Quan el 1881 es va començar a construir la fàbrica de gas de Palafrugell, ja funcionava a Blanes la primera que construí la Societat Nait, Vilaseca i Cia. Aquella havia estat inaugurada el dia 11 de juny d'aquell mateix any i la de Palafrugell era la segona en adoptar la maquinària "Rieber i Gruner", destinada a la fabricació del gas.
L'ajuntament de la vila va cedir uns terrenys a la companyia de gas per a ubicar el gasòmetre, aquests estaven situats al capdavall del carrer Ample, a les afores del nucli urbà de la vila.
La parcel·la, de forma sensiblement rectangular, tenia una superfície d'uns 1.200 m2 i en ella es van construir, un edifici a cada costat. El de la dreta de la finca estava destinat a la maquinària de fabricació del gas, allà es trobaven ubicats els forns per a la producció de gas pel sistema Rieber y Gruner, amb les columnes de coke, els rentadors, un assecador, un comptador de fabricació i el regulador de pressió.
A l'edifici del costat esquerre es van ubicar les oficines d'administració de la fàbrica i la cisterna de brea, i al fons, centrat a la parcel·la, es va instal·lar un gasòmetre de 100 metres cúbics de capacitat.
El gas es fabricava a partir del carbó en una proporció resultant, per cada 100 kilograms, de 18 a 20 m3 de gas, de 4 a 4,5 kilograms de brea i 40 a 45 kilograms de coke.
Per a la fabricació del gas calia sotmetre el carbó, en un recipient tancat, al calor vermell, aquest es descomponia produint hidrogen bicarbonatat, hidrogen pur, òxid de carboni, àcid carbònic, àcid hidrosulfuric, sals amoniacals, entre les quals el carbonat, el hidrosulfat, el hidroclorat, el cianhidrat, el sulfocianur, etc; quitrà, olis empireumàtics i aigua; totes aquestes substàncies son volàtils a la temperatura vermella i es desprenen per l'orifici practicat al recipient destil·latori, en el interior del qual hi queda un producte sòlid denominat coke. Entre els gasos despresos, els quatre primers son uns gasos inflamables que donen llum en cremar-se, especialment el primer. Per aprofitar aquesta llum es necessari separar els quatre primers gasos dels altres, perquè aquests son perjudicials per a la fi proposada.
A la fàbrica de gas la destil·lació es realitzava en retortes de ferro colat. Aquests recipients que tenien una longitud entre 2 i 2,60 m, eren de forma arrodonida i es col·locava dins del forn mantenint l'extrem del cap, on s'obria l'embocadura, a la part exterior del forn. L'embocadura, de forma quadrada feia uns 45 cm de costat. La vida mitjana d'una retorta era d'uns nou mesos. El forn tenia cinc retortes que es carregaven de carbó amb pala.
De cada retorta en sortia un tub, la columna muntant, d'uns 15 cm de diàmetre interior, que es conduïen fins a un cilindre de ferro colat de 40 cm de diàmetre, denominat barrilet, que contenia un líquid compost de brea i aigua amoniacal, fins a una certa alçada.
Abans d'emmagatzemar el gas en el gasòmetre, aquest s'havia de desembarassar de tot residu que no fos algun dels quatre gasos que mencionàvem al principi. Això s'aconseguia refredant-lo o condensant-lo quan ja es trobava al barrilet. El procediment es basava en sotmetre la brea i l'aigua amoniacal del barrilet a un recorregut en circuit refrigerant.
A la sortida del barrilet el gas es feia circular per una sèrie de canonades de ferro colat, refredats per un raig d'aigua freda, on continuava el procés de condensació dels productes, els quals eren la brea, l'aigua amoniacal, uns pocs olis essencials i algunes vegades naftalina i productes anàlegs.
Per a purificar el gas de les darreres restes de brea i olis volàtils era precís rentar-lo en una sèrie de rentadors comunicats entre sí i disposats en cascada on s'evacuaven els productes del rentador superior a l'inferior fins al darrer rentador que rebia l'aigua pura.
Els productes d'aquesta loció reunits amb els de la condensació, anaven a unes cisternes, on la brea, més densa, ocupava la part inferior, i on l'aigua surava fins a un sobreeixidor que la conduïa a l'altra cisterna de forma que podia extreure's fàcilment i sense barrejar la brea i l'aigua amoniacal.
Un cop rentat, el gas ja no havia de contenir res més que àcid carbònic i hidrosulfúric, sals amoniacals en vapor, i especialment el carbonat, l'hidrosulfat i el cianhidrat.
La depuració es podia dividir en dues parts, a la primera es separaven les sals amoniacals, i a la segona els àcids i sobre tot l'hidrosulfúric.
Era molt important conèixer la quantitat de gas produït diàriament a la fàbrica, això s'aconseguia amb el comptador, una espècie de roda de calaixos amb un eix horitzontal i els calaixos de ferro galvanitzat. La roda estava submergida en un cilindre ple d'aigua fins a l'eix. Un tub duia el gas a un dels calaixos, quan aquest s'elevava i sortia completament de l'aigua, el gas que hi havia s'escampava en la part superior del cilindre i sortia per un altre tub disposat a tal efecte. Tan aviat com el primer calaix havia vesat el seu contingut en la part superior del cilindre, un altre s'omplia de la mateixa manera. L'entrada i la sortida del gas era continua. El gas imprimia un moviment de rotació a la roda i coneguda la capacitat dels calaixos, el seu nombre i la quantitat de voltes donades en un període de temps donaven la quantitat de gas fabricat.
Un cop el gas estava en disposició de ser entregat als consumidors importava donar-li a la sortida de la fàbrica una pressió uniforme. Això s'aconseguia reunint el gas en un gasòmetre, o més be en una gran campana que servia per a emmagatzemar-lo i més tard per a donar-li la uniformitat de pressió que necessitava.
El gasòmetre es componia de dues parts, una bóta, pou o recipient d'obra de fàbrica completament plena d'aigua i un cilindre de ferro, tancat en la part superior i amb la part inferior 
oberta que entrava en el recipient ple d'aigua. En aquest cilindre s'anava emmagatzemant el gas. L'alçada del gasòmetre era el radi de la base.
El dipòsit tenia un pes considerable i en descendir, perdia del seu pes una quantitat igual al del volum d'aigua que desallotjava.
Finalment les canalitzacions de la xarxa de distribució urbana es realitzava mitjançat canonades Chameroy. Tubs que rebien el nom del seu inventor, formats de planxa de ferro enrotllada reblonada, estanyada i recoberta amb una pasta bituminosa de 1 cm que impedia l'oxidació del metall.
Les puntes de les canonades eren de dos tipus roscades o forçades, i ambdues s'empalmaven amb maniguets de metall inoxidable.
CRONOLOGIA DE L'ENLLUMENAT A LA VILA
Primavera de 1881: L'ajuntament de Palafrugell concedeix 
L'escriptura de compromís signada entre l'ajuntament i la companyia de gas establia que el Consistori facilitaria a la Companyia els terrenys necessaris per a la construcció i emplaçament de la fàbrica, i li concedia el dret exclusiu d'instal·lar els aparells necessaris per a la fabricació i emmagatzematge del gas, així com les obres de col·locació de les canonades necessàries per a l'enllumenat públic i particular en places i carrers per un espai de 35 anys.
La neteja, manteniment i reparació dels fanals, sempre que els desperfectes no fossin per causa major, també estaven sota la responsabilitat de la Companyia. El gas hauria de ser perfectament pur, la seva llum fixa i el cost menor que el del petroli produiria la mateixa intensitat de llum.
Anava a càrrec de l'ajuntament la canalització que des de la canonada general arribaria als edificis públics, els comptadors i els aparells d'enllumenat. També es comprometia a tenir un nombre determinat de fanals per a enllumenar la població, que estarien encesos les hores diàries anuals acordat prèviament. El consistori havia de facilitar el darrer dia de cada mes al director de la fàbrica una nota de les hores en que devia principiar i apagar-se l'enllumenat públic, durant el mes següent; també per escrit hauria de comunicar la necessitat que pogués tenir de prolongar les hores d'enllumenat en dies assenyalats.
El pagament de l'enllumenat públic i de particulars es verificava per mesos vençuts d'acord amb el consum enregistrat als respectius comptadors.
Els usuaris particulars haurien de pagar el ramal des de la canalització general fins a l'interior de les cases.
Les darreres setmanes de 1881 es constitueix a Barcelona
Diumenge, "Diada de Sant Jordi" 23-04-1882: És inaugurat a Palafrugell l'enllumenat públic i particular per mitjà del Gas Rico. La instal·lació ha estat executada per
L'esdeveniment aclaparà l'atenció de molts medis d'informació de Madrid, de Barcelona i de Girona que es desplaçaren fins a la Vila empordanesa per cobrir informativament l'esdeveniment. De la Vila hi estava representat "El Palafrugellense", entre els de Barcelona figuraven representants del "Diari de Barcelona", "El Principado", "La Reinaxença", "La Publicidad", "La Vanguardia", el "Correu Català", la "Correspondencia Catalana", la "Ilustració Catalana" i altres. De Girona hi estaven "El Ampurdanés" de Figueres i "El Olotense", tot i estar convidat, no va poder assistir-hi.
20-07-1882: Degut les repetides queixes dels veïns de la vila adreçades a l'administrador del Gas Rico, fundades en l'excessiu gasto que el seu consum els ocasionava, dit administrador les va considerar favorablement i les exposà a la direcció de
08 octubre 1882: Es fa públic els dies i hores que deuran estar encesos els fanals públics durant el present mes, segons allò que ha ordenat el Magnífic Ajuntament d'aquesta Vila en ofici del 1r del present: diumenges de 6,30 a 12 hores, laborables de 6,30 a 10,30 hores.
