EL COS DE SERENOS DE PALAFRUGELL (1830-1953)

El servei de serenos de Palafrugell va ser creat per la corporació municipal l'any 1830, només 33 anys després que el rei Carles IV, el crees a Madrid el 1797, i quatre anys abans que el ministre José María Moscoso de Altamira, per Reial Decret de 1834, implantés el servei dels serenos arreu del país.

Inicialment el cos de sentinelles de nit, o dels serenos, nom que prové del mot llatí "serénum", i aquest de "serum", la vesprada o nit, es va constituït amb dues persones, que, tot i reconèixer-les-hi el servei remarcable que feien al municipi com a policia urbana, no rebien cap emolument per la seva feina, sinó allò que bonament els donaven els veïns. Es podria dir que vivien de la caritat i altruisme de la gent.

Ben aviat es veié que la provisionalitat de l'ofici no resultava gens atractiu pels empleats del cos, quan els dos membres hagueren de renunciar al seu càrrec a finals de 1832, perquè la voluntat dels palafrugellencs no es corresponia amb els treballs i les penalitats que comportava la vigilància nocturna.

El mes de maig de l'any 1833 el consistori demanà el Governador de Girona, els permetés renovar l'establiment del cos de serenos de la vila proporcionant-los un arbitri amb el que poguessin compensar satisfactòriament la seva feina.

El consistori plantejava la superioritat que els serenos poguessin recollir el dijous, dia de mercat a la vila, 26 maravedís de velló per cada taula o parada que hi hagués a plaça durant el mercat, impost destinat exclusivament als serenos i només mentre subsistís aquell cos de vigilants.

L'intendent de Catalunya aprovà la petició del consistori el dia 18 d'octubre de 1833 i el cos de serenos de Palafrugell consolidà la seva presència nocturna als carrers de la vila durant un període força llarg, durant el qual les veié de tots colors i realitzà grans i meritoris serveis a la comunitat.

Els serenos sortien diàriament de la Casa de la Vila, vestint uniforme amb gorra de plat vermella i anaven equipats amb xiulet, fanal d'oli i xuixo, un arma ofensiva-defensiva, molt senzilla, aquesta consistia en un pal de fusta d'un metre i mig de llargada i un quilo i mig de pes, acabada en una punxa metàl•lica. Durant l'edat mitjana el xuixo fou molt emprat al Països Baixos i Alemanya, on rebia el nom de "gutentag", "Bon dia", perquè s'alçava per saludar el rei. Però va ser a Suïssa on assolí major acceptació i d'allà que a Espanya se'l denominés "xuixo", per malformació de la paraula "suïs", dels qui els espanyols el conegueren.

Respecte de l'armament, ja que edemes del xuixo duien sabre, aquest va ser substituït per un revòlver. L'arma de foc es duia oculta i no solia ser visible, tot i que aquest mitjà no era de reglamentària possessió.

Iniciat el servei nocturn els serenos feien un recorregut per la ruta que tenien assignada al seu districte. El casc urbà de la vila llavors estava dividit en tres zones o districtes, que vigilaven de deu del vespre a sis de la matinada en temps d'hivern i fins a les quatre durant l'estiu.

Cantaven, sempre en veu alta i al mateix lloc, les mitges i les hores nocturnes, informant de la situació del temps que hi feia. Dos d'aquest llocs d'informació eren al districte primer davant el portal de l'església i també a la Creu Ratinyola.

Durant la ronda nocturna s'encarregaven de la seguretat ciutadana, avisant dels intents de robatori i dels incendis, el seu full se serveis n'estava ple d'actuacions varies en que aquest dos incidents eren els que es donaven amb una major freqüència.

Típica felicitació de Nadal dels serenos
Les dependències dels serenos estaven situades a la planta baixa de l'Ajuntament, però allà només hi apareixien durant els breus moments d'entrada i sortida de torn. Aquesta, diguem-ho així, esporàdica presència, fou motiu de moltes queixes per part dels veïns que necessitant-los en algun moment o precisant la seva intervenció no els trobaven després de cantada l'hora davant l'església. El 1897 l'opinió pública, a través de la premsa local, reclamava per al cos de serenos un quarter propi on poder dirigir-se en situacions d'urgència amb la seguretat que allà els atendrien immediatament, acompanyant-los per anar a buscar la llevadora, el metge, o el capellà.

Serenos de la vila amb una llarga trajectòria d'ofici i inclús generacional foren l'Eleuteri Matas, nomenat el dia 28 d'agost de 1858, enterramorts i sereno alhora. També un sereno de llarga trajectòria, durant 26 anys a l'ofici, fou en Joan Quintana, un fill del qual tria el camí equivocat, i morí assassinat a Marsella l'11 de maig de 1913 a mans d'un altre palafrugellenc.

El també sereno del districte primer, de pare també sereno, en Vic, qui morí el 1913 d'un atac de feridura quan encara estava en actiu, i fou substituït per Miquel Serra Maspera, o el sereno del districte segon Aciscle Funalleras.
El sereno Miquel Serra Maspera. (circa 1915)
A finals de 1915 l'ajuntament establi sereno al poble de Calella, el qual amb un sou anual de 400 pessetes, feia de carter i encenia i cuidava els llums del carrer, rebent de la Companyia Elèctrica una gratificació de 50 pessetes per a fer aquesta comesa.

A finals de l'any 1933, s'establí un agutzil interí a Tamariu.

L'any 1953 les funcions dels serenos de Palafrugell es delegaren a la policia municipal de la vila.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

FENT L'HONOR AL DÉU CUPIDO