Passa al contingut principal

LA TORRE ARMSTRONG


La Torre Armstrong en l'actualitat
Hem de començar aclarint que la denominació de Torre Armstrong, no és la més apropiada, encara que el nom respongui a un apel•latiu més sonor, fóra potser més correcte dir-li Torre Miquel o Torre Vincke, ja que va ser aixecada durant la segona fase de construcció de la fàbrica que els dos personatges van fundar a Palafrugell i per tant resultaria apropiat atribuir-li el nom dels fundadors. La industria fou més tard adquirida per l'americana Armstrong Cork Company, i ja que la fàbrica conservaria sempre més l'antic nom de "Can Mario", la torre dipòsit adquirí en compensació el nom dels nous propietaris.

L'arquitecte General Guitart Lostalo
La construcció de la fàbrica s'inicia a finals de 1899, encarregada al constructor local Josep Ferrer i Bataller, i la torre dipòsit es comença a construir l'any 1904 enllestint-se l'any següent, l'estructura fou dissenyada per l'arquitecte barceloní General Guitart Lostalo (1859 - 1926). La construcció de la torre és obra del taller de construccions metàl•liques Juan Torres, de Barcelona.

La torre, està formada per una estructura metàl•lica que envolta un cos central circular de maó massís, i sustenta al seu capdamunt un dipòsit d'aigua que abastia la fàbrica amb la pressió suficient i necessària que requeria la industria.

Accés a la torre.
El conjunt arrenca en el seu primer cos, d'una una sòlida construcció cilíndrica confeccionada en pedra, on s'ubica la porta d'accés, a la llinda de la qual hi ha gravada la data de 1904, i arrenca l'escala de cargol que puja fins dalt del dipòsit i el mirador. Aquest primer nivell es corona amb una barana metàl•lica entre la qual s'aixequen els vuit pilars metàl•lics principals de la torre repartits circularment. Mentre guanyen alçada els pilars, convergeixen cap al centre teòric del cercle, amb una relació vertical - horitzontal de 10:0,40.
 
Detall de la part inferior de la torre.
El cargol arriba al capdamunt del dipòsit realitzant 7,5 girs, i una volta més per assolir la màxima alçada sobre el mirador superior. Sobre la coberta cònica del mirador s'enlaira un desafiant i artístic parallamps.
Arrencada de la torre - dipòsit.
Per a recolzar l'escala i enfortir l'estructura, es va disposar una segona pantalla de pilars metàl•lics, molt menys sol•licitats i per tant de menor secció, concèntrics als exteriors dins de la qual es va obrar un tancat amb fàbrica ceràmica de maó que oculta les canonades del dipòsit.

Detall de l'estructura metàl·lica i dipòsit.
El dipòsit, una estructura cilíndrica de 4,50 m de diàmetre per 4,00 m d'alçada, es veu travessat al seu centre pel cargol, característica que el converteix en un recipient anular i redueix la seva capacitat a només 55.000 litres. El cos cilíndric es recolza sobre la pantalla de pilars exterior que quan arriba a aquest nivell ha convergit fins a situar-se sobre el forat interior. Degut les dimensions del dipòsit, amb la planta volant sobre l'estructura, el perímetre exterior es recolza sobre tornapuntes que descarreguen més avall sobre els pilars principals.
Vista de la torre monument.
L'any 2000 la torre - dipòsit de "Can Mario" fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ

Manufactures del Suro, “Can Mario”. Ressenya històrica dels edificis. Àngela Martí, documentalista del Museu del Suro.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes