ELS MOLINS DE VENT AIGUADERS DE PALAFRUGELL (1a. PART))

Els pocs molins de vent que encara resten a la vila de Palafrugell eren uns enginys mecànics accionats mitjançant l'empenta de l'aire amb el qual es generava la força de treball necessària que feia funcionar les bombes d'extracció de l'aigua.
Cal establir que el mot molí està íntimament lligat al concepte de "moldre" i per tant fa referència a l'acte de reduir els grans de cereal a partícules més o menys fines, però que el cas que ens ocupa es limita exclusivament als que servien a les hortes mitjanes i grans per a pouar l'aigua de reg.
Aquests ginys auxiliars de la pagesia es van començar a utilitzar a la nostra població a la segona meitat del segle XIX, quan ja tenien un grau de funcionalitat raonablement desenvolupat i havien estat prèviament perfeccionats en altres poblacions, tot i tenir a la Vila molt bons tallers de mecànica i serralleria, però dedicats exclusivament, com estaven, al servei de la industria surera.
La concessió per a la construcció i ús de molins fariners, tan si eren de vent com hidràulics, era un dret que atorgava el monarca i havia estat així des de la baixa Edat Mitjana. Va ser durant el regnat d'Isabel II, el 1836, quan es va revocar aquest dret que requeria als particulars el pagament d'un permís que expedia el Reial Patrimoni. La liberalització no només afavorí la construcció de més molins, sinó que edemes afavorí la modernització dels que ja existien i permeté l'evolució tècnica de nous tipus més eficients.
No es trigaria pas gaire temps en substituir a les sínies de les hortes i a les explotacions d'ús agrícola la tracció de sang de les someres, per la força eòlica, i tots aquells que es podien permetre costejar la instal•lació d'un molí de vent aiguader construïren ginys per bombejar l'aigua del subsòl. D'aquesta manera s'iniciava la mecanització del camp que a la nostra comarca evolucionà cap a un tipus de molí metàl•lic de disseny molt característic al voltant del qual existiren algunes industries pròsperes.
Bàsicament l'enginy constava d'un rotor d'eix horitzontal, un mecanisme de transmissió biela-cigonyal de carrera curta, uns 6 a 10 cm i un dispositiu de bombeig.
Aquest tipus de molí funciona amb un règim eòlic baix i moderat mitjançant una bomba de pistó capaç d'aspirar un volum d'aigua del subsòl, entre 1500 i 4000 litres l'hora, segons fos la grandària del molí, i podien arribar a aflorar la vena subterrània líquida des d'una profunditat d'uns 15 metres.
Els molins aiguaders van proliferar entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XIX, i a la demarcació de Girona existiren uns quants tallers que es dedicaven exclusivament a la seva fabricació. La utilització de molins de vent va ser d'ús comú fins a l'arribada dels motors de combustió que permeteren l'extracció mecànica de l'aigua del subsòl d'una manera ja completament controlada. La irrupció de les noves tecnologies, sobre tot a partir de mitjans del segle XX, va provocar l'abandó en l'ús dels molins de vent, els quals van restar abandonats, sinó desballestats, entrant en un procés definitiu de deteriorament i oblit.
El taller més antic i potser el més conegut de tots els que existiren, fóra el d'en Serreta, de Cassà de la Selva. Aquest fabricant va ser l'autor de la major part dels molins que resten encara avui dia a Palafrugell i per això ens limitarem exclusivament a ell per a ressenyar la seva trajectòria.
Antoni Planas i Mundet, fill de Jaume Planas i Francesca Mundet, era conegut pel sobrenom de Serreta, fou un constructor pioner de molins de vent a qui es deu en exclusivitat el haver fet el camí de perfeccionament i evolució dels enginys, des d'un estadi que fou molt breu i rudimentari, en que els construïa amb materials de fusta i lona, per passar quasi immediatament, pels voltants de 1860, quan es casà amb Joaquima Carbó, a fer-los de ferro forjat fins als més evolucionats de la darrera època creats ja enterament de foneria.
Elements d'un molí aiguader
De la seva primera època no cal dir que no en queda cap rastre de molins, no així de la segona, període comprés entre els anys 1860 i 1874 en que comença pròpiament la seva anadura i on els artilugis evolucionen des de una estructura confeccionada enterament de ferro forjat amb quatre antenes o pales (antenada), d'aspecte similar però a petita escala dels clàssics molins de vent fariners, a una estructura de sosteniment, l'arbre del qual és fet de fosa, però on encara les pales continuen sent de ferro forjat.
La tercera època dels tallers Mundet de cassà de la Selva introdueixen un tipus de molí desenvolupat entorn del 1874 i patentat el 1877 en que tot l'enginy és fet de foneria i està constituït per un ramell de vuit pales, amb la característica de que quatre d'aquestes pales eren fixes i les altres quatre estaven preparades per a oferir una resistència gradual a la força del vent per tal d'exposar més o menys superfície a la ventada i d'aquesta manera mantenir un ritme constant i regular de gir del ramell.

DESCRIPCIÓ DEL MOLÍ
Normalment els molins aiguaders són de mides reduïdes i consten d'un cos vertical, l'arbre, amb la seva part superior giratòria, al capdamunt del qual es situa el ramell que gira lliurement sobre un eix horitzontal i que s'orienta en la direcció que bufa el vent gràcies a la coa que incorpora fent funcions de timó penell.
Els molins aiguaders, per les seves característiques de funcionament, es situaven al capdamunt d'una torre, quadrada o cilíndrica que edificava a sobre del pou solia tenir de 2 a 4 metres d'alçada, amb la qual cosa s'aconseguia per un costat mantenir lliure el broc del pou i altrament enlairar l'enginy i captar sense turbulències ni obstacles els corrents profitosos del vent.
L'antenada de les pales sol tenir unes dimensions que oscil•len entre els 2,50 i 4 m de diàmetre de roda, i per a fer funcionar el molí a sobre de les pales es col•locaven enganxades les veles, confeccionades amb roba de lona o amb el teixit dels sacs, que oferien prou resistència al vent com per a començar a funcionar. En els primers models de molins, per poder mantenir una freqüència regular en les revolucions de gir de les pales, es rectificava la superfície tapada en funció de la força del vent que hi fes en cada moment, això requeria un bon coneixement de les característiques pròpies i estacionals dels vents dominants a la zona i tenir establert un procediment d'equivalències mecàniques entre la velocitat del vent i la superfície coberta de l'antenada.
Posicions de les veles a les pales del molí
Un altre sistema per a mantenir la regularitat de gir, aquest molt més emprat, consistia en orientar el mecanisme mitjançant un joc de cadenes que permetien fixar l'enginy en diferents posicions respecte de la direcció i segons la intensitat del vent, regulant d'aquesta manera la incidència directa de l'empenta.
El moviment rotatiu de les pales es transforma en alternatiu de vaivé a través d'una biela cigonyal o excèntrica i es transmet a una barra vertical que acciona la bomba d'èmbol situada dins el pou. La bomba consisteix en un cilindre amb dos orificis proveïts de les corresponents vàlvules, per l'interior del qual es desplaça l'èmbol que quan s'eleva produeix una aspiració que succiona l'aigua del pou.
D'aquesta manera l'aigua pouada es condueix fins al safareig o aljub per a emmagatzemar-la fins que arribi el moment de repartir-la pels camps de conreu i les hortes.

INVENTARI
Tot i no ser una relació exhaustiva, ens consta, no s'han inclòs, per exemple, els molins ja desapareguts, oferim ací els molins inventariats en una primera campanya, duta a terme durant la primavera de 2010, sense tancar la possibilitat de noves aportacions que, de mica en mica, acabin completant aquest inventari.

MOLÍ DE CAN MATÓ
Situat al veïnat del Piverd, al nucli urbà de Palafrugell.
DESCRIPCIÓ
Molí sobre torre, de ferro fos, i eix horitzontal curt, amb transmissió mitjançant excèntrica. L'eix i el capçal efectuen els girs sobre cèrcols de fricció. El rodet, d'uns 3,60 metres de diàmetre, és de quatre pales.
L'estat de conservació és molt precari, faltant-li la coa de xapa i dos tensors de l'antena frontal. El molí s'immobilitza a l'arbre, amb cadena i ganxo, sobre una de les pales.

