Passa al contingut principal

L'ESCOLA SUPERIOR DE NOIS 1908-1924

No podíem passar per alt, del carrer Torres Jonama estant, l'edifici que s'aixeca al començament del carrer entre els números 108 i 114. Es tracta d'una construcció singular amb la façana principal d'obra vista, executada amb maó massís a principis del segle XX.
L'edifici, bastit l'any 1908, consta de planta baixa i un pis i fou destinat a ser l'Escola Superior de Nois entre els anys 1908 i 1924, quan n'era propietari el sastre Joaquim Piera de Mata, qui el llogà a l'ajuntament. L'execució de l'obra, el primer edifici que fou fet a Palafrugell íntegrament en obra vista de maons, va ser realitzada pel constructor local i mestre d'obres Feliu Mundet, qui desenvolupà el projecte ideat per l'arquitecte municipal Isidre Bosch i Bataller, autor entre d'altres del disseny de l'escorxador municipal que es bastí a continuació.
L'immoble el formen tres cossos, entre els que sobresurt el del mig un metre més que els dels costats. La façana principal, que com ja hem dit, és d'obra vista, està executada amb maons massissos de fabricació manual, tradicionalment considerats com un simple material de construcció que s'havia d'amagat darrere els arrebossats, però que durant la segona meitat del segle XIX el maó a la vista fou acceptat de forma definitiva com a material de façana.

Aspecte actual de l'antiga escola.

L'immoble s'enretira de l'alineació que guarden les altres construccions del carrer per deixar al seu davant un espai amb el que es forma un pati que l'envolta per tres dels seus quatre costats. Pel costat de ponent comparteix mitgera amb la finca veïna. Del carrer el separa una tanca d'obra, originalment de maó, que fou coronada posteriorment amb un enreixat de forja. El portal d'accés al pati des del carrer i els extrems de la tanca s'emmarcaren amb sengles pilastres obrades també amb fàbrica de maó vist, coronades amb prominents remats en forma de maça esglaonada.
Un primer cop de vista del conjunt ens ofereix una massa acolorida, amb predomini d'horitzontalitat, senzillesa i simetria. L'observació del detall, ens aporta matisos que conviden intervenir l'observador amb un cert grau de complicitat per tal d'anar descobrint el joc dels panys que sobresurten i s'enfonsen emmarcant i donant relleu les obertures, els òculs els dentats i les cornises de maons col·locats a sardinell en posició triscada. Amb el disseny d'uns encintats horitzontals continus es dibuixen corbes molt accentuades que ressegueixen les dovelles de les llindes per sobre de les finestres de les dues plantes.
El conjunt es remata amb una cresteria de merlets que li confereixen una particular imatge mudèjar, semblança aquesta que rebla l'original bellesa de l'edifici.
La composició constructiva de l'edifici, malgrat ser tan austera, és inqüestionablement una creació modernista. Només que afegissin uns petits elements decoratius de ceràmica vidriada a la façana, aquesta es convertiria, sense equívocs en una obra plenament modernista.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes