LA TORRE NEGRA

Si ja fóssim l’any 2016 us proposaria que visitéssiu el Centre d’Interpretació de Torres de Guaita que hi ha dalt el Puig Salamó, és un oferiment cultural gestionat pel Institut Municipal de Turisme de Palafrugell que atreu força visitants i proposa un servei paral·lel de promoció, associat, de fa uns anys, amb el poble de Mont-ras i la seva interessant  Ruta de les Mines.
L’entorn del Puig on s’ubica el Centre d’interpretació ha estat condicionat per atendre de manera còmoda tant les visites reduïdes com aquelles altres que per a desplaçar-se ho han de fer utilitzant un medi de transport col·lectiu.
El sistema d’elevacions al qual pertany el Puig Salamó forma part del Massís de Begur, un subconjunt del Massís de Les Gavarres que s’aixeca al nord de la vila, i tot i que durant la seva formació, juntament amb el procés a que posteriorment s’ha vist sotmès durant una llarga fase evolutiva, no ha arribat a assolir una gran alçada, sempre ha servit de pantalla natural que ens ha protegit de les fredes tramuntanades del nord.
El puig també ha patit els darrers decennis l’expansió urbanística de la població que se li ha anat acostant fins arribar a situar-se a tocar del cim, i amb el parc que si ha construït al seu capdamunt s’ha completat la integració definitiva de l’entorn de Les Torretes a la xarxa urbana.
Un cop estesi’m allà podrem gaudir d’una atenció exclusiva i les explicacions adients per a realitzar visites ben profitoses a les moltes torres de vigilància i defensa que hi han al terme, totes elles localitzades geogràficament dins un radi fàcilment abastable.
Sense haver de realitzar cap esforç extraordinari, només ens caldrà atendre les explicacions amb prou atenció, ens facilitaran el coneixement d’una singular xarxa de vigilància que cobria tot l'Empordanet entre Torroella de Montgrí i Palamós. Una forma mancomunada d’autodefensa dels nostres avantpassats que funcionà en aquest territori entre els segles XV i XVIII, enfront els continus atacs a que es veieren sotmesos els habitants de la costa per part dels pirates barbarescos en uns moments en que no existia cap més força de defensa que aquelles milícies populars anomenades Sometent.
Característica torre de defensa
Les construccions que integren la xarxa de Torres de Guaita son unes edificacions característiques constituïdes majoritàriament, com indica el seu nom, per torres fortes, però també, en molts casos, també pels propis habitatges, algun dels quals concebut per a poder defensar-se en cas d’atac i capaç per a organitzar la defensa d’un setge menor, sobre tot en aquells que estaven aïllats, lluny del castell que protegia la població.
El llegat patrimonial que testimonia aquell antic mode de vida ens ha arribat força ben conservat, eren construccions fetes a consciència per a resistir-hi, malgrat haver desaparegut algun exemplar de les que hi van haver el seu moment.
La majoria de torres, exemples de tot tipus i factura constructiva, poden ser visitades començant per la que es bastí aquí mateix i avui forma part del Centre d'Interpretació, coneguda popularment amb el nom de "Torre dels Moros" o "Torre Negra" al paratge de "Les Torretes".
És una construcció de planta rodona, d’uns vuit metres d’alçada, que s’aixeca al punt més alt del turó, lloc on l'Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya ha establert els Senyals Geodèsics 313100019 i 313100020. Aquests senyals son punts del territori mesurats amb la gran precisió que requereixen els treballs de cartografia, i formen part d’una xarxa geodèsica local integrada en la xarxa nacional i al seu torn en la xarxa continental. Al municipi de Palafrugell hi han 34 d’aquests senyals.
A l’exterior els murs mostren en la pedra nua la tècnica constructiva original amb que va ser bastida la torre pels antics mestres d’obres, on restà palesa la destresa dels constructors locals emprant els materials de l’entorn, que aquí estan constituïts per roques metamòrfiques del Carbonífer superior, pertanyent al període paleozoic, on els materials que predominen són les fil·lites pigallades de colors foscos, que donen la torre el seu aspecte amenaçador.
Xarxa de camins
L’edificació actual és una estructura del segle XVI, aixecada probablement sobre les restes d’una torre de vigilància més antiga, que protegia el pas natural al castell de Palafrugell i les terres del sud fins a Palamós. El pas entre les planes del Ter i de l'Aubi tenen en aquest punt una comunicació directa i planera. Un passatge que transcorre encaixat entre el puig de Les Torretes i del Molí de Vent, turons que posseïen sengles torres fortes amb un domini total sobre el pas. L’existència d’aquests punts militars fortificats eren els senyals inequívoques que s’hi accedia a una circumscripció en que els drets jurisdiccionals sobre el territori restaven ben a la vista de tothom.  Aquesta manifestació de poder senyorial seria una raó suficient perquè els viatgers que realitzaven aquest itinerari cerquessin una ruta de comunicació menys intimidadora, establint-se un pas amb ben poques dificultats orogràfiques pel Coll de Morena.
Situats a la talaia, en dies clars, es pot contemplar una panoràmica superba, els límits de la qual ens dona una idea de la privilegiada situació d’aquest punt de guaita amb la funció d’ésser els ulls del castell de Palafrugell vers la planura del Ter. Des d’aquí es podien controlar les vies terrestres que circuïen Les Gavarres i totes les poblacions del pla empordanès fins a Torroella, anticipant-se als moviments de grups armats o partides sospitoses que es desplacessin pel territori.
Vista del Pas de Palafrugell des del Camí Antic de Torroella
D’alt estant es domina també sense dificultat l’ampli sector aturonat del costaner palafrugellenc, el sector oriental de Les Gavarres i el corredor tectònic de Palafrugell fins a Palamós. L’enllaç visual de la torre amb el castell, situat als peus del turó, era immediat, i des d’allà es recollien i traslladaven, en temps de torbacions, els senyals de perill a Llofriu, Pals, Regencós, Begur, Esclanyà, Ermedàs i Mont-ras, que es rebien a les torres de Sant Sebastià, Santa Margarida, Torre Roja, Torre Simona i Molí de Vent.
La Torre dels Moros no era una torre qualsevol dins la xarxa de comunicacions del Baix Empordà, La torre Negra era la Torre per excel·lència, la més important que existia al interior del territori.

Comentaris

Daniel Lucan ha dit…
El planol dels camins de quin any o segle pertanyen?