Passa al contingut principal

EL SAQUEIG DE PALAMÓS DE 1543

L’any 1542 ja s’havia informat a les viles costaneres catalanes que una poderosa flota de turcs berberescs manada per Khayr al-Din, dit Barba-rossa, havia atacat sistemàticament les costes mediterrànies des de Sicília a Niça i era una amenaça i perill constant del que havien de tenir una atenció especial perquè les incursions, era qüestió de temps, arribessin també a casa nostra. El rei de França Francesc I volia d’aliat a Barba-rossa per lluitar contra el rei d’Espanya Carles I, i el convocà a Marsella per organitzar una flota de guerra conjunta. Allà arriba el dia 5 de juliol de 1543, rebut amb grans honors per part dels cortesans francesos i el turc fa de la rada de Marsella el seu quarter general. La flota francesa que s’ha d’unir al paixà consta de vint galeres i divuit naus de transport. Finalment el mes d’agost es dirigeixen a Niça, una de les possessions més febles de Carles I.
Dia 6 d’octubre de 1543.-
Faig memòria per l’esdevenir, jo Antich Brugarol Codina, notari del castell de Palafrugell, com havent disposant la Sapientia Divina, el dissabte dia sis d’octubre del present any, vingueren a la terra de Catalunya una flota de vint galeres y tres fustes de l’exèrcit turc, el qual s’està a Marsella i pel camí destruiren la ciutat de Niça. Combateren i prengueren la vila de Roses que fou
en part cremada. El dematí del diumenge la flota ja es trobava a les illes Medes i d’allà entraren en aigües del nostre terme.
Diumenge 7 d’octubre de 1543
Avistats els turcs des de la talaia del castell de Begur es donaren avisos als de Palafrugell a través de la torre de guaita de Les Torretes, al nord de la vila, que la flota de vaixells s’apropava a les nostres aigües. A la vila s’alertà i armà la població per si es produïa l’atac de l’esquadra turca situant-se dos homes de vigilància a la torre de Sant Sebastià, el notari de la vila Antic Brugarol juntament amb Sebastià Caixa, batlle de la vila, tinguérem Centinella en tot moment sobre la ruta que duien els vaixells i els veieren passar de llag pels nostres mars anant en direcció al terme de Palamós. Informats de les novetats els jurats de la universitat de Palafrugell foren cridats a junta resolent sortir tot seguit amb un escamot de dos-cents homes armats i anar en defensa de la població de Palamós.
Les poblacions de Palafrugell i Palamós disten dues hores anant pel camí vell, els nostres avantpassats marxaren tan aviat com van estar preparats, restant a la població només els vells les dones i les criatures. Durant el camí d’anada es va sentir cantar les cigales i el dia d’abans havia estat vist un cèrcol format al cel que tenia el color de la lluna, i això es considera cosa miraculosa.
Abans d’arribar al lloc de Sant Joan ja se sentia com les galeres batien les defenses de Palamós amb grans bombardes, la intenció que tenien els turcs era debilitar els murs per obrir un pas i assaltar l’interior. Els atacants desembarcaren a la platja i ràpidament penetraren per darrera de l’església de Santa Maria pel lloc conegut encara avui dia amb el nom de “Mal Pas”. La major part dels defensors un cop trencades les defenses i davant la desproporció de forces optaren per replegar-se i sortir de la població. Arribats els de Palafrugell allà només trobarem vius vint-i-cinc homes i amb ells decidiren plantar cara i batalla als turcs. La superioritat aclaparadora dels atacants enfront de la defensa aferrissada dels pagesos i pescadors, no deixava lloc per a dubtar del cantó de qui es resoldria el combat, els defensors que quedaven acabaren finalment per fugir el mes lluny possible d’aquell infern deixant al seu darrera l’espectacle dantesc de la batalla que s’estava lliurant casa per casa en els carrers de Palamós.
Dilluns 8 d’octubre de 1543
Els turcs prengueren i cremaren la vila, cercaren l’església que fou assaltada i els retaules desfets i cremats. Li tallaren el cap a un crucificat i calaren foc pels peus a una imatge de Nostra Senyora. Cremaren la capella de Nostra Senyora de Gràcia, construïda de feia poc fora muralles al lloc de sa Punta, i se’n portaren les campanes. Després es dirigiren a Sant Joan i allà cremaren les cases i l’església i també s'endugueren les campanes.
La mitjanit del dilluns els turcs s’embarcaren i prosseguiren la seva marxa deixant una petjada de destrucció i mort al seu darrera.
Dimarts 9 d’octubre de 1543
Dimarts al matí els de Palafrugell tornaren per emportar-se els seus morts, entraren amb la resta dels palamosins que havien fugit de la massacre. El notari Brugarol Codina, escriu la relació dels seus convilatans:
Primer mossèn Joan Andreu, prevere sagristà, al qual li llevaren el cap de les espatlles, l’obriren el ventre i li tragueren el cor i li tallaren els testicles (els botons, diu el notari de Palafrugell). Pere Roig fill, que morí cosit de fletxes, el seu pare, també dit Pere Roig, del Brugarol, a qui havien cremat. Geroni Soler, cremat, Antoni Bofill cremat, Joan Serra, que era ferrer, també cremat i a Esteva Mascort, de Mont-ràs, a qui havien clavat una canya en lo ces…
…perço he feta la present Memoria per l’esdevenir, perque los que vindran despres de nosaltres sapiguen lo gran cas de saqueig i crema de dita Palamós.
També expliquen que en el mes de novembre d’aquest any s’havien vist cireres verdes en un cirerer d’en Safont i que el desembre en la festa de Nadal esclataren roses en els rosers, tal ment com si fossin els mesos d’abril i maig. S’explicava també com en l’hort de n’Antoni Bofill, del Raval, i també en altres horts del poble, apareixen també violes boscanes en alguns indrets.

Comentaris

Us hem citat al nostre compte de twitter https://twitter.com/AHGirona
felicitats pel blog

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes