L'
església de Sant Martí de Palafrugell, tal i com avui la coneixem, és el
resultat d’unes obres d’ampliació que es van iniciar a finals del segle XVI, quan
l’anterior temple començava a resultar petit i s’evidenciava incapaç d’acollir l’augment
de feligresos practicants. A la sol·licitud de permís d’obres de l’època, un
document que portaren en pròpia ma, a la ciutat de Girona, una comissió de
jurats de la vila i obrers de l’església, es recollia la conveniència de fer les
obres necessàries per engrandir l’edifici amb quatre capelles i mantenir aquelles
parts de la construcció vella que poguessin ser aprofitades.
El
preu estipulat amb el mestre Pere Bòria per a realitzar les obres fou de 6.000
lliures moneda de Barcelona i el compromís que figurava en el document acordava
que la despesa total de l’obra hauria de ser pagada en una part pels
parroquians i l’altra pels administradors de l’església que hi contribuiria amb
25 lliures anuals de les rendes que generava el fornit patrimoni de l’Almoina
Barceló. Per a fer-nos una idea aproximada del que representava aquesta
aportació, cal explicar que les 25 lliures anuals que es comprometia a pagar
l’església era, ral amunt, ral avall, la meitat del salari d’un manobra, que
podia arribar a cobrar 930 sous l’any. Malauradament, 25 lliures només
equivalien a 500 s.
De
la remodelació que realitzaren es van conservar restes antigues en algunes parts
del temple. Aquest és l’origen que s’atribueix al mur que es troba a la dreta
de l’entrada, on hi ha la porta del cor i la capella de la Sang. L’aparell
d’aquest pany de mur es considera molt antic i s’ha arribat a datar de la
primera meitat del segle XI.
Hi ha en aquest oblidat racó
un detall inadvertible que mereix ser destacat. Ens referint a un element que
resulta excepcional a l’església perquè es tracta d’un ornament solitari, únic,
profà, que sol passar desapercebut per a molts observadors i es pot identificar
fàcilment a la cantonada que formen els murs, situat al costat de la porta del
cloquer, en el punt precís d’on arrenca una de les arestes nervades de la volta,
a la que serveix de recolzament fent-li funcions de mènsula
 |
| MÉNSULA DE L'ESGLÉSIA |
L’element
escultòric, una figuració de traça senzilla, és la representació medieval del
cap d’una dona sobre el qual les reiterades capes d’encalcinat no han
aconseguit amagar els trets femenins de la testa, ni cobrir el rodet trenat a
la part superior del cap amb el que es tapa el cabell i deixant que el capell
es vegi sobre el front formant un inconfusible “pic de vídua”. El vel, que li
circumda el rostre per sota de la barbeta, el te fixat al tocat pel costat
dret, i acaba recollit pel damunt del rodet a l’altre costat del cap.
El
relleu mostra la imatge d’una dama noble o de classe alta, segons el costum
dels segles XIV i XV, representada amb el guarniment propi de les dones casades
o vídues, que havien de dur el cap cobert i el cabell recollit. Només les
donzelles acostumaven a portar el cabell descobert.
Desconeixem
el significat i la raó que una imatge profana es trobi situada en aquest
indret. Només podem apuntar al respecte la possibilitat que siguin restes originals
o peces reaprofitades de l’església vella, dins la qual la imatge encaixaria
millor, complint amb la funció que tenien les representacions iconogràfiques medievals
d’adoctrinar els fidels, o bé com aquells elements decoratius que es disposaven
en el remat inferior d’arcs i impostes dessota es quals s’hi ficaven a manera
de recolzament algunes d’aquestes testes.
Comentaris