Passa al contingut principal

MARTÍ LAVIÑA (1884-1939), UN ANARQUISTA CONSEQÜENT

En Martí Laviña i Torroella, el mitjà de tres germans, va néixer a Palafrugell el dia 26 de maig de 1884, era fill de Francesca Torroella Noguer i Nicolau Laviña Cairó casats a Palafrugell el 7 de desembre de 1897. El pare era barber i tenia situat l'establiment al carrer Estret, un home de fermes conviccions polítiques i membre de la lògia maçònica Luz de Palafrugell;

Quan en Martí comptava quinze anys va haver de patir la mort prematura del seu germà gran, en Marc, un fet, entre d'altres que va experimentar al llarg de la seva infantessa, que condicionaria el seu caràcter i li forjaria una personalitat d'home bondadós amb fermes conviccions ideològiques, i que l'acompanyaria ja per sempre durant la resta de la seva vida.

Noi treballador com el que més, quan tingué edat suficient en acabar els estudis elementals, com era habitual a les famílies més humils, i vivint en una població plegada d'indústries, entrà a treballar de menestral en una de les fàbriques sureres on es relacionaria directament amb les tendències obreres i sindicals del moment, el socialisme i l'anarquisme, que debatien les seves diferències i sumaven adeptes a les fàbriques i els centres associatius, com el Centre Obrer de Palafrugell, associació fundada el 1887 que comptava amb 315 membres el 1904. En aquesta organització proliferaven les assemblees formatives, i les idees llibertàries de Mijaíl Bakunin es debatien amb veritable passió.

Martí Laviña al centre de la imatge
No trigaria pas gaire Martí Laviña en integrar-se a aquell mon, on es relacionà amb els obrers més activistes de la Vila, el 1897 existia un grup anarquista organitzat i actiu; a Palafrugell existiren els següents grups anarquistes: "Luz y Armonia", "El Justiciero", y "El Despertar"; i el 1903 es registren fins a 4 societats obreres de diversa ideologia.

El febrer de 1904 en Martí va ser cridat a files per a realitzar el servei militar, però en sortí exclòs del sorteig per ser curt de talla. L'exclusió definitiva, desprès de varies revisions al llarg del temps no li arribaria fins l'estiu de 1907.

Mentrestant, en Martí, continuava fent la vida quotidiana a que estava acostumat. El dia de Nadal de 1904, a les eleccions celebrades als Casinos de la Vila, va ser elegit vocal de la Junta Directiva del Centre Obrer. Associació de la qual n'era membre des de feia uns anys.

El mes de setembre de 1908, entre els dies 6 i 8 va tenir lloc al Centre Obrer de Barcelona un Congrés Obrer de Catalunya, amb la participació d'una representació obrera de Palafrugell, en el qual s'acordà la creació de la Confederació Regional de Societats de Resistència Solidaritat Obrera. La Solidaritat Obrera s'implantà a la Vila amb una societat i una federació local, creació que fomentà l'estructuració organitzativa local del moviment obrer associatiu.

En Martí compaginava la seva vida privada amb les activitats polítiques i laborals, ajudant el seu pare a la barberia. En aquests afers estava immers quan es va casar el dimarts dia 14 de setembre de 1909 amb la jove treballadora i modista, Engràcia Carreras, Na Gracieta, i l'any següent, el mes de setembre de 1910, fou presentat a Palafrugell el projecte associatiu d'un grup de joves que es presentaren públicament amants de la cultura popular en la qual manifestaven la necessitat de crear un Centre de Cultura Popular desvinculat de tota tendència de proselitisme social o polític.

El full amb que es proclamava aquell projecte associatiu cultural fou subscrit pels mestres i professors de la població i per molts altres benemèrits ciutadans; per tal de recollir adhesions, es feu circular una missiva que deia així:

Senyor En .......
A./V.
Molt distingit senyor nostre:

Am seguretat que V., esperit observador i culte, s'haurà exclamat mes de una volta del baix nivell de la cultura col•lectiva del poble de Palafrugell, i, com nosaltres, fonda llàstima haurà sentit al veure lo abandonada que està la nostra joventut, obligada á esmerçar ses hores de vagar en embrutidor no fer res per les sales dels casinos quan no—i es ben sovint—am les cartes a les mans al voltant d'un panyo verd.

No hi val per res que durant llur infantesa hagin rebut les lliçons i aciençades màximes dels professors, puig que en deixar l'escola massa joves en sa majoria, entren a la vida i breguen en sos embats lliures ja de la direcció sanitosa del mestre i guiats no mes que per l'exemple de la generació que els precedeix, que els porta a fer lo mateix que veuen en els altres i ben tost, per a no sortir-ne mes, passen al oblit les ensenyances a l'escola rebudes.

I com que, fill d'aqueix estat general d'incultura, els casinos de la nostra vila sols han procurat atendre les diversions, vicioses en majoria i no han tingut mai cura de les necessitats d'ordre moral dels seus socis i famílies, arribant el que mes a tenir una biblioteca acoblada a l'atzar i sense mètode i abandonada al Iliure albir del per natural afanyós de cultura, sistema gairebé sempre de funestos resultats, falta a Palafrugell i és d'absoluta imperiosa necessitat, si volem que el nostre poble es posi al nivell que li correspon, una entitat que es cuidi no mes d'escampar a mans plenes aqueixa cultura que tant ens manca.

Per això és que nosaltres, portats d'un fervent voler a Palafrugell, ens proposem crear una entitat que, acoblant a tots els palafrugellencs sense distinció de matisos ni estaments, tingui per sol fi proporcionar als adults medís de refer i augmentar les ensenyances oblidades, i als joves guiar-los als començos de la vida, continuant la obra que per la sortida de la escola el mestre deixà interrompuda, proporcionant-los, ensems que lectures ben dirigides, manera d'adquirir el desenrotllo físic que enfortint-los materialment posa bona base pera l'enfortiment moral i també aquelles diversions d'utilitat i goig, i despertant-los aficions d'un ordre enlairat que els allunyi del xorc vagar i del vici.

La idea, com véu, es gran i té d'esser forçosament d'ermosos resultats. Mes, per a que sigui una realitat cal el concurs de tots, cal que tothom, qui molt qui poc, hi aporti son ajuda, que la feina a fer es molta i les nostres forces son petites, àdhuc ser molta la voluntat i el desig de treballar que ens anima; i per això es que venim a demanar-li son necessari concurs, creguts que no ens el negarà, puig sobradament ens son coneguts son amor a Palafrugell i son altesa de mires.

Aquesta cooperació que demanem, pot donar-se'ns de dues maneres: adherint-se com a soci protector o ajuntant á l'adhesió una quantitat, sigui la que es vulgui, per a ajudar a la instal•lació i al sosteniment de la entitat que anem a crear.

I en la confiança de veure'ns honrats am sa companyia en la creuada que per la cultura palafrugellenca ens hem emprés, aprofitem l'ocasió per a fer-li present nostra consideració i estima.

A/v 17 de Setembre de 1910.

Isabel Estela.—María Albertí.—María Heras.— Agna Ferrer.— Lluïsa Serra.—Dolors Genis.—Concepció Gallart.—Vicens Roure y Armada.—Pau Aulestia.— Joseph Barceló.— Joseph Massanas.- Joseph Sagrera.—Tomás Gallart. - Arcadi Girona.—Joseph Bisbe.—Joan Quintana. — Miquel Mundet. — Martí Laviña.—Joan Pascual.— Pelay Borras. — Joan Linares.— Sixt Pascual.— Gabriel Bretxa.—Enrich Ferrer Grassetas -Ramir Medir i Eduard Bofíll.

A començaments del mes d'abril de 1912 esclatà la vaga dels obrers surers de Can Torres i en Laviña, que era membre del comitè d'empresa, fou l'adalil triat pels treballadors per tal rescatar els seus drets de forma favorable en la resolució del conflicte. La confrontació dels obrers al carrer, amb la participació de les seves famílies, assolí cotes d'una gran exaltació ciutadana, requerí la presència d'un nombrós contingent de la força pública per apaivagar els ànims. Malgrat l'extraordinari desplegament de guàrdia civil a la Vila, el conflicte s'allargà fins al 23 de juny.

Una inesperada desgracia es creuà novament en la vida de Martí Laviña, la seva germana Lluïsa emmalaltí sobtadament a causa d'un brot infecciós que li provocaria la mort el dia 9 de març de 1913. Els metges de Palafrugell certificaren que la mort de la jove havia estat provocada per neumofilia.

Martí heretà la barberia del seu pare quan aquest es retirà de l'ofici, però no prosseguí amb el negoci familiar, en el local del que tanta parròquia s'havia fet assídua instal•la un negoci al que no assistiria la mateixa clientela. Martí Laviña sent coherent amb la seva ideologia feu realitat el somni d'obrir una llibreria en el que oferia material de pensament anarquista i contingut polític catalanista i d'esquerres. Als seus ideals i a la llibreria es dedicà en exclusivitat, compromès en cos i ànima a divulgar cultura i coneixement a les classes treballadores.

La venda de llibres es manifesta de seguida que no és un bon negoci i amb prous feines cobreix gastos per a sostenir-se. L'Engràcia es veu obligada a deixar la costura, que feia de forma esporàdica, i busca feina en una fàbrica per tal de garantir l'ingrés d'una setmanada a la llar. Entretant ell ha de compaginar el negoci de la llibreria amb la feina de barber.

Anunci de la llibreia Laviña dels anys vint
L'any 1914, amb el naixement del seu fill Lluís, i ja que de llibres se'n venen pocs, idea la iniciativa de convocar a la llibreria unes sessions de lectura d'autors catalans. Ho anuncia a la premsa local amb el reclam de "Lectura Popular" d'una extensa biblioteca d'escriptors al preu de 10 cèntims. Decidit a capgirar la situació, el mes següent, trasllada el local al carrer dels Valls, número 11, davant de Can Rovira, pensa que aquest emplaçament és millor per a una llibreria que l'emplaçament del carrer Estret on havia estat fins a aleshores.

El 19 de gener de 1918 neix el segon fill del matrimoni, una nena a la que posaran el nom de Rosa, que seguiria les passes del seu pare convertint-se en un referent anarquista internacional i aferrissada lluitadora contra el feixisme a la guerra civil espanyola en la que participà com a miliciana. Quan era molt petita la Rosa, en tenia set anys, el rei Alfons XII vingué a la Vila per a inaugurar les escoles "Torres Jonama"; la Rosa, pels seus antecedents familiars, fou, a mode d'escarni, intencionadament elegida per a oferir el monarca un ram de benvinguda quan arribà a la població.

El mes de maig de 1924 Martí Laviña fou detingut per la guàrdia civil, amb d'altres veïns de la població, per fer classes de català i tingut per un element perillós, era el representant a Palafrugell de l'Associació Internacional Anarquista, un cop alliberats els detinguts, ell encara va haver de romandre a la presó durant uns quants dies més.

En el sorteig celebrat el dia 26 de febrer de 1927 per a l'elecció dels Vocals Associats que, amb una representació de l'ajuntament, constituïen la Junta Municipal fou elegit Martí Laviña que es presentava per la Secció 1a.

El 31 de maig de 1928 Laviña publica al setmanari palafrugellenc Baix Empordà un article, el primer d'un seguit de col•laboracions a partir d'aquell moment, on remarca les excel•lències de la Trofologia, ciència dintre del naturalisme que tracta de l'alimentació i la nutrició, l'harmonia alimentària.

Posteriorment, el març de 1929 relata en una crònica la visita mèdica que li ha realitzat el doctor Francesc Martí, en l'escrit confessa que fa temps que està malalt amb uns sofriments inexplicables, convençut que el gros nombre i repetits medicaments que li han subministrat des de la medicina al•lòpata, l'ha enverinat, i que el portava cap a la mort, i diu:

-Posseint jo alguns coneixements, encara que limitats, sobre naturisme, fa un temps vaig decidir-me no voler prendre absolutament cap més medicament i fer una alimentació purament vegetariana, havent suprimit radicalment totes les carns, les de mar, terra i aire, la sal, els ous, el cafè i el vi. Fumar i beure altres licors, ja no ho havia fet mai.

Desprès d'una sèrie de preguntes i d'un examen mèdic, el doctor Martí li digué:

- Ja heu pensat bé en fer-me aquest advertiment..., vos heu treballat massa de cap, en relació a les vostres forces. Vos Laviña heu sigut massa sensible al dolor humà. A banda d'això, de l'anèmia i la neurastènia, teniu hiperclorhídria, i per això patiu les males digestions. Per això vos, Laviña, no podeu ésser vegetarià. Vos heu d'ésser omnívor. Vos, cada dia heu de menjar un peix i un tall de carn. Necessiteu reforçar-vos.
Anunci de la llibreria als diaris dels anys trenta
El mes de febrer de 1930 moria, a edat molt avançada, el pare del Martí, l'entranyable barber del carrer Estret Nicolau Laviña. El barber dels treballadors i de la gent d'esquerres de la Vila.

En Martí continuà col•laborant i publicant articles al baix Empordà fins l'any 1930 i posteriorment a partir del 1932 al diari ARA, sobre naturalisme, en contra del tabac, sobre les propietats de les fruites, sobre la terapèutica naturista i els malalts. I el juny de 1930 publicà un article amb comentaris crítics a la conferència donada a la Vila pel metge barceloní Tomàs Samora i Ribas que havia tractat sobre "Les victòries de la Ciència contra el dolor".

El juny de 1933 proposà uns nous estatuts al Centre Fraternal, associació de la qual n'era membre, redactat que perseguia una major transparència en la gestió i mecanismes democràtics d'elecció i participació en les juntes de govern.

A la llibreria de Martí Laviña durant els difícils anys de 1934 i fins la finalització de la guerra de 1936, que representà el seu tancament definitiu, es diversificà l'oferta, sense abandonar el tema principal de les publicacions d'ideologia que ja oferia, amb la venda de material escolar i llibres de text, i continua col•laborant al setmanari ARA escrivint articles sobre el Capital i el treball, sobre Guerra i Revolució i en contra del feixisme.
Signatura d'en Martí Laviña

Cap a finals de la guerra Palafrugell era ple de refugiats i membres de les Brigades Internacionals que amb prou feina, de tants que eren, si tenien aixopluc a les cases que els acollien, en Laviña va albergar un d'aquests estrangers solidaris que havia deixat la comoditat de casa seva per ajudar-nos, el noi er de nacionalitat iugoslava i va dir-los que es deia Vladimir.

Membres de les Brigades Internacionals, amb en Vladimir a la dreta en la imatge
En Vladimir, que els confessà que feia dir així, però que aquell no era el seu nom, mantingué llargues i apassionades converses polítiques amb en Martí, li deia que quan acabés la guerra el duria al seu país perquè veiés que el comunisme no era tan dolent com deia l'anarquista. El desconegut reconegué ser un important personatge però que no podia desvetllar la seva identitat a la família palafrugellenca, malgrat desitjar-ho fer per agraïment ja que tan desinteressadament l'havia acollit a casa seva.

Mariscal Tito
El misteriós Vladimir no era cap més altre que Josip Broz Tito (1892-1980), president de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la seva mort al 87 anys.

Amb la finalització de la guerra els Laviña iniciaren l'exili camí de la frontera, anaven a peu i trigaren quatre dies en arribar-hi. Allà els homes es van veure obligats a separar-se de les dones i els nens i al cap d'un temps en Martí Laviña moriria en el camp de concentració d'Argelers a causa d'una congestió pulmonar.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ
HEMEROTECA DIGITAL AMP
CLASSE OBRERA I SINDICATS A CATALUNYA, 1903-1920. Pere Gabriel i Sirvent
ROSA LAVIÑA. L'anarquista de Palafrugell. Xevi Planas i Casamitjana. Revista de Girona 183. (1997)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes