Hi
ha un gravat en pedra al carrer Torres Jonama, en el xamfrà que formen entre el
carrer Estret i el de la Caritat, en que la seva visió habitual pot resultar
del tot indiferent alguns vilatans, però no passa desapercebut per als
visitants forans quan el contemplen per primera vegada.
El
carreu, de forma rectangular, assenyala el lloc on havia estat antigament la
porta de l'edifici que feia cantonada a la desapareguda placeta d'en Bou, un
eixamplament resultant de l'encontre entre els carrers Estret i Caritat quan
encara no existia el carrer de Torres Jonama. El tram pla d'aquest carrer no
s'obrí fins a finals del segle XIX i el tros en desnivell fins al pou d'en
Bonet s'urbanitzà l'any 1954, per tant, l'espai buidat es va guanyar demolint un
grapat de cases que formaven una bucòlica placeta triangular i allargassada.
La
plaça constituïa un nus molt transitat, ja que aquest era el camí d'anar a La
Bisbal i a Torroella. Certament que la possibilitat de poder-se distribuir el
tràfic dels vehicles pels carrers de la Caritat i Estret alleugeria la
circulació; però era inevitable que en un moment o altre, els dies de mercat o durant
l'hora punta del final de jornada, dos o més carros es creuessin a mig carrer i
si aquest era el de Sant Antoni (nom oficial del carrer Estret), el maldecap
per desllorigar les preferències de pas ja estava creat. A Tarroella (nom que
donem a Torroella de Montgrí), encara son visibles en algunes cantonades les
plaques que en el passat regulaven si un extrem de carrer era l'entrada o
eixida de les cavalleries.
El cas és que amb el traçat del nou vial, que
fou projectat de més amplada que els altres, i les posteriors reformes viàries,
afavoriren la descongestió definitiva de la cruïlla i en conseqüència es
facilità l'accés rodat al centre urbà.
 |
| Gravat que es troba al carrer Torres Joanama |
El
gravat en qüestió consta de la data de 1699, segurament l'any en que es
construí l'edifici original que enguany faria 315 anys. Entremig dels números hi
ha inserir un cor flamejant que està travessat d'esquerra a dreta per una
fletxa. El gravat esculpit s'emmarca dins d'una fina línia rematada amb cercles
als dos extrems.
En
conec unes quantes parelles d'enamorats de la vila, que secretament s'han
promès amor i fidelitat davant aquest conjunt. L'escultura convida a fer aquests
pactes d'amor i prometatge, un cor en flames i travessat per una fletxa
simbolitza l'amor apassionat, i resulta adequat per fer concordats, convenis i
capitulacions entre els enamorats.
La
realitat és que el que es representa a la llinda és l'escut de l'ordre dels monjos
agustins, amb els que per alguna raó els propietaris de la casa tingueren alguna
relació i exhibint el gravat volgueren constatar-ho públicament.
L'escut,
evoca la famosa frase de Sant Agustí, "Fecisti
nos, Domine, ad Te et inquietum est cor nostrum, donec requiescat in Te",
(Ens vas crear, Senyor, per a tu, i el nostre cor està inquiet fins que no
descansi en Tu", i l'amor que es vol constatar a la llinda és l'amor de
Déu, no pas l'amor cortès. Els tres
triangles que hi ha a la part superior del marc representen la mitra episcopal
de Sant Agustí, que fou Bisbe d'Hipona.
L'aclariment no ha de decebre els enamorats, que
poden continuar prometent-se en aquest lloc, sempre serà millor que
aborrallonar-se públicament penjant el típic tancat en una barana de pont. Perdoneu
si les meves paraules molesten qui ho hagi fet, però així és com ho penso jo.
Comentaris