Passa al contingut principal

ELS GUARDIANS LES CORNISES

Qui, edemes de nosaltres habitants de Palafrugell, ha de conèixer l'existència dels guardians?. Nosaltres estem obligats a reconèixer-los per la pròpia història i pel "Vot de la Vila", que un dia pronunciaren els nostres avantpassats quan vivien atemorits pel mal contagi i demanaren protecció a Sant Sebastià. D'ençà que vam adquirir aquell compromís han passat segles, però la comunitat segueix obligada pel jurament que feu i pelegrinar cada 20 de novembre al lloc sagrat. Aquell faralló rocós, on s'edificà un santuari, era també bressol de la nostra història, s'erigí en muntanya sagrada i rebé el nom de "la Guarda".
És important que avui dia, quan passen tantes coses i tan ràpid, fem memòria dels guardians de la nostra vila. Encara queden uns quants d'aquells temps preterits, i abans no desapareguin definitivament sense deixar ni rastre convé parlar-ne.

Hi ha determinats objectes als quals hom atribueix l'efecte d'allunyar el mal i protegir-ne el cos i l'ànima de les persones. D'aquesta particular característica que posseeixen certs objectes se'n diu atribut apotropàic. Determinades senyals, marques i signes son considerats pels antropòlegs gestos apotropàics de protecció. També es consideren protectors els amulets i els talismans, objectes amb els que la gent hi confia, molts de forma inconscient amb l'efecte placebo, i s'han d'incloure en aquesta categoria. També ho serien els conjurs i els eixarms. Tots ells considerats protectors i guardians.
Pels carrers dels nostres pobles i viles se'n troben molts d'aquests símbols antics, son elements apotropàics en els quals els antics confiaven la seva protecció, perquè n'estaven plenament convençuts que allunyaven el mal. Si els busquem a Palafrugell en trobarem uns quants, apareixen en forma de capelles de paret aixoplugant una creu o la imatge d'algun sant. D'aquestes capelletes han desaparegut unes quantes. Alguna recentment. Al sant titular s'encomanaven generalment els carrers que eixien de la vila, perquè eren els camins per on accedia el mal que venia de fora.

Veureu també creus gravades a les llindes i finestres de les cases. Aquests senyals protegeixen les obertures a través de les quals acostuma a penetrar el maligne, però no només servien per repel·lir les forces de l'avern, també protegien la casa, desviant llamps o suportant aiguats.
En alguna de les cases trobem als guardapols de les finestres les figures alades de petits angelets. Son unes figures que podrien passar perfectament per elements decoratius, però quan gaudien del seu millor moment tenien la particular missió de protegir, no només les obertures, sinó també la fortalesa de l'estructura de l'edifici.
Veurem també les figures de terracota que vigilen una xemeneia, llocs juntament amb els ràfecs de les cobertes on es dibuixaven signes protectors i es posaven amulets que espantaven les bruixes. Perquè és des de les teulades per on s'hi ficaven a les cases. Dalt d'un altre edifici trobarem l'estatueta d'un àngel protector, massa enlairat per veure's amb detall des del carrer, segurament perquè la seva funció no era pas decorativa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes