LA PLACETA D’EN TAMBOR

El nom de la plaça no fa referència a un instrument musical, és el renom o àlies amb el que era conegut un antic personatge que hi vivia en aquest indret.
El carrer de Palamós s'inicia al carrer de la Font, davant de Can Joanola, al número 40, i ho fa sota l'atenta mirada i gelosa protecció de la Marededéu que hi ha en una fornícula de la casa. Anant carrer avall, al número 6, al terrat veurem una creu metàl·lica. El pal i la creu son semblants a la del Pou d'en Bonet, i tenen també una bandera farpada flamejant com aquella. Aquesta, però, està fixada sobre una rèplica del mont calvari al capdamunt de la teulada.
Al llarg del segle XIX a Palafrugell es viu un moment d'economia industrial puixant que afavoreix l’expansió urbanística en diferents llocs de la perifèria urbana, un d’aquest eixamples ho feia seguint l’antic camí de Palamós. Com era d’esperar, als edificis de l'època s'aplica un criteri constructiu popular on la tipologia dels habitatges s'ajusta encara a la disposició barroca de planta baixa i pis.
Segons aquest model, encara perceptible en moltes cases, es prioritzava edificar les parcel·les orientades a llevant i migdia fins que s'exhauria el sòl, llavors edificaven a l’altre costat de carrer que sol tenir una pitjor orientació. Les illes de cases així formades mostren una parcel·lació de geometria regular amb les amplades que resulten d'aplicar el mòdul parcel·lari gòtic de 4,5 a 5 metres, és a dir, la mida d'un cos i estan orientades amb una perpendicularitat de geòmetra sobre la línea del carrer.


Les parcel·les de l'altre costat no sempre poden gaudir d'una ordenació tan acurada i sovint les mitgeres arriben molt esbiaixades a la façana. Però continuen utilitzant l'ample de cos.
A la casa del número 15 es pot observar l'existència d'una rajola de mitgera, costum típic palafrugellenc al segle XIX d'identificar la propietat de qui havia aixecat el mur o la paret divisòria. És un edifici de l'any 1861, amb el característic ràfec de teulada i canaló ceràmic.
La casa amb el número 20 és una construcció original de 1919 recentment rehabilitada. A la façana es pot veure una curiosa i original placa d'avís de grua realitzada en acer patinable. Una singular recreació decorativa pròpia del corrent cultural hipster.
La construcció de Can Bonany, la casa número 21, es remunta l'any 1836, i llueix un bonic portal de pedra, en forma d'arc rebaixat, i un balcó recolzat sobre mènsules clàssiques. De la coberta surt un ràfec sense canaló.
A la casa del número 26 en tenim un exemple d'habitatge popular, és una edificació senzilla i pràctica  construcció característica de les darreries del segle XIX i principis del XX.
Cap a les dues de la tarda del dia 28 de maig de 1932, al damunt aquesta part de la vila es formà un temporal de proporcions extraordinàries. Fou un temperi insòlit, imponent i aclaparador i els danys ocasionats de molta consideració. Hom diu que el plàtan que hi ha a la punta del parterre desafiant la gravetat amb una inclinació tan audaç està així a causa d'aquell tornado.
Els carreus de pedra que delimiten el parterre central provenen del portal i les finestres de Can Vergonyós, úniques restes que s'aprofitaren del mas quan es construí el Casal Popular. Durant la incautació del centre religiós el 1936 les milícies populars les desmantellaren i amb elles s'urbanitzà la plaça. A la vorera de la façana sud de la plaça encara es conserva l'enllosat típic del segle XIX.

Comentaris