04-03-1883: Mentre es celebrava una funció de teatre a Palafrugell, al final del primer acte, i quan els deixebles del Senyor estaven sopant en casa de Simó, s'apagaren els llums de gas, segons digueren per falta de pressió en el gasòmetre, però no fou inconvenient per a que continuarà la funció aprofitant a l'efecte la llum natural que amb profusió entrava pels finestrals de la sala.
02-09-1883: S'estudia per part de l'Ajuntament, d'acord amb l'administrador del Gas-Rico, la manera de poder deixar encesos alguns fanals durant tota la nit suprimint els que es creguin innecessaris, amb l'objectiu de no augmentar el capitulo de costos en l'enllumenat públic.
23-09-1883:
Els fanals que van quedar encesos tota la nit van ser:
Al carrer de Sant Antoni, el situat a la casa que habita en Joan Granes.
Al carrer de Cavallers, el situat a la casa habitació de Josep Bisbe, i també a Cavallers el situat a la casa que habita en Josep Poch, fill
A la plaça de
Al carrer de Palamós, el situat a la casa que habita en Josep Calveras.
A Plaça Nova, el situat a la casa habitació del senyor M. Jubert.
Al carrer de les Botines, el situat en la casa que habita el senyor F. Fina.
Al carrer de Sant Sebastià, el situat en la casa habitació de N. Jofra.
Al carrer de la Caritat, el situat en la casa que habita J. Maspera.
Total 10 fanals distribuïts per a deixar la població completament enllumenada en els seus quatre àmbits que seran poderosos auxiliars dels vigilants nocturns.
Els tres únics fanals de petroli que encara existeixen Dins
diumenge 02-12-1883: A las deu de la nit, per un descuit o imprevisió de l'administrador de la fàbrica del gas Rico, es va anar esgotant i empobrint el fluid lluminós de tal forma, que els carrers i establiments públics i particulars com les sales de ball, i els cafès i casinos, es quedaren a les fosques.
dilluns 19-05-1884: Durant el matí, mentre l'administrador del gas Sr. Cristià i un depenent de la fàbrica estaven netejant el comptador general de fabricació, se'ls incendià, de manera inexplicable, el quitrà impregnat de substàncies inflamables que es forma dins de l'aparell, produint una forta detonació que posà en alarma al veïnat i patint ambdós cremades de consideració a la cara i braços, però que afortunadament no tindrien mes conseqüències que la molèstia i dolor propis dels accidents d'aquesta naturalesa.
23-04-1892: Els vilatans es queixen l'ajuntament del pobre enllumenat dels carrers al·legant que la disminució de la intensitat lluminosa els recorda els antics fanals de petroli. Amb la diferencia que aquells no pesaven tant al contribuent.
4-05-1896: Alguns veïns es queixen amb raó, de les pèssimes condicions del gas Rico d'aquesta Vila, des de fa un temps molts establiments públics no tenen més remei que adoptar el petroli ja que per mitjà d'aquest combustible resulten més beneficiats, tant per la economia que representa como per estar millor il·luminats.
Es creu que l'Ajuntament podria obligar l'Empresa del gas a complir una de les clàusules del contracte establert, en el que es refereix a l'enllumenat públic, ja que haurien de tenir les llums la força lluminosa de dotze bugies, i amb prou feina si tenen la de vuit.
14-06-1896: L'enllumenat amb l'electricitat s'estén per la província a gran escala, a cada moment es te coneixement de noves poblacions que introdueixen tan important millora, entre les darreres en fer-ho hi ha Blanes i Cassà de la Selva. A Blanes, com a casa nostra, s'enllumenaven per mitjà del Gas-Rico, però vist lo caríssim i dolent que els resultava, van decidir instal·lar la llum elèctrica que no és tan cara como el primer i sí en canvi reuneix infinitat d'avantatges conegudes per tothom.
Per a demostrar quan factible és la instal·lació de la llum elèctrica en aquesta Vila, es publiquen als diaris de Palafrugell les condicions acordades entre l'ajuntament de Cassà i l'empresa subministradora de l'enllumenat:
És a càrrec de l'empresa la instal·lació complerta de l'enllumenat públic, que consistirà en 100 llums de 6 bugies d'intensitat, repartides en els diferents carrers de la població, una làmpada de 50 bugies a la plaça pública denominada de
Totes les despeses de recanvi i desperfecte, si aquests no son els produïts per "fuerza mayor", van a càrrec de l'empresa, així com els de manteniment i neteja dels fanals de petroli, a la barriada de "El Firal", fins que no sigui instal·lat allà l'electricitat.
L'empresa adjudicatària ha de subministrar diàriament llum fins les 12 de la nit a hivern i les 2 de la matinada durant l'estiu.
El total de despeses que ocasionarà al Municipi serà de 3999 pessetes anuals. Aquest import inclou l'enllumenat públic, de 3400 pets. en electricitat, i la quantitat de 500 a 600 pets, per l'enllumenat amb gas o petroli, la mateixa quantitat aproximadament que a Cassà, per a un centenar de llums que deurien tenir 12 bugies d'intensitat (força lluminosa que segurament fa molts anys que no és més que nominal), amb la particularitat que a les 10 i mitja els dies d'estiu i a les 11 durant el hivern s'apaguen els fanals a excepció de 10 o 12 guies i que aquelles nits en que la lluna brilla o deuria brillar no s'encenen cap d'ells.
A Cassà de
L'opinió pública insta la Corporació Municipal perquè instal·li aquest tipus d'enllumenat a la Vila. És del parer que vençuts ja els anys de compromís amb l'empresa del Gas, el Municipi és lliure de rescindir el contracte, si, com és del parer general, existeix una clàusula contractual, prevenint la possibilitat, de la instal·lació d'un enllumenat públic més econòmic, perfeccionat i avantatjós que el del Gas-Rico.
31-01-1897: Hom pensa que el Sr. Cristià, novament, està fen proves a la fàbrica de gas amb nous olis minerals. Fa temps que els veïns es queixen de que el gas mal denominat rico, no es ja ni ric ni pobre, sinó un nou element per a produir fum a gran escala.
I això és degut perquè els candelers Auer, quan el gas es regular, durant l'estiu, per exemple, produeixen una llum magnífica, però es fan poc menys que inservibles, per l'excés de fum, quan arriba el hivern en que hi ha un major consum de gas.
Es fa una crida a les autoritats perquè exigeixin el Gerent de la Companya del Gas Rico, que produeixi el gas de la potencia lluminosa acordada en el contracte que te fet amb l'ajuntament, i s'aconsella els particulars que de continuar aquest tipus de servei facin servir pel seu compte altres medis d'enllumenat, dels molts que avui dia hi han, amb excel·lents resultats.
dilluns 8-03-1897: A primeres hores de la nit, els establiments i cases particulars de la Vila que consumeixen el gas per a l'enllumenat, es van quedar quasi a les fosques, degut a un desperfecte patit en el gasòmetre. Afortunadament l'avaria no fou de consideració.
Durant les dues o tres hores que durà la reparació del desperfecte, tornaren a lluir en moltes cases les antigues làmpades i llantiols i als casinos i cafès s'hagueren d'improvisar l'enllumenat amb petroli.
Es tornen a reproduir queixes per la poca potència llumínica del gas produït a la Vila i del molt fum que produeix la combustió del que es fabrica, només comparable amb el del gas acetilè.
19-09-1897: Es repeteixen els problemes de subministre de gas. S'estén la idea que la fàbrica de gas necessita importants reformes per a un bon funcionament o que es realitzin els canvis necessaris per a introduir la producció de gas de carbó d'hulla en lloc de la combustió de l'oli mineral que es fa servir.
16-01-1898: Es torna a demanar que el gas Rico sigui substituït pel d'hulla. O si més no que es canviï el sistema d'enllumenat per un altre més beneficiós i sigui el municipi qui es procuri la millora.
divendres 15-07-1898: S'inaugura a la 
fàbrica de gas la combustió del tan demanat carbó d'hulla. El resultat no fou tan bo com s'esperava; s'ha de tenir en compte que durant aquella primera nit, l'empresa va subministrar als abonats una barreja de gas rico amb el d'hulla. Es confia que en el futur això no passarà. En quant a la potencia lluminosa, aquesta va resultar desfavorable amb el canvi, però es confia en que el nou fluid sigui més econòmic.
07-08-1898: El gas de l'enllumenat que serveix al públic l'antiga companyia del Gas Rico, desprèn una forta pudor, difícil de suportar a l'interior de les cases.
04-09-1898: La forta pudor que desprèn el gas de l'enllumenat continua mortificant els vilatans. Ja no només se sent la forta olor a les cases que el tenen instal·lat, sinó també en algunes d'aquelles que fan servir petroli, a causa del nombrosos escapaments de les canonades de la xarxa subterrània dels carrers, que es comuniquen pels conductes del clavegueram amb l'interior dels habitatges veïns.
Es torna a demanar que la Companyia arregli les canalitzacions i es comprometi a realitzar els treballs indispensables, purificant el gas perquè la seva olor no sigui tan intensa i repugnant.
18-09-1898: Es reprodueixen les queixes dels vilatans contra el abusos de la Companyia del gas, i es recorda la reunió, convocada per alcalde, que va tenir lloc a la Casa Consistorial, on es prometé els consumidors del Gas-Rico que de establir-se el gas de India no hauria necessitat de modificar les instal·lacions que tenien muntades en els seus respectius habitatges, però contràriament es digué, els lampistes del poble, no donen l'abast als nombrosos clients que s'han vist obligats a canviar els comptadors i les canonades.
Després resulta que el gas no reuneix cap ni una de les condicions oferides, i edemes de la forta pudor, malmet els mobles i decoració de les habitacions a causa del sofre que conté el carbó que utilitza l'empresa.
25-09-1898: La qüestió del gas continua sent la creu dels vilatans, que comenten la "sans façon" de l'empresa i el "laissez faire, laissez passer" de l'ajuntament.
La pudor que produeix el gas dóna ocasió al periodista Mateo Pico, de "La Publicidad", diari d'inspiració republicana, fundat a Barcelona el 1878, per a escriure un «Cajón de Sastre», el qual reproduïm:
"Han leído Vds, la novela de Julio Verne titulada, si no recuerdo mal, «Un capricho del doctor Ox»? Aquella ciudad imaginaria cuyo ambiente va cargándose poquito a poco del gas vivificador, existe ahora, con la diferencia de haberse substituido el oxigeno por el gas sulfhídrico.
La población es Palafrugell, partido de
El alumbrado de Palafrugell era antes de gas Rico, producto del petróleo de ínfima calidad; con los cambios aumentó el precio del petróleo y el fabricante del gas decidió sustituir; el aceite mineral por la hulla. Ya tienen ahora los palafrugellenses gas de hulla, pero como no se purifica bien en la fábrica resulta que sale cargado de gas sulfhídrico que huele a demonios.
El día del cambio del gas Rico por el de carbón de piedra, era cosa de partirse de risa ver a los buenos vecinos de Palafrugell. El olor a... Restauración que desprendía el gas del alumbrado, no sabían los palafrugellenses de donde provenía. Cada cual sospechaba del vecino y con las manos en las narices, el amigo miraba al amigo con ojos desconfiados, pensando que si era broma, a tal extremo llevada resultaba intolerable abuso de confianza.
En dos días se limpiaron todas las letrinas de la población pero el hedor subsistía. La intranquilidad era general. En las casas, en las calles y cafés, el maldito olor continuaba, impidiendo el trabajo y las diversiones. Nadie daba con la verdadera causa de aquella peste. Llegaron a sospechar que Li-Hung-Chang había llegado de incógnito y en un tris estuvo, que el Alcalde no ordenara registros domiciliarios.
Los forasteros desaparecían de Palafrugell maldiciendo sin duda el desahogo de los vecinos Estos no hablaban de otra cosa que del molestísimo hedor. Por fin uno de ellos dio con la causa y desde entonces llueven maldiciones sobre el gas del alumbrado.
Si fuera bueno, al menos podría soportarse su mal olor, pero no, es pésimo y de mal oliente. Así dicen los palafrugellenses y tienen razón. El gas de hulla que les vende la fábrica ilumina muy poco y además apesta.
El Ayuntamiento podría hacer algo, en favor de los vecinos pero es como todas esas corporaciones cuando son monárquicos sus miembros; solo se ocupan de elecciones. A los palafrugellenses les convendría ahora un alcalde, de muchas narices, un acalde Gedeón que todo lo oliera. Ya tienen el Gedeón, pero no huele, como no sea dónde se guisa, Y el Ayuntamiento creerá sin duda, que para elecciones y demás asuntos que lleva entre manos, el olor de letrina no es perjudicial.
Tienen los palafrugellenses... olor para rato.
Y es lástima, porque la villa cobrará mala fama. El hedor ese si continúa, se hará célebre como el reloj de San Pol y el águila de Mataró; y cuando alguien quiera hacer rabiar á algún vecino de Palafrugell, con apretarse la nariz con los dedos, logrará su objeto, Y todo ¿porqué? Por una miserable cuestión de gases.
Yo aconsejo á los palafrugellenses que cierren la fábrica."
05-02-1899: L'empresa de gas s'excusa dabant les queixes dels veïns al·legant, que quan sustituí el gas rico pel d'hulla, el canvi de divises era tan elevat que havia de comprar carbons no gaire aptes per a la fabricació del gas.26-02-1899: Els encontorns de I'Horta d'en Caixa s'han convertit en un lloc intransitable, la respiració es converteix en una acció mecànica poc menys que irrealitzable, tot aquell rodal és d'una atmosfera asfixiant degut els residus de la fàbrica de gas que no se sap per quines raons es dipositen allà.
divendres 23-06-1899: La Societat concessionària i constructora constituïda a Barcelona sota la raó social "Ubach Hermanos y Campdera, Ingenieros", domiciliada a la Baixada de Sant Miquel número 1 i Avinyó número 9, i dedicada exclusivament a tota classe de construccions i aplicacions de l'electricitat, ha sol·licitat de l'ajuntament la concessió per al subministre de l'enllumenat elèctric als particulars de Palafrugell.
L'enllumenat públic continuarà sent de gas, ja que l'ajuntament ha de respectar el contracte encara en vigor amb l'actual empresa del gas.
Els treballs de les instal·lacions de la xarxa de distribució, ja han començat a realitzar-se. El sistema de canalització a la xarxa secundària serà el trifilar, sostenint-se els conductors sobre consoles de ferro fos empotrades als murs dels edificis. Els aïlladors seran de porcellana i de doble campana.
