La capçalera d'aquest escrit
pot arribar a tenir, per a qui ho desconegui, un significat enigmàtic i
misteriós, perquè podria tractar-se de la combinació darrere la qual s'amaga un
excitant secret. No cal enfebrar la imaginació del lector amb falsos enigmes, la
composició 3, P. RIBAS, 3 posat al títol d'aquest escrit, reprodueix el
contingut del rètol que hi ha en una botiga del carrer Pi i Margall, 9, de
Palafrugell.
Un cop desvetllat que el que
prometia ser una excitant història d'aventures, es troba molt lluny de ser-ho i
no és res de tot això que semblava, ens sentim obligats a oferir-vos una
crònica més real i prosaica del perquè ens hi hem fixat en aquesta botiga.
L'establiment porta molts anys tancat. Fa tan de temps, que ja ni me'n recordo quan
la van cloure definitivament. Tampoc ningú amb els que hi he parlat pot
garantir-ne una data exacta de la seva clausura. La persiana metàl·lica i
completament opaca amaga un interior de botiga que, de mantenir-se tal i com
estava els darrers temps de la seva vigència, fora un mirador privilegiat cap
al passat. Us imagineu que en un carrer tan comercial com és el de Pi i Margall
hi hagués un espai que no estès dirigit al benefici econòmic i servís únicament
per al delit dels transeünts. Quina utopia!.
El local, tal i com el podem
veure avui dia, fou condicionat entre els mesos de juny i desembre de 1915 i
s'inaugurà de cara al públic a primers de l'any següent. Pere Ribas i Cané, el
seu propietari, era natural de La Bisbal i establí a Palafrugell una impremta el
1902, pocs anys abans que ho fes el seu paisà, Miquel Palé i Gispert. El taller
estava situat al carrer de Sant Sebastià 29, on s'imprimia el setmanari Baix
Empordà. Aquell any de 1916 a la casa del carrer de Pi i Margall, número 3, on
s'estableix la papereria, es concentren també la redacció, administració i
impremta del setmanari. Allà s'hi estaria el periòdic fins als darrers dies del
1919. A partir del primer dia de l'any 1920 la publicació Baix Empordà s'imprimiria
fins a la seva desaparició a la impremta Palé.
L'ornament de la botiga que pertany
al corrent modernista de les Arts Decoratives, és una composició de motllures,
trencallums i rètol realitzada en fusta on es combinen representacions de
motius florals i vegetals. A la part superior dels trencallums es simbolitzen
de forma molt esquematitzada uns capitells de columnes que sostenen el rètol de
l'establiment. No ha d'estranyar ningú que la decoració de la papereria Ribas
es realitzes en aquest estil, l'Art Nouveau trobà la més gran acceptació,
receptivitat i expressió en els dissenys de les Arts Gràfiques i en Pere Ribas
fou un fervent seguidor de la tendència modernista aplicant-la a la seva
professió de tipògraf.
L'establiment que s'ha
conservat pràcticament intacte durant 97 anys no pot assolir el segle
d'existència sense que les autoritats generals i locals facin alguna cosa
perquè l'aniversari d'aquesta botiga, patrimoni de tots els catalans, no ens passi
desapercebut.
Comentaris