LA TORRE ARMSTRONG


La Torre Armstrong en l'actualitat
Hem de començar aclarint que la denominació de Torre Armstrong, no és la més apropiada, encara que el nom respongui a un apel•latiu més sonor, fóra potser més correcte dir-li Torre Miquel o Torre Vincke, ja que va ser aixecada durant la segona fase de construcció de la fàbrica que els dos personatges van fundar a Palafrugell i per tant resultaria apropiat atribuir-li el nom dels fundadors. La industria fou més tard adquirida per l'americana Armstrong Cork Company, i ja que la fàbrica conservaria sempre més l'antic nom de "Can Mario", la torre dipòsit adquirí en compensació el nom dels nous propietaris.

L'arquitecte General Guitart Lostalo
La construcció de la fàbrica s'inicia a finals de 1899, encarregada al constructor local Josep Ferrer i Bataller, i la torre dipòsit es comença a construir l'any 1904 enllestint-se l'any següent, l'estructura fou dissenyada per l'arquitecte barceloní General Guitart Lostalo (1859 - 1926). La construcció de la torre és obra del taller de construccions metàl•liques Juan Torres, de Barcelona.

La torre, està formada per una estructura metàl•lica que envolta un cos central circular de maó massís, i sustenta al seu capdamunt un dipòsit d'aigua que abastia la fàbrica amb la pressió suficient i necessària que requeria la industria.

Accés a la torre.
El conjunt arrenca en el seu primer cos, d'una una sòlida construcció cilíndrica confeccionada en pedra, on s'ubica la porta d'accés, a la llinda de la qual hi ha gravada la data de 1904, i arrenca l'escala de cargol que puja fins dalt del dipòsit i el mirador. Aquest primer nivell es corona amb una barana metàl•lica entre la qual s'aixequen els vuit pilars metàl•lics principals de la torre repartits circularment. Mentre guanyen alçada els pilars, convergeixen cap al centre teòric del cercle, amb una relació vertical - horitzontal de 10:0,40.
 
Detall de la part inferior de la torre.
El cargol arriba al capdamunt del dipòsit realitzant 7,5 girs, i una volta més per assolir la màxima alçada sobre el mirador superior. Sobre la coberta cònica del mirador s'enlaira un desafiant i artístic parallamps.
Arrencada de la torre - dipòsit.
Per a recolzar l'escala i enfortir l'estructura, es va disposar una segona pantalla de pilars metàl•lics, molt menys sol•licitats i per tant de menor secció, concèntrics als exteriors dins de la qual es va obrar un tancat amb fàbrica ceràmica de maó que oculta les canonades del dipòsit.

Detall de l'estructura metàl·lica i dipòsit.
El dipòsit, una estructura cilíndrica de 4,50 m de diàmetre per 4,00 m d'alçada, es veu travessat al seu centre pel cargol, característica que el converteix en un recipient anular i redueix la seva capacitat a només 55.000 litres. El cos cilíndric es recolza sobre la pantalla de pilars exterior que quan arriba a aquest nivell ha convergit fins a situar-se sobre el forat interior. Degut les dimensions del dipòsit, amb la planta volant sobre l'estructura, el perímetre exterior es recolza sobre tornapuntes que descarreguen més avall sobre els pilars principals.
Vista de la torre monument.
L'any 2000 la torre - dipòsit de "Can Mario" fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ

Manufactures del Suro, “Can Mario”. Ressenya històrica dels edificis. Àngela Martí, documentalista del Museu del Suro.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

EL CAMP D’EN GRASSOT