ELS CEMENTIRIS DE PALAFRUGELL

Palafrugell ha tingut al llarg de la seva mil·lenària història uns quants cementiris. Com a tals s'han d'entendre els llocs acotats per a realitzar enterraments, amb la categoria de recintes civils o consagrats. En la cronologia que desenvolupem tot seguit s'ha omès la pràctica ancestral d'enterrar els cadàvers als camps i boscos, sobre tot en els àmbits rurals d'habitatges dispersos, pràctica perseguida per l'església des del primer moment, però que va conviure amb el cristianisme durant molt de temps fins a la desaparició definitiva d'aquest ús força avançada l'alta edat mitjana.

En els primers temps era costum situar els cementiris a redós de les esglésies parroquials i inclús enterrar els morts de les classes privilegiades a l'interior de les esglésies, aquesta pràctica provocava situacions de veritable insalubritat i fou l'origen d'innumerables malalties a les viles i ciutats ocasionades per les infeccions que la descomposició dels cadàvers produïa.

Si a això afegim les emanacions dels detritus produïts a les latrines dels habitatges, les aigües residuals, les escombraries, les clavegueres, i les dels estables d'animals o l'escorxador, també situats Dins la Vila, la combinació verinosa que afectava la salut de la gent està focalitzada.
Durant l'època de la il·lustració es comencen a sentir les primeres veus que proclamen vivament que els cementiris se situïn fora de les ciutats. Els nous recintes, diuen, han de tenir unes dimensions adequades i adoptar unes mesures higièniques que impedeixin la repetició de les condicions poc saludables dels vells cementiris. Les diferents Acadèmies de Ciències locals estudien formules que permetin determinar quina és la superfície mínima que precisa un cadàver i el temps de corrupció dels cadàvers en funció de la profunditat de l'enterrament del cos.
La Reial Cèdula dictada el 1787 per Carles III, ordena la construcció dels cementiris a les afores dels nuclis urbans, però no prohibeix de continuar enterrant als cementiris existents dins les ciutats i al interior dels temples.
Successives Reials Ordres son dictades els anys 1833, 1857, 1867 i 1868, totes elles encaminades a la construcció dels cementiris a les afores dels nuclis habitats i que les despeses vagin totes elles a càrrec dels ajuntaments.
No son només les magres economies locals les que retarden l'aplicació d'aquestes disposicions, també, d'altra banda, topen amb una resistència popular d'una gent poc favorables a la inhumació dels seus éssers estimats en cementiris allunyats de les parròquies. Tan és així, que una Reial Ordre de 1849 recorda la vigència de la Reial Cèdula de 1787, ordenant que continués indefinidament la prohibició dels enterraments dins les poblacions.

Segles X al XIII: L’espai cementirial del castell de Palafrugell deuria estar situat ocupant les bandes sud i est de l’església romànica, en el qual es seguiria fidelment el ritus d’enterrament medieval propi dels segles IX al XIII. Aquesta pràctica es caracteritzava per la forma antropomorfa de les sepultures excavades, amb fosses obliqües perfectament orientades i prolongades per un petit caixetí cefàlic, on se situava el cap del difunt que quedava sempre orientat a ponent. Els individus eren inhumats en decúbit dorsal, amb els braços estirats o be creuats sobre el pit. La descomposició del cos s’efectuava sense omplir la tomba, que es cobria únicament amb unes lloses de pedra.
1504: S’hagué d’ampliar el cementiri i el nou terreny guanyat per a enterraments fou cerimoniosament beneit i sacralitzat.
1588: El nou fossar que havia de servir per enterrament dels habitants de la vila es va situar en terreny sagrat a la banda de llevant de l'església, a tocar de l'àbsida.

594: Tan minvat de superfície deuria haver quedat l’espai destinat per a ús de cementiri, que aquest s’ompli de tombes en poc temps i es feu necessari ampliar l’espai, ocupant aquest cop tot l’espai comprés entre la capçalera de l’església i la muralla de llevant, en el mateix terreny que actualment ocupa el mercat cobert de Palafrugell.
1817-1818: El consell de la vila es planteja aixecar un nou cementiri per a substituir el de l'església. En aquells moments existien dos cementiris al poble, el ja mencionat de "Dins la Vila", i l'altre al davant de la casa - horta del senyor Carles. També es comptava amb el Santa Margarida on s'enterraven els nens no batejats. El segon es va construir en època d'epidèmia i no posseïa un gran nombre de cadàvers. El temor de les malalties epidemiològiques aconsellà les autoritats de la vila l'aïllament complert dels afectats a la fi de la qual s'havia emprat la casa actual del senyor Carles per a hospital dels empestats, enterrant-se al davant de la mateixa casa les víctimes que sucumbien la malaltia.

Aprofitant l'anunci del nou projecte el senyor Carles demanà que s'inutilitzés el recinte contigu a la seva propietat; a tal efecte va cedir l'ajuntament de Palafrugell uns terrenys sobre el qual es construí el nou cementiri.

Aquest nou cementiri estava situat sobre el paratge dels Forns, a tocar del camí, en el lloc on començava el territori dels Plans. Avui dia el terreny desamortitzat l'ocupa la plaça

Acabada la obra del cercat va rebre alguns cadàvers, però una profunda divisió de parers a la localitat va interrompre els enterraments en el nou recinte.
1834: Un fill de Llofriu es afusellat a Plaça Nova, espai encara sense urbanitzar, i el cadàver és enterrat al nou cementiri. Aquest enterrament reprendrà a partir d'ara l'ús de tornar a enterrar els difunts al nou cementiri.

17 agost 1836: L'ajuntament nomena enterrador al senyor Francesc Parals i Josep Corredor, i acorda els drets que aquests percebran per les sepultures.
12 abril 1841: L'ajuntament de Palafrugell acorda encarregar-se del trasllat de les restes del cementiri de l'església al nou i d'edificar-hi una capella annexa en terrenys del Sr Prats.
2 març 1841: L'ajuntament acorda vendre les pedres i altres materials de la demolició del cementiri vell per tal d'emprar l'importa de la seva venda al trasllat de les restes mortals.
5 març 1841: S'acorda que per al trasllat de les restes es passi per la propietat del Sr. Prats, amb el ben entès que s'indemnitzarà dels danys ocasionats. Els danys causats a la propietat es valoren en la quantitat de deu pessetes.
20 juliol 1841: El Sr. Prats cedeix la Corporació Municipal terreny per a la construcció de la Capella que permuta l'ajuntament amb una porció de terreny a l'esquerra de la capella per a poder edificar nínxols.

12 gener 1846: L'ajuntament nomena enterradors en Joaquim Matllaria i en Joan Girbau, tots dos teixidors i estableix els deures i drets que tenen.
28 agost 1858: L'ajuntament nomena sereno i enterrador en Eleuteri Matas.
12 desembre 1859: L'ajuntament nomena administradors del cementiri al capellà i els administradors de la Obra de l'església; els assenyala els drets que deuen percebre pels nínxols que es comprin, de 25 pessetes els situats en línia de la capella, de 10 pessetes en les parets laterals. Els nous administradors poden invertir els ingressos en l'arreglo del cementiri, de l'Hospital o de l'església, però hauran de donar coneixement al consistori per obtenir el consentiment.

10 febrer 1873: L'ajuntament acorda la destitució del capellà i els administradors de la Obra i resolt que sigui el Regidor primer, en Miquel Furnet, l'encarregat de l'administració del Camp Sagrat.

14 maig 1882: L'ajuntament en sessió pública ordinària declara d'absoluta necessitat la construcció d'un nou cementiri en paratge distant de la població, basant-se en que l'únic existent reuneix els inconvenients d'estar massa prop de les cases habitades de la vila i sobre tot perquè els fenòmens de la putrefacció no es verifiquen amb la rapides necessària per trobar-se aquell terreny completament saturat. (Un cementiri està saturat quan no es verifiquen en ell amb regularitat els fenòmens de putrefacció).

El Consistori Municipal acorda construir el nou que es projecta amb fons del comú i amb els productes de l'actual cementiri.
28 juny 1882: La Junta de Sanitat municipal presenta dictamen sobre els possibles llocs per a un nou emplaçament. L'expedient es remet al Governador Civil de la Província per tal que l'Arquitecte Provincial informi sobre l'assumpte. Es proposen alternatives al cementiri, fent-se palesa la urgència d'un nou cementiri per a la vila (En primer lloc es proposa el paratge de La Sauleda, propietats dels senyors Benet Boera i Pere Geli, el més econòmic dels tres, però a menys de 500 m de la població. 2n. lloc, La Portalada, propietat del senyor Rossend Girbal i Albert, situat a 1000 m del poble al marge sud de la carretera de Sant Sebastià. 3r. lloc el paratge de Buet, en les propietats dels senyors Joan Poch i Martí Miró, situat a 1400 m. El senyor Poch demanava més de 250 duros per vessana.
03 juny 1883: Mor el súbdit anglès Williams Bradley Butler, àlies Batcler, establert a Palafrugell des de feia molt temps dedicant-se a la compra i exportació de taps de suro al seu país. Butler era protestant i al cementiri catòlic no se'l va voler enterrar. La seva família i amics van comprar un petit tancat contigu al cementiri catòlic municipal, on poder-li donar sepultura. Aquell tros es va convertir en el denominat cementiri d'impenitents o protestants i era considerat el cementiri municipal i civil de Palafrugell. En establir-se, fou el segon cementiri civil de la província, darrera del de Figueres.

15 juliol 1883: La setmana del 9 al 13 de juliol ens visita l'arquitecte provincial de Girona, en Martí Sureda i el delineant en narcís Jubany per a redactar l'informe dels possibles emplaçaments del nou cementiri. 20 juliol 1883: L'informe de l'Arquitecte provincial en Martí Sureda, signat a Girona el 20 de Juliol de 1883, diu: a l'oest de la població, en el territori denominat «La Sauleda,» y bosc del senyor Benet Boera, en la meva opinió és un dels millors i més econòmics paratges que poden triar-se, lo propi que el bosc contigu de l'anterior, propietat del senyor Pere Geli, inclòs una gran part de la vinya a tocar amb dit predi de Geli. Els inconvenients que resulten en contra i motivaren que la Junta de Sanitat i ajuntament no triessin aquell lloc, es redueix a no haver-se considerat suficient distancia de Palafrugell, i trobar-se pròxima a la divisòria dels termes de entre dita Vila i el seu agregat, el poble de Llofriu, que té parròquia i cementeri propis.

Examinades les propietats den Martí Plaja i Sureda i en Francesc Bonet situades al nord-oest de la vila en els territoris denominats de «Coniell i de Vilaseca,» si be tenen el suficient espessor de terres poc dures, i aquestes reuneixen les propietats desitjables per a activar la putrefacció, per trobar-se massa pròxims al caseriu disseminat denominat de Vilaseca.
Al respecte de la finca de Silvestre Vila i de Francesc Bonet en el territori nomenat «Puig o cap de Grall, i una peça de camp casi contigua a l'anterior nomenada "Camp Jan" al territori de "La Portalada" pròpia d'en Rossend Girbal ambdues situades a l'est de Palafrugell, i situades, una a cada costat de la carretera que dirigeix al «Far i a Sant Sebastià», en el meu concepte son sitis on pot instal·lar-se el nou cementeri amb bones condicions.
22 agost 1883: L'ajuntament Constitucional i la Junta Municipal de Sanitat, en la figura de l'alcalde Francesc Estrabau, comuniquen el Governador de la Província que el nou cementiri de Palafrugell es construirà al lloc de La Portalada, per reunir aquest les condicions sanitàries, econòmiques i legals adequades.
24 agost 1883: L'industrial Josep Barris ofereix l'ajuntament la quantitat de dues mil cinc-centes pessetes a fons perdut i l'avançament de deu mil cinc-centes pel termini d'un any, sense interessos, per tal es pugui construir el nou cementiri.
04 octubre 1883: L'Ajuntament, davant notari, compra en Rossend Girbal per 5.500 pessetes, el camp de sis vessanes situat a tocar de la carretera de Sant Sebastià.


05 octubre 1883: S'autoritza la comissió del Cementiri perquè auxiliada d'un facultatiu competent formi el projecte de Cementeri municipal, per duplicat a fi de sotmetre'l a l'aprovació de la superioritat.

El projecte formulat per l'Arquitecte Provincial es resumeix així:

Las obras más urgentes para poder habilitar el cementerio católico importan......6693 pesetas 95 Cts.

Las obras para cementerio neutro importan...........................................................1289 pesetas 93 Cts.

La construcción de tres piezas necesarias en

la entrada del cementerio para católicos................................................................1235 pesetas 03 Cts.

La construcción de departamentos para

abortos y enterramientos judiciales importa............................................................ 924 pesetas 60 Cts.

La construcción de espaciosas piezas para

autopsias, deposito general de cadáveres en

observación, sala de juntas, etc. etc. importa.......................................................... 5761 pesetas 51 Cts.

Importe material de las obras.................................................................................15.905 pesetas 02 Cts.

Por el levantamiento de los planos necesarios,

formación del proyecto con su presupuesto y

demás, y para la dirección facultativa, replan-
teos, reconocimientos y visitas de inspección
que se ofrezcan, se consigna el 2'50 por 1OO

ó sea una cuarta parte próximamente de lo que

según tarifa podría fijarse, lo cual importa............................................................. 397 pesetas 62 Cts.

Los gastos que han ocasionado la compra,

escritura, derechos á la Hacienda, permutas

y regularización del terreno han importado........................................................... 5753 pesetas 88 Cts.

Total Ptas............................................................................................................. 22.056 pesetas 52 Cts.


El projecte contempla una extensió de 9.788 metres quadrats, destinant 4.376 d'ells a enterraments catòlics i 1.550 a cementiri neutre i departament de pàrvuls no batejats.

09 març 1884: Sorgeix la disputa sobre qui ha de ser el propietari del nou cementiri, uns opinen que de l'ajuntament mentre que un altre sector de la població opina que de la Obra. L'actual cementiri es propietat del municipi, la Corporació Municipal el cuida i administra des de temps immemorials.

21 setembre 1884: El rector de la vila fa fer l'aixecament d'un plànol del cementiri que projecta construir en oposició al de l'ajuntament. El consistori en fa avia per tirar endavant el seu projecte i construeix un pou al terreny destinat a nou cementiri, per a garantir l'aigua de les obres que hauran de començar en breu.

19 octubre 1884: L'església de Palafrugell sol·licita el Governador Civil autorització per a construir un cementiri eclesiàstic en la propietat que en Francesc Montserrat posseeix al territori de Morena. Procedeix posteriorment a recollir signatures entre els vilatans omplint una sol·licitud personalitzada que serà entregada al Governador amb la finalitat de aconseguir l'autorització positiva al seus interessos. Al·lega l'església que la construcció del cementiri catòlic al paratge de Terres Blanques del territori de Morena no costarà res al veïnat de Palafrugell mentre que el que projecta construir l'ajuntament costarà la població "catorce mil duros", o sigui, setanta mil pessetes.

febrer 1885: Comencen les obres del cementiri parroquial de Morena. El de l'ajuntament encara és hora que arrenqui.

09 febrer 1885: De matinada una de les parets que construeixen els operaris del nou cementiri parroquial, va ser ensorrada per uns desconeguts.

18 febrer 1885: Entra al Jutjat de La Bisbal la demanda sobre rendiment de comptes i entrega de documents i fons, que l'ajuntament de la vila fa l'hereu d'en Pere Escarrà i al capellà de la parròquia, com administradors, el primer legalment nomenat, i el segon sense nomenament, del cementiri municipal actual.

octubre 1885: S'inaugura el cementiri parroquial de Morena.

26 juliol 1906: Reial Ordre, referendada pel Ministre de la Governació Sr. Dávila, que autoritza l'ajuntament de Palafrugell per a la construcció del cementiri municipal projectat al territori de "La Portalada" i ordena la clausura del cementiri parroquial de Morena. El Vicari Capitular del Bisbat de Girona estableix recurs contenciós sobre la revocació de dita reial ordre.

05 desembre1907: Eduard Morales representant del Ajuntament á Madrid en el plet del cementiri, diu que el fiscal ha respost ja a la demanda interposada per la Parròquia, quina resposta per lo que llegeix el Sr. Secretari sembla favorable al Ajuntament y edemes diu que fora precís que dit Sr. Morales se veiés amb un o dos de nostre ajuntament a Barcelona pera canviar impressions respecte de dit plet, á quin efecte se nomena al regidor Sr. Gatius y al Sr. Secretari pera que vagin a dita ciutat comtal.

09 maig 1908: La Sala 3a. del Tribunal Suprem falla a favor de l'ajuntament en el litigi del cementeri, absol l'Administració de l'Estat de la demanda interposada i declara ferm i subsegüent la reial ordre del Ministre de la Governació.

12 juny 1908: L'ajuntament de la vila rep oficialment la sentència favorable del Tribunal Suprem sobre la qüestió del cementiri.

26 juny 1908: En sessió plenària de l'ajuntament es vota la creació d'una comissió encarregada de gestionar amb la parròquia la cessió del cementiri parroquial al municipi.
03 juliol 1908: Els honoraris pagats al procurador n' Eduard Morales que representa a l'Ajuntament en el Tribunal Suprem en el plet del Cementiri; entre suplits, gastos i honoraris ascendeix a un total de 1.389,42 ptes.

07 agost 1908: Na Rita Montserrat transcriu una clàusula de l'escriptura de compravenda dels terrenys del cementiri parroquial que diu textualment: "Se reserva el vendedor, que en el caso de que las fincas objeto de este contrato, no PUDIESEN SERVIR PARA CEMENTERIO católico ó no PUDIESE SER ÉSTE ADMINISTRADO por el Rdo. Cura párroco ó por otra persona en nombre suya, vuelvan las dos lindadas fincas en plena propiedad de los señores vendedores, quienes podrán retenerlas y utilizarlas por el tiempo que les plazca, etc."

21 agost 1908: El regidor de l'ajuntament Sr. Lluis Morató manifesta que tan si es fa municipal l'actual Cementiri, com si se construeix el nou, passarà molt temps i creu que més curt i beneficiós seria per a l'Ajuntament convertir en municipal el cementiri que ara es parroquial.
05 setembre 1908: Gestions dutes a terme per l'ajuntament per tal d'obtenir la cessió del Cementiri parroquial amb el Vicari General de la Diòcesi es desprèn pels documents, que la intenció del Bisbat era cedir el cementiri a l'Ajuntament però on l'església hi tingues una participació per cada enterrament que s'efectués; cosa que, com era de preveure, no s'hi hi va avenir l'Alcalde.

Per fi, després d'anades i vingudes i de molt conferenciar, l'església es va conformar en cedir l'Ajuntament l'actual cementiri sense que ella tingués res que veure amb l'administració de dit cementiri, empro am les condicions de que dita cessió s'hauria de fer constar en escriptura pública; que l'Ajuntament rescindiria d'una manera o altra la clàusula reversional a favor de la família Montserrat; que a l'església se l'hi haurien de reservar els drets que sobre el lloc on s'enterren els catòlics li concedeix la legislació vigent; i que l'Ajuntament hauria de respectar les propietats que els particulars tenien adquirides en el cementiri.

Respecte al cas Montserrat l' Alcalde es va posar en contacte amb la família per saber quan ne voldria l'hereva de dit Montserrat per renunciar als drets que pogués tenir sobre les terres del cementiri. Aquesta ne va demanar mil duros; els juristes consultats per l'ajuntament contestaren que la clàusula reversional que es continuava en l'escriptura de venda dels terrenys del cementiri no tenia cap valor legal, perquè les coses sagrades estan, fora del comerç dels homes.

En sessió plenària es va votar l'acceptació o no del cementiri parroquial per par de l'ajuntament i en els resultats de la votació va resultar guanyadora l'acceptació per set vots contra quatre.

13 octubre 1908: El rector de la vila Josep Soler de Morell, signa l'escriptura de cessió del cementiri eclesiàstic perquè passi finalment a dependre de l'ajuntament de Palafrugell.

24 octubre 1908: El cementiri parroquial pertany l'ajuntament, més no el cotxe dels morts que, com a la Casa de la Vila no hi ha diners, continua essent propietat de la Junta de l'Obra del Cementiri.

1910: Exhumació dels cadàvers del cementiri vell, i venta del terreny de "La Portalada per 2500 ptes. S'eixampla el cementiri neutre.

23 gener 1910: Sol·licitud de la senyora Rita Montserrat de Beltran a l'ajuntament demanant una indemnització per a cedir a favor de l'Ajuntament el dret que té en el cementiri municipal.

10 agost 1915: Es posa a pública subhasta el material procedent de l'enderroc del Cementiri Vell del camí dels Plans.

febrer 1969: El terreny ocupat pel Cementiri Vell torna a ser de l'ajuntament. Havia estat cedit feia uns anys per construir-hi habitatges per a gent treballadora, però com que aquestes no es materialitzaven el consistori optà per recuperar la titularitat jurídica del sòl que havia estat cedit.
Bibliografia
Hemeroteca AMP.
Revista de Palafrugell 1a època.

Comentaris

Anònim ha dit…
Me ha gustado mucho esta pagina que has titulado "ELS CEMENTIRIS DE PALAFRUGELL" .
Also visit my website ... banamex mexico
Daniel Lucan ha dit…
A on estaba el cementiri a on va ser enterrat un Llofriuen l'any 1834 avtualement?

Gràcies desde Llofriu.
Ramix ha dit…
Pots trobar aquesta informació ampliada en aquest mateix blog a l'entrada:
UN FILL DE LLOFRIU ÉS AFUSELLAT A PLAÇA NOVA.
Ramix ha dit…
El cementiri que tu busques, ja dessacralitzat, omplia l'espai on avui hi ha la Plaça de Sant Jordi, al barri dels Forns.
Trobaràs informació al respecte del lloc a l'entrada:
REPOSAR EN TERRA DE MARCA BLANCA