L'Ateneu Cultural Racionalista de Palafrugell es va fundar el 25-04-1933, per un grup de palafrugellencs inquiets i emprenedors, entre els que es trobava el reconegut llibreter Martí Laviña i Torroella. Com a seu estatge per l'Ateneu van arrendar els locals d'una petita casa situada al carrer de Cavallers, número 2, propietat de Lluís Frigolé i Peya.
 |
| Al fons la Casa Peya als anys 20 del segle passat |
Era l'Ateneu una associació que fonamentà la seva existència en el propòsit d'acostar les classes treballadores de la vila al mon de la cultura amb l'objectiu de canviar la societat millorant la qualitat de vida dels seus associats, donant-los-hi la base cultural i les eines necessàries d'autonomia intel•lectual, com per a lluitar amb una raonable preparació contra l'ostracisme al que estaven condemnats pel fet de pertànyer a una classe social desposseïda de les avantatges i les comoditats del capital.
 |
| Manifest de presentació de l'Ateneu a la població |
Aquesta significació política de l'Ateneu es constatà immediatament i dos dies més tard, el dilluns, dia primer de maig, diada del Treball, els socis efectuaren una excursió festivo reivindicativa a les platges de Sa Tuna i Aiguafreda.
La tasca cultural fou l'aspecte més desenvolupat per l'associació i els seus dirigents programaven conferències, cursets, tertúlies, cicles de divulgació científica i actes culturals de molt diversa naturalesa, com ara excursions, concerts de música, teatre, ball s de saló o sardanes, danses que exhibien durant les festes celebrades a la vila. Actes i programacions organitzades per als associats, però on l'assistència era lliure per a tothom que volgués assistir-hi.
La seu que l'Ateneu tenia ubicada al carrer de Cavallers no era prou espaiosa, la qual cosa els obligava que la major part de les programacions, aquelles que es preveien d'assistència prou nombrosa, vinguessin a celebrar-les en locals que llogaven puntualment a altres societats i organitzacions de la vila com ara al "Coliseu Empordanès", rebatejat "Cine Victòria" en acabar la guerra Civil i actual Teatre Municipal, o al saló teatre del Centre Fraternal.
Entre els molts conferenciants que passaren per l'Ateneu cal mencionar aquella que va donar el 4 de desembre de 1933 el reconegut metge naturalista Dr. Vicente Lino Ferrándiz al Coliseu Empordanès, desenrotllant el tema "Causes de la malaltia i mitjans per a evitar-les". La concurrència a la dissertació fou seguida per nombrós públic que escoltà amb atenció i interès els discurs del prestigiós metge.
 |
| El doctor Vicente L. Ferrándiz |
El doctor Ferrándiz era l'introductor d'una nova tècnica de massatge, denominada quiromassatge, que importà directament de Suïssa i Àustria, on s'havia format treballant en diferents sanatoris d'aquells països. La paraula "Quiromassatge", o sigui, massatge manual, del grec "Keiros", mà, fou una denominació creada i registrada com a marca el 1933 pel doctor Ferrándiz. L'acceptació del mot fou tal que en el transcurs dels anys es convertí en una denominació genèrica. Actualment encara existeix l'Escola Ferrándiz Santiveri, dirigida pel seu fill.
Cal mencionar també la conferència celebrada el 28 de desembre de 1933 al Centre Fraternal pel naturista llibertari José Martínez Novella, aragonès resident a Barcelona militant del Partit Sindicalista d'Àngel Pestaña, molt interessat per la teosofia sobre la que publicà diversos texts, qui glosà dins la ideologia llibertària el tema "El origen de la Tierra y del Hombre". La conferència formava part del cicle públic de divulgació científica, organitzada per l'entitat cultural que fou inaugurada pocs dies abans pel doctor Ferrándiz.
La situació de greu crisi econòmica internacional originada al crac del 29 als Estats Units es manifestà a Europa i s'accentua a les darreries d'aquell any 33, el nostre país pateix amb més virulència les conseqüències de la depressió internacional, sent una economia depenent com era la nostra, i provocant l'augment del nombre de treballadors aturats. Aquesta situació comportà un increment de les tensions socials provocant forts enfrontaments entre els patrons i la classe obrera.
El moviment obrer no veu que la República, governada pel sector reformista de socialistes i republicans, pugui desenvolupar el programa polític que resolgui els greus problemes que pateixen a causa de la malmesa economia del país i es crea un ambient de desconfiança i desafecció creixent, de tal envergadura, que afavorirà la victòria del sector conservador a quasi tota Espanya, donant-les-hi el poder a les eleccions legislatives celebrades al novembre de 1933.
Les organitzacions sindicals no es fan esperar i reaccionen prompte, el primer dia de l'any 1934, es queia en dilluns, convoquen vagues obreres a tot l'estat, vagues que s'aniran succeint al llarg de tot l'any.
El dia 5 d'octubre de 1934 es constitueix el govern Lerroux, i aquest inclou al gabinet a tres membres de la confederació feixista CEDA, tots els partits republicans i organitzacions socials i sindicals protesten de la decisió, però la coalició era absolutament necessària al Partit radical per a obtenir la majoria a les Corts. En fer-se pública la noticia es declara la vaga general a tot l'estat, però que serà seguida només a la zona geogràfica del nord d'Espanya, amb Astúries, País Basc i Catalunya, Madrid i Castellà la Nova.
El cas d'Astúries fou singular, i allà es produí una veritable revolució social impulsada per un Comitè Revolucionari, on s'aplegaven els sindicats obrers de la UGT i la CNT; insurrecció que aviat prengué el camí de les armes i fou dura i sagnantment reprimida pels exèrcits de regulars i la Legió comandats pels generals Franco i Dávila.
El govern republicà, ordenà per aquests fets, el tancament immediat de les organitzacions sindicalistes arreu de l'estat, ordenament que afectà l'Ateneu Cultural així com als Sindicats i Centres Obrers de la Vila, que hagueren d'interrompre llurs activitats mentre durà el govern conservador.
Mentrestant i aprofitant-se de la situació, el propietari de l'immoble del carrer de Cavallers, on l'Ateneu tenia la seva seu, denuncià certs incompliments de l'associació i s'instruí causa de desnonament contra l'entitat cultural, celebrant-se l'acta de reconciliació al jutjat municipal el dimarts dia 18 d'octubre de 1934, sense que s'arribés, en un primer moment, a un acord entre les parts.
Finalment el propietari senyor Frigolé, recuperà el ple domini de l'edifici de la seva propietat conegut arreu pel nom de "La Casa Àcrata".
El dilluns dia 3 de febrer de 1936, amb la victòria del Front Popular a les eleccions, es procedí per l'autoritat competent a l'aixecament de la clausura que pesava damunt els sindicats i centres obrers pels fets d'octubre. Aquell mateix dilluns fou reobert el Sindicat Únic de Treballadors, afecte a la CNT. i que aplegava, en el moment de la seva clausura, uns 2450 militants dels diversos rams de l'activitat laboral palafrugellenca. El dimarts tocà el torn al Sindicat d'Oficis Varis (CNT.) i al Sindicat de Treballadors i Arrendataris de la Terra, que tenia seu al carrer de la Tarongeta, durant la República batejat amb el nom de Vallès i Ribot.
Així mateix s'autoritzà novament el funcionament del BOC, en aquells moments organització integrada dins el Partit Obrer d'Unificació Marxista; i de l'Ateneu Cultural Racionalista, donant-se la curiosa circumstància que aquestes dues entitats no tenien domicili social. Els dos havien estats desnonats pels respectius propietaris de les finques que ocupaven, havent traslladat l'autoritat governativa el mobiliari i efectes pertanyents ambdós centres al Dipòsit Municipal, on encara es trobaven.
L'Ateneu es va posar en mans de l'autoritat judicial entenent que el desnonament de que fou objecte no es realitzà d'acord amb les disposicions legals vigents. El Jutjat Municipal assenyalà el judici de conciliació de la causa entre en senyor lluís Frigolé i l'Ateneu pel dia 12 de maig de 1936. Mentrestant el dia 9 de maig el POUM palafrugellenc reobria el local social del carrer de Cavallers, comprés entre el carrers de Quatre Cases i Plaça Nova, batejat durant la República amb el nom de "14 d'abril", i que per l'arbitrarietat del propietari, quan fou tancat arran els episodis revolucionaris d'octubre de 1934, s'havia convertit en una oficina electoral del front de dretes local. El propietari de l'edifici fou obligat a indemnitzar els arrendataris amb 450 pessetes en concepte de danys i perjudicis.
El judici celebrat el dia 12 de maig entre l'Ateneu Culturals i el propietari de la finca del carrer de Cavallers donà un resultat negatiu per a la reconciliació i l'acord d'ambdues parts i el procés continuà viu a les dependències judicials.
L'esclat de la Guerra Civil Espanyola el 18 de juliol de 1936, sorprengué la reconciliació i recuperació de la seu de l'Ateneu en ple procés. Una situació extraordinària que capgirà, com no podia ser d'una altra manera, la situació a la Vila, on s'organitzà un gabinet de govern local amb el nom de Comitè Central Antifeixista.
El dia 20 de juliol de 1936 l'Ateneu Cultural Racionalista s'apropià de l'edifici i jardins que la família Bec de Careda posseïa al carrer de Cervantes. La majestuosa finca fou destinada a estatge social de l'entitat, sense renunciar per aquest motiu al procés que tenia pendent amb l'antiga seu del carrers de Cavallers.
Finalment el dia 28 de setembre de 1936 en compliment de l'acord pres pel Comitè Antifeixista, s'imposaren sengles multes de 3.000 i 1.000 pessetes, respectivament, als ciutadans Lluís Frigolé i Carme Botifoll, propietaris dels immobles que habitaven abans dels fets d'octubre de l'any 1934, l'Ateneu Cultural i el BOC, com a sanció reparadora dels perjudicis ocasionats per dits ciutadans a les esmentades entitats, per abús de la situació de privilegi que els atorgà el Bienni Negre.
 |
| Segell de l'Ateneu Llibertari, 1936 |
Considerant que responia millor el moment que es vivia durant aquells temps de guerra i acció popular compromesa amb la lluita antifeixista i revolucionària, l'Ateneu Cultural Racionalista decidí transformar-se en Ateneu Llibertari, mantenint les activitats de la nova entitat en l'espaiosa finca de Can Bec que ja ocupava des del mes de juliol. En la assemblea constituent celebrada el dia 8 de setembre de 1936, s'aprovà un nou reglament i es nomenaren les comissions de Biblioteca i de Museu, amb el compromís de donar un gran impuls i extensió a les noves seccions que es crearen.
 |
| Al fons la Casa Peya als anys 70 del segle passat. |
L'Ateneu Llibertari deixà d'existir en acabar la guerra l'any 1939, amb la victòria en el conflicte d'aquells mateixos que utilitzaven l'ostracisme per controlar i sotmetre les classes socials més desafavorides. Els membres i dirigents de l'Ateneu van ser encausats com a delinqüents i criminals, sense tenir la consideració del tracte d'haver estat fidels al sistema de govern constitucionalment i foren perseguits i represaliats en nom d'un Nou Ordre que instaurà una maquiavèl•lica invenció política sorgida de la més profunda arrel ibèrica caciquil, denominada eufemísticament nacionalcatolicisme, un sistema propi desenvolupat pels rebels i acòlits afegits, en un moment en que a tota Europa rebia el nom de feixisme.
La Casa Àcrata fou demolida fins a no deixar cap rastre del que havia estat allà hostatjat i al seu solar es construí un edifici d'estil modernista obra de l'arquitecte figuerenc Pelai Martínez Paricio. Actualment la casa es coneguda per "Casa Peya" o "Casa Carlhian".
 |
| L'arquitecte Pelai Martínez (1898-1978) |
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ
HEMEROTECA DIGITAL AMP
AGRAÏMENT:
AMP - (Arxiu Municipal de Palafrugell)
Comentaris