UN ESPAI SINGULAR I MISTERIÓS

Hi ha llocs en que els fluxos elèctrics que circulen de forma natural per l'escorça terrestre, els corrents tel·lúrics, interaccionen amb d'altres impulsos hipogeus i aeris i en aquell punt particular de la geografia en que això succeeix es manifesta una alteració d'energia capaç d'atreure certes persones. Si de cas és persona entesa i instruïda en aquest tipus de sensibilitat magnètica l'individu tindrà la facultat de percebre'ls.
Aquests punts, l'existència dels quals les persones descregudes neguen, son especials. Ho han estat sempre d'especials i és per això que molts temples, capelles i diversos llocs de culte s'han fundat en el punt precís o ben a prop d'on es manifestava la font d'energia.
Inspeccionats amb ulls profans, aquests indrets només els podem reconèixer amb la minsa instrucció que l'educació materialista ha posat al nostre abast, i aquesta educació només ens dota d'eines especialitzades dirigides al mon de la producció. Això fa que no l'acabem d'entendre, ni ho interpretem com caldria, o ho fem malament, perquè no sabem llegir be el seu veritable contingut. La seva essència, ens resulta del tot indiferent.

Relacionat amb aquests eixos energètics, coneguts altrament pel nom d'axis mundi, hi trobem un racó a Palafrugell. És aquell que hi ha al carrer de l'Allada, a recer de la sagristia de l'església de Sant Martí, en el punt en que s'inicia el descendiment esglaonat pel costat sud del mercat cobert per arribar al carrer de Pi i Margall.
No es casual que s'emplacés aquí l'escultura de l'artista Magda Martí, un veritable omphalos mític. Com tampoc ho son les dues tessel·les, originalment botons de clau de les voltes interiors de l'església, que podien pertànyer al moment de la seva construcció entre finals del segle XVI i principis del XVII, i acabaren misteriosament instal·lades en aquest lloc, col·locades misteriosament a ambdós costats de la finestra. Hi estan representats Sant Martí i Sant Sebastià, dues personalitats fonamentals en la nostra tradició religiosa local.
El relleu de l’esquerra representa Sant Martí amb els atributs de bisbe. Amb més dificultats identificarem en l'altre el martiri de Sant Sebastià. A la part superior de la finestra hi ha gravada la data de 1690.
A la cantonada sud una gàrgola singularitza el lloc, és un bust masculí, vigila hieràtic, impertorbable des de fa segles algun fet esgarrifós que el deixà bocabadat. Degué impressionar-lo molt i restà per sempre més amb l'expressió petrificada.
Pel costat nord una altra gàrgola delimita l'espai que descrivim. La figura representa un ésser quimèric alat, de coll robust i una boca en la que mostra una dentadura temible.

Coincidireu amb mi, també aquells que pertanyen al grup dels descreguts, que l'emplaçament te quelcom d'especial. Li podrem dir encant, sobrenaturalisme, força, intensitat, boniquesa. Però si deixem de banda les perífrasis, el lloc te totes les característiques d'ésser un punt d'unió màgic. Un omphalos que exerc-eix de connexió entre la terra i el cel.

Comentaris