Molí de Can Mató
MECANISME
El capçal de gir del molí es compon d'una cartel•la de ferro, de secció en "T", el peu de la qual te aproximadament 0,80 m d'alçada per uns 40 cm de braç superior, que fa la funció de plataforma, a sobre de la qual se subjecta l'eix horitzontal, amb transmissió mitjançant excèntrica. El conjunt es recolza al tub de l'arbre en dos punts subjentant-se amb cèrcols de fricció que estan separats entre ells uns cinquanta centímetres.
Per sota del primer anell de fricció, la secció del tub de l'arbre inicia una ampliació troncocònica per anar a buscar la base d'ancoratge a la teulada amb una major superfície d'assentament.

Detall de l'excèntrica
 En l'espai entre l'eix horitzontal i el primer anell del tub de l'arbre, s'emplaça l'excèntrica, amb una barnilla centradora per corregir l'oscil•lació del disc. En aquest mateix anell, es subjecta la barra principal de la coa. Una sòlida barra de ferro transversal, de secció en "T", que serveix de lligam al nervi principal i als dos tensors, que estabilitzaven la coa.
L'enginy descansa sobre una base d'obra quadrada que s'enlaira uns seixanta centímetres per damunt de la coberta de la torre.
LES PALES
Aquestes consten d'un enreixat trapezoïdal de barnilles de ferro de 6x4 cel•les, longitudinals i braç, també de ferro, de secció rectangular. No s'aprecien a les pales elements per a la subjecció de la vela.
LA COA
La regulació del molí es realitzava amb timó simple, amb el governall, que es situa perpendicular al rodet. Estava fixada sobre un nervi de ferro rectangular, amb dues barnilles paral•leles en la part inferior que la subjectaven entre elles i orientava l'antenada del molí perpendicular al vent.
TENSORS I RIGIDITZADORS
Els únics tensors que resten a l'enginy son els dos que queden de l'antena frontal, de secció rodona, que s'uneixen als extrems de les pales.
Els rigiditzadors de les pales se situen sobre els braços a tocar la base de l'enreixat de barnilles. Son de ferro i de secció rectangular. Igualment complint aquesta funció els tensors de secció rodona que uneixen les pales, entre sí, per les cantonades inferiors.
LA TORRE
El molí es recolza sobre una torre de considerable alçada, coronada per una petita barana metàl•lica, l'accés a la teulada es realitza amb una escala de mà des de l'interior de la torre.
MOLÍ DEL CARRER EMPORDÀ
Situat al carrer Empordà del nucli urbà de Palafrugell. Estava situat dins l'antiga Horta d'En carles, a qui pertanyia.

Molí del carrer Empordà
DESCRIPCIÓ
Molí sobre torre, de ferro fos, d'eix horitzontal curt, transmissió mitjançant cigonyal, amb el capçal i l'eix de gir sobre cèrcols de fricció, i rodet de 3,25 metres de diàmetre amb quatre pales.
L'estat de conservació és prou bo, tot i faltar-li la coa de xapa. El molí, quan no treballa, s'immobilitza a l'arbre, lligant-lo, a la part baixa d'un dels muntants de ferro del capçal, amb cadena i ganxo a una de les pales.
MECANISME
El capçal de gir del molí consta d'una anella de ferro, en posició horitzontal, d'uns 25 cm de diàmetre exterior, amb una petita extensió en forma de plataforma sobre la que es subjecta l'eix horitzontal, sobre dos cèrcols de fricció, i transmissió mitjançant cigonyal. La corona superior es recolza en quatre barres verticals de secció quadrada que baixen per agafar-se al tub de l'arbre en dos cèrcols de fricció, separats entre ells uns setanta-cinc centímetres.
Detall del cigonyal del molí del carrer Empordà
A l'alçada del primer anell de l'arbre les barres verticals realitzen una reducció per adaptar-se a la nova secció, i baixen paral•lels al tub fins al segon anell. 
En l'espai Entre l'anella de la corona i la boca del tub de l'arbre s'emplaça la burgallina, amb una barnilla centradora per corregir l'oscil•lació del cigonyal. En dues de les barres del capçal s'abracen l'estructura en creu i el dos tensors de la coa.
Des de la posició de l'espectador a peu de carrer no resulta visible la base de l'arbre i es desconeix el tipus d'ancoratge a la coberta de la torre.
LES PALES
Aquestes consten d'un enreixat trapezoïdal de barnilles de ferro, formant 6x4 cel•les rectangulars disposades en sentit longitudinal, i un braç, també de ferro, de secció quadrada. Cada una de les pales consta de 6x4 ganxets en forma d'ham per a subjectar la vela.
LA COA
La regulació del molí es realitzava amb doble timó, la primera pala, el governall, era la de major superfície es situava perpendicular al rodet. Estava fixada sobre unes barres de ferro quadrada en forma de creu de Sant Andreu, i orientava l'antenada del molí perpendicular al vent.
La pala petita o reguladora, que estava col•locada en paral•lel al rodet, controlava les revolucions de gir, evitant les altes velocitats i optimitzava el rendiment del molí. Aquesta pala es podia accionar des del terra i per aquest motiu disposava d'un mecanisme manual de desplegament.
TENSORS I RIGIDITZADORS
Els tensors, un per cada pala, son de secció rodona i uneixen l'extrem del braç amb el disc de l'antena. Les unions dels tensors son de fixació rígida el primer i lliure, acabat en forma ganxo, en l'extrem del disc.
Els rigiditzadors de les pales se situen sobre els braços a tocar la base de l'enreixat de barnilles.
La coa disposa de dos tensors de secció rodona i unions rígides, que la subjecten als rigiditzadors del capçal de gir.
LA TORRE
La torre sobre la que s'aixeca el molí, de notable alçada, és de planta quadrada realitzada en pedra borda i morter. Es desconeix l'existència d'escala per a pujar fins l'enginy.
MOLÍ DEL CAMÍ DELS PLANS
Aquest molí està situat al paratge dels Forns, en una horta situada a la vora de la riera de Vila Seca, al nord de l'Avinguda del Mar.
 
Molí al camí dels Plans
DESCRIPCIÓ
Molí sobre teulada, de ferro fos, i eix horitzontal curt, aproximadament uns 25 cm, amb transmissió realitzada mitjançant excèntrica que fa uns 10 cm de diàmetre. L'eix està unit al capçal i efectua els girs subjecte per dues brides de ferro. El rodet de l'antenada original era més petit que l'actual, aquest fa uns 3,25 metres de diàmetre i consta de quatre pales.
L'estat de conservació és força acceptable, i no sembla faltar-li cap element al mecanisme. El molí s'immobilitza a l'arbre, amb dues cadenes amb ganxo, sobre dues de les pales. Les restes del greix que es veuen sobre els engranatges, ja vulcanitzades, ens fa pensar que fins no fa gaires dècades ha estat utilitzat per a pouar o emprat com a generador.
D'aquest exemplar podem dir que es tracta d'un mini molí, o molí de poca potencia, que en algun moment es va modificar per donar-li més capacitat de captació eòlica. Així ho indica la curta alçada de l'arbre i l'extensió que se l'hi ha fet al braç de les pales per donar-les-hi una major extensió.
Cal fer notar en aquest sentit, que l'enginy es recolza al damunt d'una base d'obra formada per dos daus sobreposats de dimensió més petita el superior, i una alçada de 60 cm cada un d'ells. El dau de la base fa 85 cm en el costat perpendicular al camí, i uns 75 cm en el costat paral•lel, al damunt seu se situa el dau més petit que fa 48x48 cm.
MECANISME
El capçal de gir del molí es compon d'una cartel•la de ferro, de secció en "T", el peu de la qual te aproximadament 35 Cm d'alçada per uns 20 cm de braç superior, que fa la funció de plataforma, a sobre de la qual se subjecta l'eix horitzontal i transmissió mitjançant excèntrica.
El capçal mòbil es recolza al tub de l'arbre introduint-se amb un tram de secció tubular constant que gira sobre un cèrcol de fricció situat a la part superior de l'arbre.

Detall de l'excèntrica del molí del camí dels Plans.
Per sota del cèrcol de fricció, la secció del tub de l'arbre, fet de foneria, és constant, i mostra dues anelles que sobresurten del cos del cilindre en un relleu que té forma tòrica; aquestes dues protuberàncies anulars donen la secció una major resistència. Una motllura inferior que sobresurt del cos del cilindre, i te forma de quart circular convex, assenyala el límit a partir del qual l'arbre s'encastava en una base d'obra per garantir l'estabilitat del conjunt.
Actualment aquest sistema de fixació del molí s'ha substituït, d'acord a les modificacions que mencionàvem més amunt, per un sistema de recolzament que emprà una placa quadrada soldada al cap baix del bulb per tal de guanyant uns centímetres més d'alçada en el molí.
El cos de l'arbre fa uns 55 cm d'alçada total, dels quals 35 cm corresponen a la part vista i els altres 20 cm correspondrien a la part del bulb, originalment dissenyada per a ser encastada.
En l'espai entre l'eix horitzontal i el tub de l'arbre, s'emplaça la burgallina, amb una barnilla centradora per corregir l'oscil•lació de l'excèntrica. En aquesta secció es subjecta la coa amb dues barres. Una barra de ferro transversal, situada en la culata de la cartel•la, serveix de lligam als dos tensors, que estabilitzen la coa.
LES PALES
Aquestes consten d'un enreixat trapezoïdal de barnilles de ferro de 24 cel•les de dimensions irregulars, però totes disposades en sentit longitudinal. El braç, també de ferro, està format per un perfil de secció en "C". No s'aprecien a les pales elements per a la subjecció de la vela.
 
Detall d'una pala del molí del camí dels Plans.
LA COA
La regulació del molí es realitzava amb timó simple, el governall, que és de xapa i queda fixat perpendicular al rodet. El governall està fixat sobre una estructura trapezoïdal feta de barnilles de ferro, i orienta l'antenada del molí perpendicular al vent.
El disseny rectangular de la coa es remata amb un timó superior ganxo on poder lligar la cadena i maniobrar així, des del terra, per posar-lo en paral•lel al vent dominant.
TENSORS I RIGIDITZADORS
Els únics tensors que resten a l'enginy son els dos de la coa, de secció rodona i uneixen l'extrem del timó amb la barra transversal del primer disc del capçal. Les unions dels tensors son ambdós de fixació rígida.
Els rigiditzadors de les pales se situen sobre els braços a tocar la base de l'enreixat de barnilles. Son de ferro i secció quadrada.
La coa disposa de dos rigiditzadors curts de secció quadrada, que se subjecten a la barra transversal del capçal de gir.
LA TORRE
El molí es recolza sobre la teulada plana d'un cobert.
 
MOLÍ DEL MAS BOVÍ
Situat al paratge del Bruguerol, al mas s'accedeix des de la carretera de Tamariu, el molí, però, està situat a la banda del darrera i és visible des del camí que du al paratge de Puig de Gall .
 
