Moros a la costa!

AD FUTURAM REI MEMORIAM

Dimecres que contavem vint y dos del Mes de Juny del Any de la Nativitat de de Mil Set Cents Sinquanta y set, a las sinch oras de la matinada succehi que una galeota de moros Argelins ab cent y deu de tripulació compresos deu Turchs, en las mars de la present Vila de 
Maqueta del pinc St. Antoni de Paula. Diari de Mataró (27-07-1932
Palafrugell Bisbat de Geróna, doná la cassa a un pinco de la ciutat de Mataró de port de tres mils quintars patronejat per lo patro Joan Baptista Balansó (1) en dita Ciutat de Mataró domiciliat, dexant atás per la codicia del qual uns Dotze Llahúts de dita present Vila, que mes en fora estavan coralant, quals havian de esser infaliblement esclaus, tots los que no haurian pogut ni sabut fugir, de manera que dita galeota passá en mig de ells, y los digueren eran Francesos. La qual arrambá dit pinco de primer frente, peró aquell li presentá combat devant lo Cap Roig, distant mitja hora de la platja de Calella terme de dita esta Vila, a la part de migdie, lo qual durá dos horas y ab una de moltas descarregas, que dit pinco li tirá ab sos quatre canons y vint trabuchs aportava, li assertá una bala en la popa a flor de aygua, que li posá foch a Santa barbara, lo que bastá per tirarla a pique o als fons (2). També li tirá molts frascos de foch, y un atrevit y valeros turch tingué valor per pararne un de encés y retornarlo ab gran velocitat en lo camarote de dit pinco, li cremá part de la vela mitjana y lo timoner, peró fou dany de poca concideració y lo unich que rebé; La tripulació del qual concistia en tretze mariners y dos miñons, comprés lo patró ames aportava dos pasatgers, lo un era oficial de las 
Galeota
tropas de Nostre Monarca nomenat Dn. Angel de Fontana y lo altre un P. Carmelita Descals nomenat Fr. Gaspar de St. Onofre que havia estat Guardia de Cós de S. Mt. Ciciliana, y est carregava las armas tot lo temps durá dit combat qui intercedí per que lo dit Po. no fes passar tots los dias moros y turchs a fil de botabant, respecte de haverli mort un fill los moros en altre combat, que també surtí victoriós, lo mateix die, quatre anys antes; No obstant despres de haver quedat a pique dita galeota, alguns moros y turchs passaren en las Formigas nadant ab los alfanges en la boca, que per obviar el fer quarentena no los volgué recullir, los tirá dit pinco un tir ab metralla, o bala menuda, que solament ni arribaren divuyt compresos dos turchs, y entre ells un que lo foc lo havia fet totalment ciego, y de estos alguns malament ferits,quals sen aportá y recollí a la tarde del sobre dit die lo Magch. Ajuntament de la Vila de Palamós, y los tingueren en quarentena en la torra dita Molí de Vent, cituada sota lo Fortí. Vint y set ne quedaren en dita galeota, compresos quatre turchs, quals feu conduhir la mateixa tarde en la torra de Llafranch lo Magh. Ajuntament de dita esta Vila de Palafrugell, que componían aquell los Magchs. Joan Prats del Cantó, adroguer y Batlle, Joan Grassot, antes Mauri, negocit. Decano, Antoni Martí y Andreu adrogr., Joseph Pla pages de Sta. margarida y Joseph Girbal negociant, los quatre Regidors; De dits moros ni havia setze de malament ferits, y entre altres lo Array que morí lo dit vint y tres, quan fou enterrat a la part de migdie de dita torra, ahont permaneixen quatre llosas grans sobre sa sepultura, feren son enterro ab extraña seremonia pues lo collocaren en lo fossar, ni dret, ni ajagut, ab un pedás de pá sobre lo cap dient que era per passar lo camí, y feren plorar per forsa a un moro de uns dotze añs que estava present; Repará lo sometent de esta que los feya guarda de nit y die, que una nit molt obscura rahonaven dits moros dende dita torra ab gent de certa embarcació que serca de ella passava y com se judicás verla tal tambe de moros, per obviar algun desembarch temerosos de que no sels ne volguessen portar, o fessen fuga resolgué dit Magh. Ajuntament auxiliats de un piquet de dragons, y altre de granaders de Reals Guardias Españolas (aportant los que estavan ferits, ab una carreta), conduhirlos en la torra den Pere Gros cituada cerca lo mas Pelagrí ahont ne morí un travessat per una bala per una cuixa; Tots los ferits foren primorosament curats per lo Sor. Geroni Badia cirurgia en dita esta Vila habitant, gran mestre en lo Art de Cirurgia, y finida en dita jornada quarentena, foren acompañats per dita tropa en la Ciutat de Barcelona maniatats de dos en dos, ab manillas y grillons; Y en premi de esta heroica assaña foren concedits al dit Po. per la Magt. del rei Nostre señor Dn. Fernando VI (que Deu gde.) vinch Reales de Velló diaris, y regalat de un espadí ab puño de plata, y una medalla de or rodona de pes de sinch dobles de quatre y dos de sensillas, que fan cent y deu Reales de vuyt, y en ella gravats en una part lo pinco 
Medalla atorgada a Joan balansó

