Passa al contingut principal

L’extrany atemtat del 8 de Febrer de 1887

L’hem volgut titllar d’extrany perque mai no es va arribar a saber qui va cometre l’atemptat contra el cementiri de Palafrugell, ni quines eren les raons que el dugueren a perpretar-lo. Era aquell un temps en que les societats obreres estaven molt esteses i arrelades a la vila, com també ho estava el lliberalisme i el catalanisme, sense oblidar-nos de les organitzacions anarquistes i la francmaçoneria.
No voldrien omitir, el litigi que també en aquelles dates enfrontava al rector de la vila, Miquel Ferrer, amb el Consistori Municipal, l'enfrontament durava des de l’any 1882. El segon cementiri, llavors es trobava a la baixada dels Forns, estava a punt d’assolir la seva màxima capacitat i ja es fregava la saturació, era del tot imprescindible construir-ne un de nou.
El Consistori demanà el 1883 l’arquitecte provincial que determinés quin era l’indret més adient per a la construcció del nou fossar. D’entre les seves propostes triaren el paratge de La Portalada i compraren els terrenys amb els diners que els deixà l’industrial Josep Barris i Buxó.
Mentrestant i de forma interessada, l’any 1885, el rector Ferrer i l’Obra parroquial començaven pel seu compte la construcció d’un nou cementiri de titularitat eclesiàstica al paratge de Morena. El nou cementiri catòlic s’inaugurava aquella tardor i el governador civil denegava l’Ajuntament el permís per construir-ne el seu. El cementiri del rector passaria a ser de propietat municipal l’octubre de 1908.
La noticia de l’acció destructiva contra els murs del cementiri va tenir un gran resó públic i el comentari de l’incident aparexia a La Vanguardia del diumenge dia 13 de Febrer, també fou ampliament comentat entre els vilatans i noticia destacada per a aquells que residien lluny del poble, com ho demostra la carta enviada per Sebastià Ristol, administrador dels Rosés, que vivía a la Can Roger i es conserva a l’Arxiu Municipal.
Cal remarcar en la misiva de Ristol la insinuació que fa sobre l’autoria de l’atemptat apuntant cap a “la mano negra”, presumpta organització anarquista secreta que actuava a Andalusia a finals del segle XIX.

El text de noticia a La Vanguardia, diu Així:
“—El día 8, una serie de detonaciones espantosas alarmaron al vecindario de Palafrugell. Inquirida la causa, resultó que todo era debido á la explosión dé unos cuantos cartuchos de dinamita que habían sido colocados junto á las tapias del cementerio católico de la villa, sin que produjeran daño de consideración en las paredes.
Este atentado inicuo ha llenado de indignación al vecindario todo, y demuestra que ni la mansión de los muertos merece ya respeto á los criminales.”


La Carta de Sebastià Ristol descriu a Manuela Rosés, resident a Barcelona, notícies esdevingudes a la vila de Palafrugell :
Palafrugell 15 febrero de 1887
Sa. Da. Manuela Rosés de Fleix
Muy apreciada Señora desearia que sen contrase con perfecta salud a Dios gracias. Sabra que la mano negra sea dejado ver en en Pafafrugell el dia 8 pucieron 23 cartuchos de dinamita a las paredes del Sementerio Catolico que gracias a Dios no es plotà mas que el piston osea el fulminate y el restante del cartucho quedo cargado, eran lasdos de la madrugada que parecia que tronaba, no sesabe quien a sido por a hora.

Sabra quel dia 10 por la noche se puso a nevar el dia seguiente la nieve llegaba el pie del cazador en el tarat y a la xida a dal la porta dela botiga la lacuyna parecia una ventana, en el grané parecia en la calle por el viento fuerte que a sia que pasaba por las parcianas la trajeramos en seguida.
Cuando bajaba la escalera de la fabrica cayé des quena y quedo sin sentido en seguida binió el medico y me miro y medijo que era la patacada y estado dos dias en cama y gracias a Dios y todabia esta llobiendo.
Sabra que Martinito Maria Angela Esposa y Madre gosan de perfecta salud.Y soy de uste SSS
Sebastian Ristol
P.D. trajeron tres mayals y medio de aseite de sals y cuando las ayan molidas todas lescribireSabra quel caliptus esta cubierto de nieve y las gardenias es tan dentro y lo roser y otras flores.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes