UNA SHEELA-NA-GIG A L'ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ

No hi ha cap certesa, cosa que afavoreix la controvèrsia, sobre la semàntica i origen de les figures a les quals es fa referència amb el nom de Sheela-na-gig. La denominació que fou encunyada a Irlanda el 1840, tampoc no te una significació literal i el nom no és traduïble a l'irlandès.
Les Sheela son talles figuratives realitzades sobre un suport de material petri, de dones que obertes de cames exhibeixen la vulva de forma provocativa i es troben generalment a les esglésies romàniques d'Europa i especialment en edificis civils i religiosos a Irlanda i Gran Bretanya.
Certs autors l'han relacionat amb el nom d'un fetitxe de pedra on es representa una dona, denominat en irlandès Sighle na gCíoch, que es pot traduir a la nostra llengua per "la vella bruixa dels pits". Un símbol de fertilitat introduït pels normands a Irlanda el segle XII, procedent d'Espanya i França, d'on es creu originari i es troben testimonis des del segle XI en les esglésies romàniques.
Altres autors volen veure en el terme Sheela-na-gig la designació d'una bruixa, la representació del pecat de luxúria, o la imatge d'una antiga deessa pagana de la fecunditat associada amb els "petroglifs de la fertilitat i el part".

Una teoria defensada per altres pensadors apunta la possibilitat que les figures tinguessin una funció apotropàica, i fossin emprades per allunyar el mal i la mort. A l'Encyclopedia of Religion es diu que aquestes figures femenines protegien els pagesos de les malalties greus i també dels esperits del mal. Certes tradicions folklòriques evidencien la creença en que els dimonis fugen a la vista d'un sexe femení.


Entre les gàrgoles de l'església de Palafrugell trobem escenes sorprenents de personatges masculins que mostren el membre viril exageradament gran o en un gest masturbatori i femenins mostrant els pits nus, on destaca la figura femenina d'una Sheela. Resulten sorprenents que hi siguin en aquest lloc, perquè hom no s'espera trobar imatges intimes tan explícitament mostrades en un edifici religiós.

Àmpliament reproduïdes al romànic, les representacions de contingut sexual en una església semblen fora de lloc el segle XVII i el fet que se'n trobin aquí ens porta a contemplar la possibilitat que les gàrgoles reproduïssin d'alguna manera figures que ja existien en l'anterior temple romànic. Tornarem a parlar de l'església antiga de Sant Martí en un futur article.


Era costum de l'època que les representacions obeeixen un programa escultòric prescrit i detallat contractualment pel patrocinador de l'obra. Els encàrrecs detallaven el nombre i la forma. Ben poca cosa, que no fos execució pura, restava sotmès a la voluntat artística de l'escultor, qui supervisat pel mestre d'obra, havia de comptar prèviament amb l'aprovació dels administradors de l'obra de l'església.

Hem d'atorgar doncs una alt grau d'intencionalitat en les figuracions que allà es poden trobar. Representen una part important del nostre passat. Un mon fabulós el de les gàrgoles, reflex fidel d'una societat i una època.


Comentaris

Daniel L ha dit…
WOW! Super interessant! Gracies per seguir-me al blog de Llofriu, si us plau segui-me a "http://barritrestorres.blogspot.com.es/"

gracies! per cert molt bo el nou disseny del teu blog!!! felicitats!!