Molí del Mas Boví
DESCRIPCIÓ
Molí sobre teulada, de ferro fos, i eix horitzontal curt, amb transmissió mitjançant excèntrica. L'eix i el capçal efectuen els girs sobre cèrcols de fricció. El rodet, d'uns 3,35 metres de diàmetre, era originalment de quatre pales.
L'estat de conservació és molt precari, faltant-li dues pales del rodet, gran part de la coa de xapa i l'antena frontal. El molí s'immobilitza a l'arbre, amb cadena i ganxo, sobre una de les pales. Falta el ganxo i una part de la cadena.
MECANISME
El capçal de gir del molí es compon d'una cartel•la de ferro, de secció en "T", el peu de la qual te aproximadament 1,10 m d'alçada per uns 40 cm de braç superior, que fa la funció de plataforma, a sobre de la qual se subjecta l'eix horitzontal i de transmissió mitjançant excèntrica. El conjunt es recolza al tub de l'arbre en un tram de secció constant subjentant-se amb dos cèrcols de fricció que estan separats etre ells uns cinquanta centímetres.
Detall de l'excèntrica del molí del Mas Boví.
Per sota del segon anell inferior, la secció del tub de l'arbre inicia una ampliació troncocònica per anar a buscar la base d'ancoratge a la teulada amb una major superfície d'assentament.
En l'espai entre l'eix horitzontal i el primer anell del tub de l'arbre, s'emplaça l'excèntrica, amb una barnilla centradora per corregir l'oscil•lació del disc. En aquest mateix anell, es subjecta la barra principal de la coa. Una barra de ferro transversal, en la mateixa unió, serveix de lligam als dos tensors, que estabilitzen la coa.
Des de la posició de l'espectador a peu de camí no resulta visible la base de l'arbre i es desconeix el tipus d'ancoratge a la coberta de la torre.
LES PALES
Només en resten dues de les quatre pales de l'enginy. Aquestes consten d'un enreixat trapezoïdal de barnilles de ferro de 6x5 cel•les, longitudinals i braç, també de ferro, de secció quadrada. No s'aprecien a les pales elements per a la subjecció de la vela.
LA COA
Només en resta una petita part de la coa original. Aquesta estava fixada sobre una barra de ferro quadrada, i orientava l'antenada del molí perpendicular al vent.
La pala disposa d'un ganxo on poder lligar la cadena i maniobrar així, des del terra, per posar-lo en paral•lel al vent dominant.
TENSORS I RIGIDITZADORS
Els únics tensors que resten a l'enginy son els dos de la coa, de secció rodona i uneixen l'extrem del timó amb la barra transversal del primer disc del capçal. Les unions dels tensors son ambdós de fixació rígida. La coa disposa també de dos rigiditzadors curts de secció rectangular, que se subjecten a la barra transversal del capçal de gir, i un altre de secció quadrada, que des de l'anella inferior s'uneix al nervi central de la coa.
Els rigiditzadors de les pales se situen sobre els braços a tocar la base de l'enreixat de barnilles. Son de ferro i secció quadrada.
LA TORRE
El molí es recolza sobre la teulada plana d'un cobert.
MOLÍ DE CAN JOANALS
L'Horta d'en Joanals és un mas situat a Santa Margarida, de l'antic molí es conserva únicament la torre, dalt de la qual s'emplaçava un molí aiguader d'estructura metàl•lica.
Torre de molí del Mas Joanals.
La torre de planta rectangular, 2,00 x 3,45 m, té uns acabats força acurats, amb una cornisa que, fent les funcions de ràfec, estén la coberta plana en un curt voladís. El vol es recolza sobre mènsules laterals, sis i quatre respectivament en cada un dels costats, i una altra en cada una de les cantonades. Aquestes mènsules es recolzen al seu torn en una petita sanefa continua feta de maons que sobresurt de la paret i circumda completament la torre.
En cada una de les cantonades de la coberta es conserven els muntants de ferro del que fou la barana de protecció, hi manquen els guarda cossos de l'estructura horitzontal que els unien.
Al mig de la coberta sobresurt la peanya on s'ancorava la base del molí i en un dels costat de la banda interior de la finca es conserva l'escala feta d'obra que facilitava l'accés a la coberta. L'escala exterior arribava a un nivell situat per sota de la coberta i s'accedia a la torre a través d'una petita porta, avui tapiada, de 0,45 x 1,20 m. Des d'aquest pis amb una escala de pàtes metàl•lics s'accedia a la coberta a través d'una portella sense tapa.
La torre del molí té una alçada total de 5 metres.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ

Els molins de vent. Adrià Bosch i Bou. Plecs Joves. 
Arxiu Municipal-Ajuntament de Cassà de la Selva. Maig 2008, Núm. 19 - 2a. època.
AGRAÏMENTS:
Dolors Grau i Ferrando. Arxivera Municipal de Cassa de la Selva
AMCS - (Arxiu Municipal de Cassà de la Selva)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

FENT L'HONOR AL DÉU CUPIDO