L'ESCOLA SUPERIOR DE NOIS 1908-1924

No podíem passar per alt, del carrer Torres Jonama estant, l'edifici que s'aixeca al començament del carrer entre els números 108 i 114. Es tracta d'una construcció singular amb la façana principal d'obra vista, executada amb maó massís a principis del segle XX.
L'edifici, bastit l'any 1908, consta de planta baixa i un pis i fou destinat a ser l'Escola Superior de Nois entre els anys 1908 i 1924, quan n'era propietari el sastre Joaquim Piera de Mata, qui el llogà a l'ajuntament. L'execució de l'obra, el primer edifici que fou fet a Palafrugell íntegrament en obra vista de maons, va ser realitzada pel constructor local i mestre d'obres Feliu Mundet, qui desenvolupà el projecte ideat per l'arquitecte municipal Isidre Bosch i Bataller, autor entre d'altres del disseny de l'escorxador municipal que es bastí a continuació.
L'immoble el formen tres cossos, entre els que sobresurt el del mig un metre més que els dels costats. La façana principal, que com ja hem dit, és d'obra vista, està executada amb maons massissos de fabricació manual, tradicionalment considerats com un simple material de construcció que s'havia d'amagat darrere els arrebossats, però que durant la segona meitat del segle XIX el maó a la vista fou acceptat de forma definitiva com a material de façana.

Aspecte actual de l'antiga escola.

L'immoble s'enretira de l'alineació que guarden les altres construccions del carrer per deixar al seu davant un espai amb el que es forma un pati que l'envolta per tres dels seus quatre costats. Pel costat de ponent comparteix mitgera amb la finca veïna. Del carrer el separa una tanca d'obra, originalment de maó, que fou coronada posteriorment amb un enreixat de forja. El portal d'accés al pati des del carrer i els extrems de la tanca s'emmarcaren amb sengles pilastres obrades també amb fàbrica de maó vist, coronades amb prominents remats en forma de maça esglaonada.
Un primer cop de vista del conjunt ens ofereix una massa acolorida, amb predomini d'horitzontalitat, senzillesa i simetria. L'observació del detall, ens aporta matisos que conviden intervenir l'observador amb un cert grau de complicitat per tal d'anar descobrint el joc dels panys que sobresurten i s'enfonsen emmarcant i donant relleu les obertures, els òculs els dentats i les cornises de maons col·locats a sardinell en posició triscada. Amb el disseny d'uns encintats horitzontals continus es dibuixen corbes molt accentuades que ressegueixen les dovelles de les llindes per sobre de les finestres de les dues plantes.
El conjunt es remata amb una cresteria de merlets que li confereixen una particular imatge mudèjar, semblança aquesta que rebla l'original bellesa de l'edifici.
La composició constructiva de l'edifici, malgrat ser tan austera, és inqüestionablement una creació modernista. Només que afegissin uns petits elements decoratius de ceràmica vidriada a la façana, aquesta es convertiria, sense equívocs en una obra plenament modernista.



Comentaris