combatent ab la galeota, y en la altre la efigie o cara del Rey y nom del patró (3), y S. Mt. comicionó al Exm. Sr. Dn. Jaume Miquel de Guzmán marques de la Mina Capitá General del Principat de Cathaluña, perque en sa ausencia señís al dit patró la dita espasa, y li posas dita madalla per venera, y honor, com es cert se practicá lo die dinou novembre de Mil Setcents Sinquanta Vuyt, die de Sta. Isabel y de gala, en presencia dels officials y nobles de dita ciutat que estavan en Palacio de Besamanos (4); Y aixi mateix de ordre del mateix Rey foren repartidas doscentas dobles censillas als mariners de los Reals Araris, y al referit patró li concedí y dona dita galeota, moros y turchs, quals vené despues a las Galeras de Malta, y de ellas tragué crescuda quantitat; Dita galeota portava sinch canons (5) y sis trabuchs, y fou treta molt temps en dita Plaja de Calella, y despues fou conduhida en Barna., ahont passaren infinitas penas per veurerla, se encontrá un renegat veneciá que fou prés per lo St. tribunal de la Inquisició.
                                   Tot lo sobre dit es verdader y cert segons relació del succés feta de paraula per lo mateix patró, trobat en la pnt. Nota. lo die sinch Juny de Mil Setcents Setanta dos, y ho ha sota escrit en presencia de Mi lo Notai. Infrit., de Miquel y Franco. Pouplana Ertes., y de Joseph Maranges y Pi pagès de Ermadás vuy habitant en dita esta Vila, que ha escrita la pnt. relació y lo dit Po. ha dit qe. lo moro siego sobre mencionat, se ha tornat christiá, y qe. fa vida exemplar en dita ciut. de Barna. en la casa del amo qe lo comprá ahont lo ha vist y tractat moltas vegadas.

Frano. Pouplana, y Brugarol                                                             es ver.
                                   Noty.                                                   Jo. Batista Balançó

Signatures de l'acta notarial
NOTES:
1._ Joan Baptista Balançó i Boter (1699-1778), patronejava el pinc Sant Antoni de Pàdua, que realitzava viatge des de Marsella a Barcelona.
2._ La galiota no s’enfonsà, tres dies més tard, el dia 25 de juny entrava al port de Barcelona, on fou venuda en pública subhasta per 150 pesos senzills.
3._ La medalla fou gravada per l’artista Tomàs Francisco Prieto. Té unes dimensions de 55 mil·límetres, amb el bust del Rei en l’anvers i la inscripció: FERNANDUS VI TERRA MARIQ. MUNIFICUS. Al revers, el pinc escometent el vaixell algerià, que se’n va a pic, i la llegenda IOANNI BALANSÓ CATALANO.- MAURICA NAVE INCENSA DEMARSAQ. X. KAL. IUL. MDCCLVII.
4._ El despatx de la imposició diu: "por embidiable timbre de su persona, honra de su familia i estímulo común".
5._ Segons es diu en l'obra de Cesário fernández Duro, el pinc duia tres canons del calibre de quatre lliures.

FONT DOCUMENTAL:
Arxiu Històric de Girona. Fons notarials del districte de la Bisbal, notaria de Palafrugell any 1772. 315 f.1

BIBLIOGRAFIA:
_Joaquim Llovet. "El Technopneio Épico: Una composició poètica sobre el combat del pinc Sant Antoni, del patró Joan Baptista Balansó, i una galiota corsària algeriana en aigües de Palamós l'any 1757". Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Any 2006, Núm.: 84.
_Cesáreo Fernández Duro. "Historia de la Armada Española desde la unión de los Reinos de Castilla y de Aragón". Tomo 6. 1701-1758.
_ Josep Vallès. "La nación catalana gloriosa en mar y tierra. Technopeio èpico en que se celebra la memorable batalla de la valerosa nave catalana mataronesa llamada San Antonio con la galeota argelina que rindió en la costa de gerona dia 22 de Junio de este año de 1757". Amb llicència a Madrid, a la impremta d'Antonio Pérez de Soto. Any 1757.
_ GACETA DE MADRID, del martes 12, DE JULIO DE 1757. Núm. 28

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

FENT L'HONOR AL DÉU CUPIDO