L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés.

L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs.

Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició social de solteria en un temps en que no era gens habitual, era propietari de molts immobles i finques al municipi entre les quals, la casa del carrer de Cavallers, 33, cantonada carrer Major i una residència al Port Pelegrí de Calella construïda el 1882, que ho fou fins el 1897, quan la transformà en balneari i obrí al públic el 1899, oferint als clients banys d'aigua de mar calents. Els populars Banys d'en Caixa al Port Pelegrí tancaren definitivament l'any 1899.


Polític conservador, va ser regidor i tinent d'alcalde en diverses ocasions i alcalde de Palafrugell en tres ocasions entre els anys 1883 i 1906. Gracies a la seva iniciativa es construí l'actual Plaça Coberta del carrer Pi i Margall, coneguda popularment com "Mercat de la Carn".


Quan el general Savalls, el 29 d'octubre de 1872, vingué a la Vila amb 300 homes i exigí una gabella a la població de 3.000 duros, es nomenà una junta de defensa de la qual ell en formava part. L'octubre de 1884, acompanyant en Josep Pella i Forgas, va descobrir en el Pla de Ses Artigas ruïnes d'època romana.


En Francesc Estrabau era anticlerical declarat i com alcalde fou el protagonista de l'afer del cementiri amb el rector de la parròquia, (Veure l'article "Els Cementiris de Palafrugell).

L'AQÜEDUCTE

L'aqüeducte de l'Horta d'en Caixa és una obra de reg del segle XIX, l'única que es conserva a la Vila de les seves característiques. Es tracta d'una construcció feta aprofitant una paret de tanca de pedra borda i morter, sobre un seguit d'arcs simples, confeccionats amb antics rajols massissos col·locats a sardinell, que conduïa l'agua des d'un pou situat al capdavall de la finca fins a una bassa situada a la part alta de la mateixa, des de la qual es regulaven el temps i cabals d'irrigació dels camps.


Quan el desnivell entre la canalització i les rasants del carrer i el terreny natural de l'Horta disminueix prou l'alçada, els arcs deixen de ser necessaris i el canal transcorre pel damunt de la paret de la tanca.

L'antic pou d'extracció situat dins d'una barraca tancada està situat a la cota 37,90 i la bassa a la cota 42,50, en una zona on el nivell freàtic deu ser molt superficial i això ens fa pensar que aquest no deuria necessitar gaire fondària de captació. Al damunt de la barraca hi havia un Molí de Vent que bombejava l'aigua del subsòl fins a la cota necessària i aquesta per gravetat fluïa fins a la mencionada bassa.


L'aqüeducte s'iniciava a la cota 43,55 i el recorregut de l'aigua era de 250 metres fins arribar l'aljub. Originalment 120 metres del recorregut transcorrien pel damunt del aqüeducte, però aquest es veié afectat per l'obertura de l'Avinguda d'Espanya que afectà en el seu tram inicial uns 16 metres de l'enginy.

La canalització superior es conserva intacta en els primers metres, tot i que en algunes parts al vas de l'aqüeducte han estat substituïts els rajols originals per maons ceràmics més moderns i a la seva part final, força més baixa i on el vas estaria més deteriorat, per unes peces prefabricades de formigó de forma acanalada d'un metre de llargària.


Actualment l'obra de reg resta en desús des de fa anys i la canalització no arriba a l'embassament original. El pendent longitudinal de l'aqüeducte és aproximadament d'un 0,4%


L'obra és una construcció de factura popular però en el temps en que va ser feta, es va necessitar prou habilitat tècnica com per a cobrir aquella distància amb un desnivell topogràfic de 4,65 metres, una columna d'aigua de com a mínim d'11 metres fins a la cota de l'aqüeducte i sense equivocar el contrapendent del canal, conduir-la fins a la bassa.

L'aqüeducte, del que actualment se'n conserven 25 arcs, en te un de malmès afectat per la construcció del vial, es construí emprant la tècnica de repetició dels arcs de descàrrega, recolzant els rajols provisionalment sobre un cindri de fusta que feia de plantilla; aquest cindri actuava d'auxiliar per a l'execució de l'obra i conferia l'arc una geometria regular de radi 2 metres.

Els ulls dels arcs es van cegant progressivament a mesura que l'aqüeducte guanya cota carrer amunt arribant a cobrir fins a la meitat de l'ull. Aquest enlairament de la coronació del mur per l'interior de l'arc equival aproximadament a un metre, d'alçada, la diferencia de cota d'aigua existent en la part del sistema de canalització per gravetat.


Al mur de l'arc número 8 s'obre un antic portal d'accés a l'Horta des del carrer del Daró, que va ser posteriorment tapiat amb materials de pedra i morter. L'arc de la llinda, fet també amb rajols, és de tipus peraltat, amb una geometria on el peralt donat a l'arc de la llinda correspon a 1/50 de la llum. Al capdamunt del mur aquest es coronà amb una doble filera plana de rajols que dibuixa una harmoniosa ondulació aconseguint guanyar alçada per a encabir-hi el portal.


L'aqüeducte entre els arcs 1 i 12 te el gruix d'un peu, que correspon a la llargària d'un rajol; entre els arcs números 12 i 13 aquest gruix augmenta i en fa un peu i mig, amplada que aconsegueix combinant alternativament un rajol sencer i mig d'un altre, capiculats.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ

BASE CARTOGRÀFICA, propietat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya


AGRAÏMENTS:
AMP - (Arxiu Municipal de Palafrugell)

ICC - (Institut Cartogràfic de Catalunya)

Comentaris