Passa al contingut principal

EL MOLÍ DE VENT, DE TALAIA DE GUAITA A URBS RESIDENCIAL

El puig del Molí de Vent és un petit turonet coronat per un replà a 90 metres sobre el nivell del mar situat a ponent de la població. Avui és poblat per una urbanització de tranquil•les residències unifamiliars que s'inicià durant la dècada dels seixanta i s'accelerà a les darreries del segle passat, però temps enrere constituí un esplèndid mirador de la vila i els seus encontorns. Oferia un dels paisatges més atractius des d'on hom podia visualitzar simultàniament el mar, el bosc i la plana.
Palafrugell vista des del puig del Molí de Vent
L'any 1875, immersos en la febre minera que dominà la població en busca de filons de barita que fossin aprofitables s'inspeccionà la muntanyeta i es practicaren algunes excavacions del terreny dalt del turó. Uns 40 metres a l'oest del cim es descobrí un filó de ferro magnètic de 70 cm de potència.

El puig, poblat d'alzina surera i espessa garriga, constituïa, juntament amb el de les Torretes, un enclavament privilegiat que fou aprofitat molt antigament per a edificar una torre de guaita de característiques semblants a les que es construïren a Calella i a la Torre dels Moros. Des de la seva talaia es dominava perfectament el corredor natural de l'Aubi i Coll de Morena, per on transcorria el camí vell de Palamós a Torroella, principal via terrestre del transit militar que es dirigia a la veïna població marinera.

Des d'allà es dominava de molt a prop el castell de Palafrugell, les muralles del qual es distingien perfectament a llevant de la torre que distava set-cents metres; A la mateixa distància es comunicava, en direcció NE, amb la torre de guaita de Les Torretes; en direcció SW, a cosa d'un quilòmetre, sense obstacles, el poble de Mont-ras; el doble de distància cap al sud la separava de Torre Simona, però amb les mateixes possibilitats de fàcil comunicació amb ella; més lluny, però igualment visible, es distingia la torre de Sant Sebastià.
Instantània de les obres d'execució del dipòsit municipal d'aigües (1927)
Les restes de l'antiga torre, els posteriors usos de la qual la convertiren en un pràctic molí de vent, restaren dalt del turó fins a la dècada dels anys vint del segle passat. Si el lloc de vents privilegiats, el fàcil accés i la proximitat a la vila convertiren en altre ús la torre que ja no es necessitava per a la vigilància, la seva mateixa ubicació fou la causa que provocà la desaparició definitiva de les restes de l'edificació, quan els regidors de Palafrugell decidiren ubicar allà un dipòsit d'aigua capaç d'emmagatzemar 600 m3 d'aigua de la xarxa municipal, provinents del pou que s'obrí a Ermedàs al Paratge de Les Carreres el 1926. Entre el dilluns i dimarts, dies 3 i 4 d'octubre de 1927, els treballadors d'Antoni Pla i Vilar, pare de l'escriptor Josep Pla, a qui s'havien adjudicat les obres del dipòsit, enderrocaren els murs i fonaments que restaven del ja desaparegut Molí de Vent, que havia donat nom al puig desprès de complir amb l'escomesa de torre de guaita per a edificar el dipòsit municipal.

El dipòsit d'aigua del Molí de Vent en l'actualitat


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),...

SÍMBOLS I GRAVATS, ELS GLIPTES DE PALAFRUGELL

1. Introducció Els testimonis que encara perduren i podem trobar exterioritzats arreu les cases i carrers ens poden apropar a intuir com estava organitzat el món espiritual dels nostres avantpassats encara que desconeguem la consciència moral dels individus. Existeixen múltiples manifestacions de símbols religiosos a les cases, carrers i esglésies, suficients com per a poder esbotzar la imatge d’uns homes i dones que visqueren la seva època amb una fe profunda i sincera. La concepció de la vida religiosa del món rural dels nostres avantpassats estava molt present a la vida quotidiana i condicionava totes les activitats que dugueren a terme al llarg de la seva existència. En un temps en què els canvis socials i els domèstics de l’antiga societat agrícola evolucionaven lentament durant llargs cicles, les idees i les creences perduraven a través de les generacions, sense que cap esdeveniment extern tingués prou influència com per a provocar un canvi sobtat. Aquests ritmes letàrgics es ...