Passa al contingut principal

ELS GUARDACANTONS

Carrer de les Cases Noves cantonada carrer de la Torre dels Moros
Els guardacantons són uns elements arquitectònics ja en desús que es situaven a terra encastades a les cantonades dels carrers abans de la generalització de les voreres. És un element que es va emprar també per a protegir les llindes dels portals per on accedien els carros amb la finalitat de mantenir les rodes separades de la cantonada.



Carrer de Pals cantonada carrer Regencós
Generalment es confeccionaven amb pedra calcària donant-los-hi forma cònica de tal manera que l'arrodoniment de la seva superfície guiava la roda dels carros sense que aquestes s'enganxessin al mur, alhora que les separava de l'edificació. Hi han exemples de guardacantons o guarda-rodes amb formes i materials artísticament elaborats i d'altres que no ho estaven gens utilitzant-se per a fer la mateixa funció pedres bordes, prou dures i sense refinar.


Carrer Ample cantonada carrer Guifré
Placeta carrer del Vilar amb el carrer de la Font

L'ús de guardacantons va viure el seu moment àlgid al segle XVIII i principis del XIX i tot i que ja han desaparegut molts exemplars de la geografia urbana encara en queden alguns elements d'aquest ús a Palafrugell. Un patrimoni antic que cal preservar.

Comentaris

Noi_del_87 ha dit…
Ho he vist tota la vida i no m'hi havia aturat a pensar mai, ho tenia com una cosa interioritzada i que em passava pràcticament desapercebuda.
Només comentar que el guardacantons de la primera foto està situat a la cantonada del carrer de les Cases Noves cantonada carrer de la Torre dels Moros, i no Anselm Clavé.
Ramir ha dit…
Tens tota la raó Noi_del_87. He esmenat la meva errada. Gràcies per la teva observació!. Salutacions

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes