legislat en les Constitucions del Principat, els soldats s’allotjaven en les cases de particulars només si ho hi havia cap altre lloc adequat per hostatjar-los i els vilatans sols tenien obligació de donar-los-hi un llit, taula, llum, aigua, sal i vinagre, però en cap cas, si no ho feien de forma voluntària, ni el menjar, ni diners ni altres exigències que els plantegessin, si aquestes no eren pagades per la tropa al preu corrent que tenien. Els queviures que necessitessin, la palla per mantenir els cavalls durant l’hivern i tota la llenya que cremessin corrien enterament a càrrec d’ells.

Un dictamen demanat per la Generalitat revisà el 1630 els vectigals vigents i establí un altre tipus on la població en temps de guerra estava obligada a donar gratuïtament sal, vinagre, foc, llit, taula i servei als soldats allotjats, però prohibia expressament l’allotjament total, anomenat a la llombarda, on s’imposava el manteniment complert dels soldats:

«En lo fet consultat... Que los Provincials son obligats a aposentar y
allotjar en llurs cases los capitans, soldats y gent de guerra, axi de peu
com de cavall, que van per Catalunya de orden y manament de Sa
Magestat, donantlos las posadas los Regidors de las Ciutats, vilas o
llochs ahont los dits Capitans, soldats y gent de guerra se voldran
allotjar, a ordinacio y arbitre de dits Regidors, instats per los
aposentadors, los quals per dita raho no gosen pendrer ni rebrer
diners alguns, y que ditas posadas, sal, vinagre, foch, llit, taula y servey
tant solament hajen de donar los Provincials a dits capitans, soldats
y gent de guerra, graciosament y sens interes algu, conforme la
possibilitat de cada hu. Deguen emper y sien obligats dits Capitans,
soldats y gent de guerra, pagar todo lo que despendran per llur
sustento y de llurs cavalls, y per las azemblas que demanaran, segons
los preus comuns, sens que en ells hi puga haver alteració ni exces y
que no pugan dits Capitans, soldats y gent de guerra pendrer per via
alguna directa ni indirecta de dits Provincials... lenyas, carbons, pallas,
hortalises, fruites, vituallas, azemblas e altre qualsevol cosa de
qualsevol sort o especie que sien, encara que aquells tals, qui aquellas
aportaran, guiaran o conduyrthi e aportar e guiar faran las volguessen
donar voluntariament.
Vidit, Bernardus Sala, Assesor; Vinyes, Assesor; M.I. Magarolla
Fisci Generalis Advocatus; Dor. Franciscus Roig de Mendoça, consulens;
Cancer, cons.; Fontanella, cons.; Xammar, Advocatus civitatis;
Congost, Advocatus civit., subrogatus; Lenes, cons.; Franciscus Soler,
consulens».


Hivern de 1637
L’organització del terç era comandada pel Mestre de Camp, nomenat directament per l’autoritat reial, un Sergent Major, o segon comandament i i tres coronels. S’estructurava en dotze companyies, deu de piques i dues d’arcabucers, dirigides per un capità cadasquna d’elles. Cada companyia estava formada per dos-cents cinquanta homes, un alferes, un sergent i deu caporals que manaven cadasqun d’ells vint-i-cinc homes. Amb els oficials a cada companyia hi havia un cert nombre d’oficials d’intendència, furriels, capellans, músics, etc. Cada Quatre companyies es constituïen sota una coronelia comandada per un coronel.

Quan els terços de Leucata foren distribuïts pel Principat al castell de Palafrugell li fou assignat l’hospedatge d’un destacament del terç. Creiem que en aquest cas a la vila es van establir els dos-cents cinquanta homes que composen una companyia, amb els seus oficials i sots-oficials. Difícilment a les viles i Castells més petits, tot i tenir constància d’haver-se superat ampliament aquest nombre, es podien acollir més de quatre homes per casa, el castell de Palafrugell a mitjans segle XVII aplegava uns 180 focs.
En aquell moment era senyor de Palafrugell Joseph Claresvalls, natural d’Horta de Sant Joan, prior secular de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona. Claresvalls no tenia gaires bones relacions amb Pau Clarís que duia, des de feia temps, una lluita permanent en defensa dels drets de Catalunya enfront les pretensions reials, mentre que el prior era un personatge molt relacionat amb el poder secular amb tendències i actuacions polítiques vinculades a la cort i lleial partidari de Felip IV.
L’any 1632, quan el rei Felip III, va venir a Catalunya, fou a rebre’l com embaixador, el canònic Joseph Claresvalls, entre d’altres. El prior era un cas típic de fidelitat al rei i aixó el va enemistar amb molts sectors catalans, com quan va manifestar-se favorable a la participació de Catalunya en la guerra espanyola contra França. Les fidelitats polítiques acaven rebent la seva recompensa i a Joseph Claresvalls li va arribar més enllà del priorat de Santa Anna.
El prior envià un memorial al rei Felip IV, on li deia:

“Considerando también que juzgo convenir mucho al rl. Servicº de V. Mg. Por ser el Prior, Sr, de Palafrugell, y su jurisdicción de más de 100 casas de vasallos, estar a la marina, entre Palamós y Rosas, puesto que ha propósito para poder entrar en Cathala.”

Text on es veu clarament com el prior posava els seus dominis en mans de les tropes reials i no fora gens estrany que oferís al comte de Santa Coloma l’hospedatge de tropes a Palafrugell tot i l’excepció d’acollir tropes que tenia la vila.

Els fets de 1638
Durant els llargs mesos d’hivern els soldats de fortuna hostatjats a Palafrugell, homes d’acció poc acostumats a la inactivitat, i lluny de casa com estaven, tingueren temps d’avorrir-se de sobres i no trigaren en manifestar actes d’indisciplina que repercutí directament sobre la petita població de pagesos.
L’exèrcit, defraudat per la derrota de Leucata, mancats de paga i indisciplinats, es dedicaren al saqueig i pillatge de masies de la vila, cometen constants abusos i depredacions contra els naturals del país i les seves propietats als que maltractaven també de paraula i obra, accions que provocaren sovint les reaccions aïrades d’aquests, obligats com estaven a sostenir l’allotjaments dels soldats a les seves pròpies cases i sovint a complir amb obligacions superiors a les del dictamen dels jurisconsults.
Els habitants de la vila acabaren per revoltar-se, farts d’aquella situació d’abús, els fets tingueren lloc el dia 20 de juliol, diada de Santa Margarida, copatrona de la població. Durant l’atac que iniciaren els de Palafrugell moriren dos capitans del terç i cinc soldats.
Com a represàlia foren enviades a Palafrugell tres companyies de càstig que entraren a sang i a foc a la vila. La població civil va haver de fugir del poble per salvar la vida mentre les cases i l’esglèsia eren saquejades i cremades.

Fins i tot el prior de Santa Anna, Joseph Claresvalls, tot i ser un fervent vassall partidari del rei Felip IV, es veié obligat a escriure el virrei el dia 26 de juliol des de la vila de Palafrugell, on s’havia desplaçat des de la ciutat de Barcelona arrel dels fets luctuosos del dia de Santa Margarida, manifestant el seu enuig pels fets succeïts:

“No puc creurer que si enemics francesos y fossen entrats haguessen pogut fer pitjor, perqué també haurien posat foc a cases...”. “...ni yo se encara ha hont podre acomodarme”. “...els soldats, fins a la scrivania, ha hont están recondites totes les scriptures del terme y capbreus, han saquejat y llançat tot per terra, cercant roba, or y plata amagat alli”.

També es manifestà en contra dels successos, el bisbe de Girona, el gallec Gregòrio Parcero, qui es queixà al virrei el dia 30 d’agost de 1638:
“El hallarme Prelado de este obispado y con obligación de zelar lo que toca al servicio de Dios Señor y culto divino, me obliga a representar a V.S. los sacrificios y desacatos que en menoscabo de la reputación de la fineza de nuestra fe han cometido los soldados de Palafrugell, rompiendo las puertas de tres iglesias, robando sus cruces, cálices, ornamentos y vasos sagrados con el mayor ultraje del culto divino…

Comentaris

Anònim ha dit…
Moltes gràcies per aquesta publicació perquè ens ha anat molt bé per fer un treball :))))))))

Ets molt bona persona!
Anònim ha dit…
Moltes gràcies per aquesta publicació! Ens ha servit molt per fer un treball :)

Ets molt bona persona! Ja vindré més vegades! :D

Adeu, una abraçada :)
Ramix ha dit…
Gràcies pel vostre comentari, me'n alegro que us serveixi pel vostre treball.

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

FENT L'HONOR AL DÉU CUPIDO