L'energia elèctrica primària de 5.000 volts es produirà utilitzant la força hidràulica del Moli de Pals, trasportant-se per corrents alternatives monofàsiques d'alta tensió a la població, on transformadors convenientment emplaçats reduiran la tensió fins a 110 volts, en les làmpades dels abonats. El projecte compren la instal·lació de fins a 2.000 làmpades.
Simultàniament a la construcció de la línea de transport i xarxa de Palafrugell, en el Moli de Pals es realitzaran els treballs necessaris per a la Central de producció, instal·lació de les turbines i alternadors que han de produir l'energia.
Els empleats de la Companyia han passat aquests dies per la casa d'aquells propietaris dels edificis on hauran d'estar col·locades les consoles, per tal d'obtenir el corresponent permís.
11-11-1899: Els veïns del carrer de Palamós es queixen de la poca llum que fa el fanal de gas que els fa de guia en dit carrer, fins a l'extrem que a les nits fosques a dos metres d'ell ja no es veu res.
26-11-1899: L'olor intensa i desagradable del gas es deixa sentir amb força tota la setmana. Es deixa sentir el reso cada cop més estès de canviar l'enllumenat de gas pel d'electricitat.
31-12-1899: El gas continua donant maldecaps els vilatans. A la mala qualitat dels carbons que s'utilitzen s'afegeix el que sovint les cases es queden a les fosques i als carrers, entre que no s'encenen tots els fanals que s'haurien d'encendre i els que cremen ho fan tan esmorteïts, que tot està submís a les fosques. No hi ha tampoc gaire presa per encendre els fanals a l'hora establerta i fan molta avia per apagar-los abans d'hora.
Els primers dies de la setmana passada el gas produïa tal excés de mala olor que les famílies hagueren d'apagar-lo i fer servir espelmes o petroli per acabar de passar la vetllada.
Festa Major 20-07-1900: S'inaugura a la població l'enllumenat elèctric
10-04-1902: S'anuncia que a les 11 del dematí del dissabte dia 12, es verificarà la liquidació de la fàbrica del gas, en la sala de la Audiència del Jutjat de La Bisbal, en mèrits d'un executiu seguit contra els seus propietaris, per una senyora d'aquest veïnat.
17-04-1902: Des del divendres dia 11 el poble es troba sense llum elèctrica a causa de les pluges persistents d'aquets dies. Els abonats creuen arribat el moment de que l'Empresa prengui les mesures necessàries per a evitar les freqüents interrupcions i faci algun sacrifici per a millorar el servei públic.
La subhasta de la fàbrica del gas que havia de celebrar-se al Jutjat de La Bisbal el dissabte dia 12 es va suspendre.
25-09-1908: L'ajuntament demana explicacions la Companyia d'Electricitat envers el nou contracte, perquè sembla que dita Companyia no se'l pren seriosament, ja que sovint manca la llum elèctrica i quan això passa deixa de vegades d'encendre els fanals de gas coneguts per guies.
21-11-1909: L'ajuntament de la Vila dona permís a D. Leopold Gil per a que pugui construir l'edifici que ha de servir per a Sub-Central, en el costat contrari del carrer on se l'hi havia concedit fa pocs dies.
28-11-1909: Es comença a construir, en els terrenys que Leopold Gil posseeix al carrer de Pi i Margall d'aquesta vila, l'edifici que ha de servir per a Sub-Central a l'empresa que assorteix d'energia elèctrica Palafrugell.
El projecte del Centre Transformador, és obra de l’arquitecte modernista Pere Domènech i Roura (1881-1962), fill de Lluís Domènech i Muntaner. Entre les seves obres cal remarcar la construcció l’any 1913 de la Cooperativa Agrícola de l’Espluga de Francolí, coneguda com “la Catedral del Vi” i la Cooperativa de Sarral (Conca de Barberà) construïda el 1914. Fou el continuador de l’obra inacabada de l’Hospital de Sant Pau, desprès de la mort del seu pare l’any 1923. Com arquitecte director de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, fou coautor de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, aleshores considerat el segon estadi més gran del món i destinat a allotjar els Jocs Olímpics del 1936, l’obra inaugurada el 20 de maig de 1929, i del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), ambdues obres dins el marc de l´Exposició Internacional de Barcelona.
La subcentral de Pi i Margall construïda a iniciativa del senyor Leopold Gil i Llopart, rebia el subministrament elèctric del salt del Pasteral.
05-12-1909: Durant la nit del dijous al divendres d'aquesta setmana foren enderrocades, per una mà desconeguda, les obres que el senyor D. Leopold Gil està fent en un extrem del carrer de Pi i Margall.
24-04-1910: L'ajuntament rep una instancia del representant de D. Leopold Gil, demanant col·locar postes a la via pública, i l'Ajuntament després d'una detinguda discussió acorda per unanimitat que mentre el senyor Gil no hagi demanat permís per establir l'enllumenat elèctric, no procedeix l'autorització sol·licitada; i que se li ordeni la suspensió dels treballs que està practicant amb aquest objectiu.
L'ajuntament exigeix la Companyia d'electricitat d'aquesta Vila, el compliment més estricte de totes les condicions que li ha imposat
Això es fa avui mes necessari que mai, per quan es tindrà un voltatge molt més elevat, que serà de 22.000 volts i el perill augmentarà considerablement.
Precisa que eI concessionari tingui un personal apte i que practiqui contínuament una escrupolosa vigilància en tota la línia i cercionar-se de si en temps de pluges, per efectes de l'aigua que és tan bon conductor, pot establir-se una corrent continua entre el cable i l'espino que enrotlla part dels postes, cosa que seria somament perillosa.
15-05-1910: El senyor D. Leopold Gil, demana l'ajuntament que li autoritzi per a efectuar els estudis i preparatius necessaris per a portar a la Vila i en els mateixos llocs on estan col·locats els actuals transformadors, la força del Pasteral, sense perjudici de que a son degut temps i abans de que arribi la corrent, presenti a l'aprovació de I'ajuntament els plànols de Ia instal·lació; acordant-se per unanimitat que l'ajuntament no té atribucions per a atorgar-li l'autorització que sol·licita per ser de la competència del Govern Civil el concedir-li a tenor de lo que disposa l'apartat segon del article 8 del R. D. do 7 d'Octubre de 1904; i que tant sols competeix a
10-07-1910: En la reunió celebrada entre una Comissió de l'ajuntament i D. Leopold Gil per a concertar el contracte de l'enllumenat públic d'aquesta Vila per medi de la electricitat, després d'haver-se posat d'acord en casi tots els extrems que han de ser objecte del contracte; a una petita insinuació d'un dels comissionats, el senyor Gatius, l'expressat senyor Gil va dir de una manera clara i concisa, que els particulars que tinguin instal·lacions elèctriques en ses cases, se'ls hi farà el canvi que necessitin les mateixes per a rebre el fluid per medi de comptador, sens pago de cap classe sempre que no augmentin el nombre de làmpades que tinguin instal·lades, devent únicament pagar per les noves que vulguin instal·lar.
25-06-1911: El senyor D. Leopold Gil Llopart, és el nou gerent i propietari de la fàbrica de gas i de la portada d'energia elèctrica d'aquesta Vila, a fi de donar millor servei, projecta establir un altre Circuit que passaria per les poblacions de Cassà de
02-10-1910: La societat "Ubach germans y Campderá" traspassa les fabriques de Gas i Electricitat al senyor Leopold Gil i Llopart.
08-10-1911: L'ajuntament acorda pagar a D. Leopold Gil l'import de les làmpades elèctriques subministrades per a l'enllumenat públic, el de la Casa de la Vila i el de l'Escorxador, durant el corrent any.
divendres 13-10-1911: L'ajuntament acorda posar en coneixement de
El dimecres dia 11, a conseqüència del fort aiguat, fou interromput el corrent elèctric quedant la població a les fosques i algunes fabriques sense força motriu.
A la Vila es diu que D. Leopold Gil vol suprimir la fàbrica de gas i acabar amb els talls en el subministre elèctric instal·lant una línia de subministre doble.
La parròquia reconèixer que dit senyor no ometeix pas medis pera dotar-la d'un bon servei elèctric, però també opina que la supressió del gas aixecaria fortes protestes dels que l'utilitzen com á força motriu i del públic en general, que compta amb aquest servei com a medi de suplir les inevitables deficiències de la llum elèctrica.
29-10-1911: L'ajuntament redacta un informe referent als drets que té sobre la fàbrica del gas en virtut del contracte celebrat el 24 de Juny de 1881 i el requeriment fet a D. Leopold Gil relatiu a dit assumpte, acordant-se que se sol·liciti de qui correspongui I'aprovació del esmentat contracte.
S'acorda requerir l'empresa del gas d'aquesta vila per a que tingui en bon estat els fanals de l'enllumenat públic per a prestar servei els dies que no funcioni I'elèctric.
05-11-1911: L'Ajuntament, en la persona del seu alcalde, formula un requeriment notarial a D. Leopold Gil, propietari de la fàbrica de gas, donant compliment a l'acord del consistori, relatiu a reconeixement dels drets que la Vila té sobre l'esmentada fàbrica.
03-12-1911: Han estat remeses al Govern Civil d'aquesta Província, les bases del contracte que l'Ajuntament te establert amb la Societat Nait Vilaseca y C.°, a fi i efecte d'esser aprovades per aquella superior Autoritat.
17-12-1911: El diu que l'empresari dels serveis de gas i electricitat de la Vila don Leopold Gil a primers d'any te projectat parar la fàbrica de gas.
Aquesta decisió produiria un greu perjudici la població que a més de ser el gas l'enllumenat suplementari de l'electricitat, hi ha un gran nombre de fabricants que l'utilitzen com a força motriu.
