"EL GLOP"

En record d'un bar de Palafrugell que va saber ser pioner - 1975-2004

A Palafrugell estàvem acostumats als casinos, als cafès de solera i els bars convencionals, però el mes de febrer de 1975 obria al cèntric carrer de Cavallers un establiment d'oci, que esdevindria un punt de referència característic per a les generacions de joves palafrugellencs dels anys vuitanta i noranta.
Des de les tradicionals tavernes, locals que havien canviat ben poques coses de les antigues popinae romanes, on l'oferta era bàsicament el vi, les relacions socials i de classe adquiriren, mitjançat el segle XIX, una nova dimensió quan a la vila s'establiren els primers casinos, en aquets locals les begudes estrella eren les infusions de cafè i els espirituosos destil·lats, així que els clients que els freqüentà eren majoritàriament obrers i persones benestants, aquells que mai no havien sabut fer-se un lloc a les tavernes, a les que renunciaren deixant el seu ús exclusiu als pagesos, debatent-se, sempre desconfiats, amb la màxima "ens volen fotre", i a les capes més humils i desfavorides de la societat palafrugellenca.
Els casinos, que van tenir molt bona acollida, endolciren el panorama de l'oci i introduïren un nou tipus de relació basat en vincles d'associacionisme identitari moral o polític, i s'obriren tants locals com tendències ideològiques existien. Els casinos també eren denominats societats, ja que es regien per una junta en règim estatutari, i assoliren un paper fonamental en les relacions socials del poble, sobre tot entre les masculines.

Ja al segle XX, la tendència social fou reconduïda ben lluny d'aquells àmbits associatius i s'introduïren nous establiments amb el nom de bars i cafès, que perduren fins als nostres dies. Aquests locals tenien una disposició ben diferent a les botigues anteriors, la taula s'havia convertit en un element secundari i es prioritzà el client de consumició ràpida, situat a peu dret o assegut en tamborets en un taulell darrere el qual s'atenien les seves comandes.

Quan es va inaugurar El Glop, el règim que ens governava era ja ben madur, i a la premsa del moment la noticia es va cobrir amb un correctíssim "Obertura d'un saló de té al carrer de cavallers". En aquells moments, quan tot es porfidiejava en l'esdevenir, potser fora la manera més equivoca que trobaren per a definir-lo, però avui dia la idea d'un bar musical, o disc bar, ens fa venir al cap la imatge d'un local on trobar una atmosfera pròpia i relaxant i prendre una copa sense el perill de convertir-nos en individus amorals, ni on la joventut que els freqüenta es vegi abocada a convertir-se en éssers marginats apartats de tot i de tothom.
Per anar allà s'havia de tenir assolida una certa edat, i no era únicament pel tipus de begudes que s'hi servien, sinó també, i principalment, perquè freqüentar "El Glop", representava per a nosaltres accedir a un mon que ens resultava novador, atraient i modern, era com superar una cerimònia d'iniciació amb la qual es trencava definitivament amb l'adolescència accedint a un nivell superior de la nostra vida.
Això que ara ens pot semblar pueril, per al jovent de la vila fou un esdeveniment transcendental. Si gosaves baixar l'escala del bar, mai més tornaves a trepitjar el carrer Caritat per anar al Casal Popular, un lloc exemplar on es prodigaven els valors tradicionals de la manera més rància.
Les ofertes per als  joves encara no es coneixien en tot el seu esplendor, t'havies de conformar en anar a lligar els estius al paratge de l'Arbre Gros, situat a la carretera de Palafrugell a Calella on el 1962 s'havia instal·lat una pista de Go-Karts, que tenia bar, pista de ball; també es podia anar a la Gruta, un Club que es deia d'estil europeu, al Night Club Gabriel i a l'Arlequin, o al Night Club Los Almendros, establiments que funcionaven més o menys bé pels autòctons, amb el desig d'atreure els turistes i estiuejants, que a la vila, quan començava el bon temps, els veiem venir com a la gallina que pon els ous d'or.
Els bars i cafès de la vila que s'obriren durant els anys seixanta, tampoc no eren locals pensats per al jovent, sinó establiments destinats al negoci segur, com l'Sport Bar, La Parra, el Madame Zozó, el quiosc bar d'en Gou al Camp d'en Prats; el Bar Roca i el Plaza, a Plaça Nova, Los Tarantos del carrer de la Tarongeta, i el Bar Marsal al Parc Infantil dels jardins de Can Bech.

La dècada del setanta va significar la consagració turística de la vila, amb una massiva obertura de sucursals bancàries, i la deslocalització dels establiment d'oci cap a la costa, això va fer que s'anessin tancant molts establiments del poble, El Bar Roca, Los Tarantos, El Cavallers, i se'n obrissin de nous com La Pianola del Vilar i, com no podia ser d'una altra manera, El Glop del carrer Cavallers.
Aspecte del local en l'actualitat
La iniciativa la van dur a terme dos joves de la vila acabats de llicenciar del servei militar, que es van aventurar amb la idea d'obrir un establiment d'oci exclusiu, perseguien el somni de que fos diferent als que hi havia fins aquells moments a Palafrugell. Els amics Manel Vinyes i Carles Miranda, es van posar mans a l'obra i la idea va anar sortint per si sola. La amistat que els unia amb en Josep Puig, qui ja tenia experiència en aquell tipus d'establiment, els assessorà amb una idea original que no podia fracassar.

D'inspiració anglosaxona el local que pretenien podria instal·lar-se perfectament en un lloc adient, que romania tancat, i que fins feia poc temps havia albergat un saló recreatiu al carrer de Cavallers. La característica principal era que es tractava d'un local soterrani, sense llum ni ventilació naturals.
S'hi accedia des del carrer a través d'un portal de reixa metàl·lica i per una escala de pedra artificial, que baixava en dues tramades, s'arribava a una sala espaiosa que tenia el terra a dues alçades, a la dreta quedava una franja més alta on es situà la barra i els tamborets, separada per una barana que protegia els clients de les caigudes accidentals.

L'espai restant, de molta més superfície, es va dissenyar molt encertadament per en Puig, qui el va pensar capaç per acollir grups i parelles en uns mòduls compartimentats amb el mobiliari en una mena de reservats, que no trencaven la diafanitat de la sala.

Aquests reservats ocupaven dues àrees diferents, la principal quedava situada davant de la barra, darrera la qual, separada per una mampara fins al sostre s'emplaçà els primers anys una taula de billar, i al cap dels anys en Manel, ja tot sol davant del negoci, instal·là una pista d'escalextric.
En el costat de paret que deixava lliure l'accés a la sala, es situà l'altra banda de reservats, aquests, més discrets i arraconats, eren els preferits de les joves parelles, que s'iniciaven en una mena de reconeixement físic a les palpentes.

En Puig va crear també un logotip per l'establiment que originalment s'havia de dir "La Clau". I per aquest nom es pensà que el portal del carrer tingués una mena de pany de ferramenta. La proposta va ser desestimada pels dos amics pensant que la materialització d'aquella idea de portal els costaria un dineral, s'estimaven més condicionar be l'interior del local deixant la zona del carrer amb els acabats més discrets.
La nova proposta que els suggerí en Puig pel nom del local va ser providencial, l'artista de Palafrugell va saber fugir del tòpic fàcil de fer menció al soterrani, i cregué més oportú que es digués "El Glop". Aquest nom va ser acceptat immediatament pels dos joves. La presentació s'acompanyava d'un logotip original, el disseny del qual s'hi deia be amb la dècada dels setanta. El primer rètol lluminós que es confeccionà per l'establiment encara es visible a l'exterior del local que roman tancat des de l'any 2004.
Rètol original creació de Josep Puig
El local, un cop enllestides les obres, va ser inaugurat el febrer de 1975, a la obertura oficial van assistir-hi molts amics i vilatans, i l'establiment, com era costum al poble, va ser beneit de forma solemne pel rector de la vila mossèn Josep Oriol, trobant-se també present la màxima autoritat local de la Guardia Civil, el tinent Manuel Dobaño Rodríguez.
A partir d'aquell moment el disc bar obrí tots els dies sense interrupció, des de les quatre de la tarda fins l'hora que marxessin els darrers clients, i això succeïa a la matinada, entre la una i quarts de tres, El Glop no va tancar mai les portes, ni tan sols per prendre's unes curtes vacances.

Els inicis del negoci no van ser fàcils, la inversió havia estat important pels joves empresaris, edemes en Carles Miranda s'ho combinava treballant en una sucursal bancària i no aguantà gaire temps aquell ritme de doble dedicació, als pocs mesos, plantejà el seu soci deixar la seva part de la societat, qui continuà sol davant el negoci fins al darrer dia en que es tancà El Glop i això va ser vint-i-nou anys desprès.

Tot Palafrugell ha passar pel Glop, totes les franges d'edat durant les dècades dels setanta, vuitanta, noranta  i els primers anys del dos mil. Els clients érem de tipologies molt variades, durant la tarda i vespre era freqüent que hi assistissin les joves parelles que tot just començaven o les que ja estaven iniciades i eren veteranes, aquests clients demanaven un refresc i es feien fugissers entre les ombres. Durant el vespre i la nit eren els solters masculins i els matrimonis consagrats els qui donaven un tomb pel local, per escoltar la música o petar la xerrada amb els amics. Cap al tard era l'hora dels bevedors professionals i els jugadors que anaven ja de retirada cap a recollir-se.

Les avantguardes culturals i artístiques de la vila no s'han estat tampoc de freqüentar El Glop, en Cuixart, en Cervera, el Gitano, el mateix Reig, a tots els agradava l'ambient amable del bar on es podia escoltar la bona música rock que s'ha fet entre els setanta i els noranta: Deep Purple, Dire Starits, David Bowie, Eagles, Jehtro Tull, Led Zeppelin, The Police, The Rollins Stones, AC-DC, Michael Jackson, Prince, Madonna, Bon Jovi, Johnny Cash, i un llarg etcètera de músics i grups que ompliren de ritme les nostres vetllades de més bon record.
Però no només era la música i l'ambient els que ens atreia d'aquell bar. Que potser us en recordeu dels saborosos, boníssims, entrepans vegetals que ens feia el Manel?.

Comentaris