EN XICU DE BLANES

El Llafranc de les darreries del XIX i primers anys del segle XX, fins el 1904 en que va morir, va estar associat inequívocament a un personatge entranyable que no tindria cabuda fora del seu temps, aquest home, franc i proper, formava part de l'escena i de la època del Llafranc autèntic, d'altres imitadors que posteriorment han mirat d'interpretar el seu paper, ho han fet com un reclam, per mantenir el caliu d'estiuejants poc exigents, oferint-los decorats d'estètica cinematogràfica d'un perfil cada cop més baix.
Aquest Home al qual ens referim es deia Francesc Plà, un mariner natural de la població de Blanes, al que es coneixia popularment per "Xicu de Blanes".
En Xicu de Blanes era conegut arreu, i no hi havia concurrent a Llafranc que no hagués escoltat alguna vegada les seves afables converses. El fornit mariner, que havans de passat una gran part de la seva vida navegant els mars i oceans a la marina mercant, serví a l'Armada Reial, s'establí a Calella, en busca de la tranquil·litat i estabilitat que volia dedicar per formar una família.
Quan els seus dos fills s'emanciparen treballant per compte propi, decidí de traslladar-se a Llafranc per instal·lar-se en una petita botiga de la badia, situada arran d'aigua a la banda de garbí. Les botigues sent deien de les petites cases dels mariners que tenien una cambra per dormir, no sempre separada, i la resta de l'espai ocupat per uns fogons i les arts de la pesca, peces d'amaiada, unes gambines, uns palangres, canyes, hams i altres enginys de pesca. A Llafranc en el volt de la platja hi havia cinc o sis de botigues com la d'en Xicu i eren ocupades els caps de setmana per colles de tapers que hi anaven a passar l'estona pescant i organitzant xefles.
En Xicu passejava per la platja com si fos seva, la vivia i animava durant les llargues temporades d'hivern i durant l'estiu departia entre la colònia d'estiuejants soliloquis i converses sobre la pesca i els records d'antigues campanyes de l'armada nacional.
L'amo de la platja era el vell mariner, pla i servicial, dedicat a la pesca, sempre de bon humor, i amb un somriure als llavis per tothom. Es feu tant estimat que es convertí en alcalde de Llafranc.
Tothom que estiuejava a Llafranc el descriuria de la mateixa manera, calça de pany color avellana, samarra blava i barretina vermella, fumant eternament la seva pipa de fang davant la porta de la blanca caseta o passejant per la platja mirant el temps, seré i sempre somrient.
Coneixedor de tota la història dels mars de Llafranc, sabia on es pescava la llagosta, on el lluç. I ens diria:

-Abans la pesca era més abundant, ara la dinamita ens malmet les cries. Això canvia cada dia. Però jo sempre el mateix, content, alegre i republicà.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ
HEMEROTECA DIGITAL AMP
AGRAÏMENTS: AMP - (Arxiu Municipal de Palafrugell)

Comentaris