EL PONT DEL DIABLE SOBRE LA RIERA DE L'AUBI

Situació del pont a la Riera de l'Aubi
El nostre pont del Diable, denominat ja així pels veïns de la Vila des del primer moment de la seva existència, es troba situat sobre la Riera de l'Aubi al costat mateix de la Via Verda "Ruta del Tren Petit", just a la cruïlla de camins del Mas de la Torre Roja.

Se li va donar aquest nom en honor al Pont del Diable de Martorell, amb el que, salvant les diferències incomparables que hi ha entre un i l'altre, hi té una retirada, i al igual que aquells aqüeductes romans i ponts medievals construïts amb una tècnica molt agosarada i espectacular, aquest també, estètica a part, evidència una tècnica constructiva gens menyspreable, fent honor a la gran perícia amb que els paletes van obrar la volta del pont treballada amb maons. És notable l'esveltesa amb que es tancà la llosa estructural rematada amb una clau que escassament arriba als 10 cms de gruix.

Tradicionalment els danys provocats pels grans aiguats i inundacions no s'han deixat sentir directament al nucli urbà de Palafrugell, la configuració de l'entrellat urbà es va anar adaptant als pendents naturals del terreny per resseguir els cursos i lleres dels torrents i rieres que descendien vers les zones baixes i aquestes es localitzaven principalment al sud-est i sud de la Vila, als Plans de Santa Margarida i d'Ermedàs, corredors naturals de les rieres que formen l'Aubi.

D'aquesta situació, que podríem considerar externa, en èpoques passades no es van preocupar gaire els il•lustres governants del municipi, tot i afectar els camps i els habitants dels veïnats de Santa Margarida, Vilarnau, Canyelles i Ermedàs, els danys es consideraven col•laterals, mentre no afectessin directament la població.

Ja podia quedar incomunicada durant dies la colònia de pagesos d'Ermedàs, que els camins no s'arranjaven si no afectava els subministres d'aliments a la metròpoli, ja podien baixar plenes les rieres que els separen de la Vila que mai no es va plantejar la construcció d'un trist pont per tendir una via de comunicació fàcil als convilatans del mon pagès.

Les reclamacions lògiques dels veïns d'Ermedàs que patien cíclicament les conseqüències de l'aïllament en èpoques de pluges, acabaren per estovar la consciència dels edils municipals que decidiren en solemne sessió plenària, celebrada a mitjans gener de 1895, la construcció d'una palanca sobre la Riera de l'Aubi.

Però no era pas nova la decisió municipal. El projecte de passera sobre la riera ja havia estat els anys anteriors motiu de desacords entre els regidors municipals, causa de que no es poses en pràctica dit projecte.

Es tractava d'una millora que no s'havia acabat de realitzar mai pels desacords i diferències que interposaven alguns propietaris influents en funció del lloc en que s'havia de construir la palanca, considerant el benefici o perjudici que comportava als seus interessos particulars.

A finals del mes de març de 1895 l'alcalde constitucional de la Vila de Palafrugell, el senyor Francesc Estrabau i Jubert es desplaçà al lloc en que l'Aubi creua el camí que condueix a la barriada d'Ermedàs, per a estudiar sobre el terreny la construcció d'un pont sobre el rierol. El lloc triat per creuar l'Aubi es trobava prop de la Torre Roja, en el punt en que s'uneixen les rieres d'en Roquer, Santa Margarida i el rec de l'Horta del Mig.

Croquis del pont anunciant la inauguració el 1895
D'obra magna es va qualificar per la premsa, en to irònic, la construcció del pont sobre l'Aubi, que va quedar enllestir a mitjans mes de setembre d'aquell mateix any. També es va col•locar una palanca sobre la Riera de Santa Margarida en el pas per l'Horta d'en Perdigó.
El pont de l'esquerra és el del segle XXI

En la construcció del pont i la palanca hi van contribuir els veïns fent prestacions voluntàries de pedra, i amb la neteja i consolidació dels terraplens i la llera de la riera. Però no tots els veïns hi van contribuir a les obres, l'hisendat Manel Fina, que igual que l'alcalde Estrabau, tenia moltes propietats a Ermedàs, era un dels influents propietaris que no sentia els interessos generals de la col•lectivitat de la mateixa manera que sentia els seus propis i s'oposà des del primer moment a la realització d'una l'obra que li molestava per ser iniciativa d'en Estrabau, amb el qual, des de llarg temps, estava indisposat, exigint els seus colons que no hi contribuïssin de cap de les maneres en aquella empresa.
El pont històric amb el nou pont sobre l'Aubi

El pont que si va construir sobre l'Aubi, és una estructura enterament feta amb maó massís de terra cuita, amb les particularitats pròpies que aquests materials de producció pre-industrial hi tenien, es a dir, mantenien una regularitat de forma i dimensió entre ells i es feien a mà en uns motlles de fusta. Les peces seguien lògicament el format català, de dimensions 14x29x4 cms.

Detall de la volta feta amb maons
La tipologia a la qual pertany l'obra es pot catalogar avui dia dins el tipus passarel•la, construïda amb volta apuntada per suportar les dues tramades esglaonades. En el seu eix de simetria, sobre la clau de volta, es va disposar un replà horitzontal de 1,80 m al qual es pot accedir mitjançant sis graons situats a ambdós costats. La planta del pont és constant, i té 0,90 m. La longitud total és de 4,80 m. Una barana situada a banda i banda protegia el pas de les persones.
Detall del l'esgraonat

La volta del pont es recolza sobre sengles estreps, també fets de maons, fonamentats en profunditat per sota de la llera de la riera, i així evitar les soscavacions erosives de l'aigua. Riera amunt es protegien amb uns murs que sortien en forma d'aleta per canalitzar i tranquil•litzar les aigües al seu pas per sota de l'obra. La secció hidràulica de l'ull te unes dimensions de 4,15 m de llum per 3 m de fletxa.
La mota de la Via Verda, s'aixeca sobre l'antiga rasant del pont

Originalment en pont disposava de dos bancs annexes situats a ambdós costats. Avui dia aquests elements han desaparegut. Actualment el tram inicial de la barana esquerra del pont és nova, el que resta de barana original va ser consolidada durant unes reparacions realitzades el febrer de 1908.
 
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ
HEMEROTECA DIGITAL AMP
CARTOGRAFIA, propietat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
 
AGRAÏMENTS:
AMP - (Arxiu Municipal de Palafrugell)
ICC - (Institut Cartogràfic de Catalunya)

Comentaris