EL CARRER DE LES ÀNIMES

A Palafrugell hi ha un carrer que se'n diu de les Ànimes, és un vial d'origen decimonònic i pel nom que te ens fa rememorar temps d'un passat llunyà. Intuïm que quan es formà, els nostres avantpassats vivien la seva religiositat imbuïts d'una fe que governava les seves vides i regia la vida quotidiana de la comunitat a les viles i ciutats.
L'ànima si ens atenem allò que considera la tradició filosòfica, és la part espiritual dels essers humans, però també, segons la religió cristiana, una de les parts que componen la naturalesa de l'home, aquella que no és ni física ni espiritual i te a veure amb les emocions, d'on, acaben admeten, es desenvolupen els instints, els sentiments, les emocions, els pensaments, les decisions i  la consciència d'un mateix.
El nom que te el carrer no obeeix a cap d'aquestes definicions. El carrer de les Ànimes du aquest nom en referència als esperits dels morts, aquells espectres que no han estat capaços de realitzar un bon traspàs i desposseïts de la part física, el seu esperit roman entre dos mons. Ni son vius ni acaben d'estar ben be quiets del tot. Això que diem te relació amb l'epitafi "Requiescat in pace" (descansi en pau), on la primera part prové del verb llatí "quiescere" i significa estar quiet, reposar, descansar.

És clar que l'església no reconeix els fets exactament com els acabem de narrar, segons diu ella, és només la Nit de Tots Sants que les ànimes dels morts tornen a les cases i als llocs on havien viscut. A les antigues cultures els avantpassats morts es consideraven protectors de les llars i es veneraven representats en forma de petites figuretes, que rebien el nom de déus lares.

Si en algun moment els esperits resultaven perillosos, es coneixien els conjurs corresponents amb els quals es protegien d'ells. Tothom sabia quins eren el ritus, que formaven part dels costums locals llegats generació rere generació. Malauradament amb l'arribada del cinema i posteriorment la televisió, uns medis de comunicació pensats per a ésser consumits de forma massiva i universal, s'introduïren altres conceptes més generalistes que devaluaren les creences populars considerades massa localistes, i aquesta, entre moltes altres tradicions, s'acabà perdent.
Abans que això passés era costum arrelada que la Nit de Tots Sants, a les cases, les famílies paressin taula amb un plat de més, ningú no havia manat de fer-ho, ningú, tampoc, no preguntava perquè es feia, si no esperaven convidats. Aquell dia es deixaven les portes de les cases obertes, i procuraven no moure's pels racons de les habitacions, que eren els llocs on es col·locaven els esperits dels difunts. Durant tot el dia i fins i tot l'endemà, de vegades durant molts més dies després, s'encenien espelmes o llànties d'oli amb la finalitat de guiar el camí dels morts, un costum d'origen medieval relacionat amb les "llanternes dels morts".
Si us hi fixeu en un detall, podreu observar a la cantonada amb el carrer de Sant Sebastià, a l'alçada del primer pis, de l'existència d'una peça de terracota que reprodueix una carota fantasmagòrica, potser un bocí d’humor dels pocs que s’acostumen a prodigar, i que té relació amb la dedicació del carrer als esperits que penen en el purgatori abans d’assolir la glòria i que en tanta consideració van tenir els nostres avantpassats. Val a dir que aquest carrer sempre ha estat dels més quiescents de la vila, d'aquí potser li ve el nom que te.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

FENT L'HONOR AL DÉU CUPIDO