UNA FRATERNAL SALUTACIÓ

El Centre Fraternal de Palafrugell, la societat recreativa que es troba situada geogràficament al costat de llevant de Plaça Nova, disposa de tres entrades, dues d’elles donen a la plaça i la tercera es troba al carrer de Sant Sebastià, però això no significa res. Diuen els que ho coneixen, que aquesta darrera entrada no compta i de les altres dues, argüeixen que la que hi ha situada del cantó de tramuntana és la porta d’estiu, un accés estacional que facilita l’ingrés ràpid i directe al local i també de sortida per atendre els cambrers el servei de terrassa. La darrera porta, també estacional, disposa d’un rebedor d’independència encarregat d’interrompre i malbaratar els corrents d’aire fred que solen acompanyar d’incògnit l’entrada de les visites, cosa que s’agraeix a l’hivern, sobretot si son bufecs de tramuntana. Mostra una altra diferencia, travessar per aquest accés ens ha fet pujar un esglaó. I per elucidar la paradoxa ens expliquen que és degut al desnivell de Plaça Nova. Això que diuen no té el mateix significat per a nosaltres.
L’accés al Saló-Cafè és lliure per a tothom, però el foraster que ho fa se n’adona de seguida que aquell local no és una cafeteria com les altres. Encara que entri per on s’ha d’entrar, accedir al Centre Fraternal és ben be com penetrar una lògia. Els socis que prenen entaulats senten una immediata curiositat per l’estrany. Això tampoc no significa res, és una cosa innata. Se’l miren amb una mescla de sensacions d’intrusisme i recel a parts iguals. El fenomen dura poc, l’imprescindible per no haver de dir-se res els contertulians que comparteixen taula. Com si a la pregunta que es fan mentalment de, ...i aquest qui és?. Tinguessin ja la resposta preparada de, ...Aquest que entra, no el conec. No és ningú.
Son idees llampegant-los el cervell que no arriben a la categoria de pensament. Mers impulsos elèctrics que els recorren les meninges, sense tenir-ne consciència que han passat. De tan acostumats que estan que entrin forans al Cafè.
Si la visita no s’intimida per l’atmosfera, ja no es donen aquelles boires metafísiques del fum de tabac concentrat, espès, agre i addictiu a que ens tenien acostumats, s’asseurà a prendre. Demanarà un cafè o el que ell vulgui demanar. Davant seu la tribuna on hi ha el rètol de lletres grosses que diu, “Centre Fraternal, Societat Recreativa Any 1887” i el logotip, escut, emblema, divisa, o com se li vulgui dir, de la Societat.
Poignée de mains. Secrète maçonnique
En l’emblema es representen dues mans encaixades en senyal de salutació. Trobem que la representació és molt diferent del primer logotip, quan es fundà la Societat. Volem creure que la intenció només era per modernitzar-lo, sense que hagués cap altra intenció oculta i censurable. Algú va prendre la decisió de fer desaparèixer les mànigues de la camisa i la jaqueta que apareixien en el disseny original. També ha canviat, i el detall és més subtil, però infinitament més important, la disposició de les mans.
Ah, la disposició de les mans!. En aquests petits detalls, rau tot. Perquè sinó hauria existit l’emblema?. Si tot gira en torn d’ell. Fer una encaixada de mans segons la manera particular que tenen els membres de certes societats per identificar-se entre germans és parlar de la fraternitat amics meus, la fraternitat!.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL MISSATGE ÉS A LA XEMENEIA

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

FENT L'HONOR AL DÉU CUPIDO