Palatio Frugelli

El nom de la plaça no fa referència a un instrument musical, és el renom o àlies amb el que era conegut un antic personatge que hi vivia en aquest indret. El carrer de Palamós s'inicia al carrer de la Font, davant de Can Joanola, al número 40, i ho fa sota l'atenta mirada i gelosa protecció de la Marededéu que hi ha en una fornícula de la casa. Anant carrer avall, al número 6, al terrat veurem una creu metàl·lica. El pal i la creu son semblants a la del Pou d'en Bonet, i tenen també una bandera farpada flamejant com aquella. Aquesta, però, està fixada sobre una rèplica del mont calvari al capdamunt de la teulada. Al llarg del segle XIX a Palafrugell es viu un moment d'economia industrial puixant que afavoreix l’expansió urbanística en diferents llocs de la perifèria urbana, un d’aquest eixamples ho feia seguint l’antic camí de Palamós. Com era d’esperar, als edificis de l'època s'aplica un criteri constructiu popular on la tipologia dels habitatges s'aj...

Hi hagué un temps que fent honor al nom que rebia la plaça, de la font rajava bona aigua de boca. Actualment, tret del seu valor històric i ornamental, que en té sobradament, el monument només fa la funció de fanal. Enguany fa 131 anys de la seva construcció. La seva instal·lació fou una decisió insòlita per inesperada, ja que el mes de juny de 1883, data de la seva construcció, finalitzava el manament consistorial, llavors era de durada bianual. I en Martí Noguer, l’alcalde sortint, que devia deixar del seu càrrec el darrer dia del mes de juny, va sorprendre tothom quan pocs dies abans del seu relleu anuncià la transformació urbanística de la Plaça de la Font. Les obres s'iniciaren immediatament. En aquest lloc ja existia una font molt antiga, que des del segle XVI donava nom al rodal. El sortidor estava adossat a la paret de ponent de la plaça i durant molts anys fou l’única font pública que ...

Qui, edemes de nosaltres habitants de Palafrugell, ha de conèixer l'existència dels guardians?. Nosaltres estem obligats a reconèixer-los per la pròpia història i pel "Vot de la Vila", que un dia pronunciaren els nostres avantpassats quan vivien atemorits pel mal contagi i demanaren protecció a Sant Sebastià. D'ençà que vam adquirir aquell compromís han passat segles, però la comunitat segueix obligada pel jurament que feu i pelegrinar cada 20 de novembre al lloc sagrat. Aquell faralló rocós, on s'edificà un santuari, era també bressol de la nostra història, s'erigí en muntanya sagrada i rebé el nom de "la Guarda". És important que avui dia, quan passen tantes coses i tan ràpid, fem memòria dels guardians de la nostra vila. Encara queden uns quants d'aquells temps preterits, i abans no desapareguin definitivament sense deixar ni rastre convé parlar-ne. Hi ha determinats objectes als quals hom atribueix l'efecte d'allunyar el mal ...