04-2-1912: Es dona compte de la resolució del senyor Governador Civil declarant que l'Ajuntament no necessita autorització del Govern per a la inscripció en el Registre de la Propietat del dret de reversió al Municipi de la fàbrica del gas, consignat en el contracte celebrat entre la Corporació i la societat Nait, Vilaseca y Comp. I' any 1891, i s'acorda que per I'Alcaldia es gestioni la inscripció del dret de referència, amb l'actual propietari de la fàbrica.
10-03-1912: L'ajuntament redacta les bases per a l'enllumenat públic de la Vila.
12-05-1912: El regidor Sr. Gallart denuncia que el propietari de la fàbrica de gas, es nega a subministrar-ne a alguns particulars i demana al Sr. Alcalde que intervingui en l'assumpte a l'objecte d'emparar tots aquells en els seus drets.
06-1912: Es canvien els fanals de gas per uns altres d'elèctrics. Es talla definitivament el subministre de gas per a enllumenat públic. Es produeixen molts talls elèctrics.
25-09-1912: S' adjudica definitivament el servei del enllumenat públic i subministre de força motriu mitjançant electricitat al senyor D. Leopold Gil i Llopart.
15-06-1913: Es succeeixen els talls de llum a la Vila.
04-02-1912: Es dona compte de la resolució del senyor Governador Civil declarant que l'Ajuntament no necessita autorització del Govern per a la inscripció en el Registre de
24-03-1912: Aquesta setmana l'Empresa del gas feu repartir un avís imprès entre els seus abonats, anunciant-los-hi que en virtut de l'alça que han experimental els carbons amb motiu de la vaga dels miners anglesos, es veia obligada á pujar á 80 cèntims el preu del metre cúbic de l'esmentat fluid.
Aquest augment, que representa esser del 100 per 100, fou comentat molt desfavorablement vers l'Empresa que, faltant allò convingut entre ella i l'Ajuntament, no repara en medis per a aconseguir que ningú consumeixi gas, que és el fi que persegueix, per ser la mateixa que subministra el fluid elèctric en aquesta vila.
Més, si com sempre, les autoritats estan a la mira per a defensar els interessos de sos administrats, difícil li serà a l'Empresa aconseguir son objectiu, com tampoc cobrar el metre cúbic de gas a major preu de 40 cèntims, que és el màxim a que pot cobrar-lo, segons se estableix en el al·ludit contracte, firmat l'any 1881.
El procedir del senyor Alcalde, publicant l'edicte que inserim a continuació, ha sigut unànimement aplaudit. El senyor Vergés, amb tal mida, ha contribuït com altres vegades es begueren obligats els senyors Morató i Bonany, a parar els peus a l'Empresa quan pretén excedir-se dels seus drets i a que el públic conegui fins on aquestos arriben.
Diu així l'edicte:
"EDICTO:
D. José Vergés Barris Alcalde Constitucional de esta Villa.
Hago saber:
Que habiendo llegado á conocimiento de esta Alcaldía que la empresa que suministra gas para el alumbrado público y particular de esta Villa ha circulado entre sus abonadas una hoja, participándoles haber aumentado el precio del fluido a 0'80 pesetas por metro cúbico, lo que ha producido la consiguiente alarma entre los mismos, he creído conveniente hacer saber al público, por medio del presente, que según el artículo 7 del contrato celebrado entre este Ayuntamiento y la sociedad concesionaria en 4 Febrero de 1898, que el precio máximo que han de pagar los particulares por cada metro cúbico de gas que consuman es de 40 céntimos de peseta. Lo que se hace público por medio del presente para conocimiento de los interesados a quien esta Alcaldía está dispuesta á ampararles sus derechos dentro la esfera de sus atribuciones y por cuantos medios estén al alcance de la misma.—Palafrugell 18 Marzo de 1912.
El Alcalde- J. Vergés".
20-07-1913:
Les noves làmpades de wolframi trefilat, el consum de les quals és d'un volt o menys per bugia, se'n diuen "MAZDA" als Estats units i "EGMAR" a Espanya, en adoptar la Societat "AEG" la mateixa patent.Aquesta làmpada substituí l'antiga làmpada de filament metàl·lic de pasta, la qual era d'un ús tan fràgil que les classes modestes temien adquirir-la, de tan curta vida que tenien i al preu al que havien de ser adquirides.
Les làmpades «EGMAR» de 5, 10,10 i 25 bugies, valen 2 Ptes. La de 32 bugies val 2'10 Ptes. i la de 50 bugies 2'20 Ptes.
No es va poder atrapar els malfactors.
19-04-1914: L'ajuntament s'apressa per prendre possessió de la fabrica de gas.
AGRAÏMENTS:
AMP - (Arxiu Municipal de Palafrugell)
ICC - (Institut Cartogràfic de Catalunya)
Comentaris
y me tope con esta pagina. Esta bastante
buena.
Have a look at my web-site mexico mazda