Passa al contingut principal

LA VISITA DE NICOLÁS SALMERON A PALAFRUGELL (1897)

Amb puntualitat teutona arribà a l'estació del tramvia de Palafrugell el tren de les dotze, que portava a la Vila l'insigne polític i expresident de la república espanyola, el senyor Nicolás Salmerón i Alonso.
L'ex president de la Primera República espanyola Nicolás Salmerón
El dematí del dilluns dia 20 de setembre de 1897, la tramuntana bufava amb força i els visitants que acompanyaven el senyor Salmerón, una comissió de personalitats republicanes d'alguns dels pobles veïns, amb els senyors Corominas, Salas Antón, Jimeno, Carreras Pujol i el fill del polític, Salmerón Garcia, foren rebuts a l'arribada per una representació del Partit Republicà local i un nombrós públic que omplia completament l'andana i els carrers contigus a l'estació que esclatà amb aplaudiments d'entusiasme amb la presència del polític.
La nombrosa concurrència els acompanyà fins a Plaça Nova des d'on hostes i acompanyants prengueren uns carruatges que els conduïren fins a Sant Sebastià. Allà van ser complimentats amb les impressionats vistes que s'albiren de la terra i els mars empordanesos, i obsequiats tot seguit amb un dinar que acabà amb un discurs de l'eloqüent tribú, il•lustre filòsof i eminent polític i el posterior brindis republicà. Acabada l'oratòria van tenir lloc les presentacions al senyor Salmerón d'antics i constants republicans de la Vila.
Apurat el cafè, la comitiva emprengué a peu el camí de Llafranc per una sendera oberta a la muntanya, mentre els carruatges tornaven pel camí de cotxes que els havia dut fins allà, per anar a esperar-los a la pujada de Llafranc. Arribats a la platja i al poble, la comitiva visità l'església de Santa Rosa, recentment construïda, on s'informà els visitants de les troballes arqueològiques descobertes a les excavacions practicades.
Es dirigien a la pujada, on esperaven els carruatges, quan el grup es trobà amb el veterà Franciscu, En Xicu de Blanes, que amb la samarra blava, la barretina vermella i la seva cara, riallosa sempre, observava de guaita en guaita aquella munió de gent que se li acostava.

L'alcalde de Llafranc en "Xicu de Blanes"
No tenia entre els llavis la seva inseparable pipa, en aquells la sostenia entre les mans mentre omplia la cassoleta de tabac. En Xicu saludà carinyosament a Corominas i aquest li presentà a Salmerón; fent d'en Franciscu l'elogi que es mereix. Salmerón el felicità i tots dos s'encaixaren amigablement la mà.

-Mucho he oido hablar de usted don Nicolás, en mi nada corta vida, pero jamás pensé tuviera un día la suerte de verle y estrechar su mano. Li digué en Xicu.

-Soy lo mismo que siempre he sido, un viejo republicano, pero así y todo, si un día conviene, aun haré lo que pueda.

A Nicolás Salmerón li van satisfer les paraules sinceres i lleials d'aquell veterà. Quan s'acomiadaven en Xicu li espetà:

-A usted también se le està haciendo la blanca la barba, como a mí. En Salmerón rigué de l'espontaneïtat amb que en Xicu va fer el comentari.

Es remuntà la pujada, al capdamunt de la qual esperaven els carruatges, i es reprengué la tornada a la Vila. En breu estona arribà la comitiva a Plaça Nova.
Desitjava el senyor Salmerón veure el procés d'elaboració dels taps de suro i també visitar les cooperatives de consum de la Vila. Com que ja era tard decidiren visitar les cooperatives deixant per l'endemà la visita a una fàbrica de Palamós.
S'hi arribaren a La Económica, la qual visità i li fou explicat el mecanisme de la Societat, se li posaren de manifest els llibres i balanços i se li donaren totes les explicacions necessàries perquè es formés una idea pràctica d'aquestes entitats, la qual cosa agradà e interessà en gran mesura al senyor Salmerón.
Visitaren després la cooperativa La Reformadora, els directors de la qual li donarem explicacions semblants sobre el seu funcionament.
Acompanyats a la Fonda visitaren més tard El Centro Obrero on l'esperaven un miler de persones i fou rebut pel seu president senyor Abraham Dispès amb paraules eloqüents i frases sentides de benvinguda; Acabada la visita el grup de polítics republicans es dirigiren al Teatre Pitarra al carrer del Sol, on havien de celebrar un míting.
El local del teatre oferia un aspecte impressionant on esperaven més de tres mil persones àvides per escoltar les paraules del senyor Salmerón. La xerrada versà sobre la unificació de les famílies republicanes i el desig de superar les discòrdies ideològiques, falta d'organització i disciplina.
Acabat el multitudinari míting la comitiva visità el Centro Fraternal, rebut a la porta pel seu president Eusebi Genís i els membres de la Junta, als que deparà amb paraules d'agraïment i elogis.
L'endemà a les deu del dematí el senyor Salmerón i els seus acompanyants sortien cap a Palamós en un luxós cotxe arrossegat per quatre puixants cavalls, posat a la seva disposició pel propietari senyor Isaac Matas.

AGRAÏMENTS:
AMP - (Arxiu Municipal de Palafrugell)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes